Ahir dilluns, els mitjans ens atabalàvem amb els canvis que preparava ZP en el govern de Madrid. Tots sense excepció ho justificaven, fent referència a la necessitat de donar un nou impuls a la legislatura i al govern, amb la finalitat de prendre les mesures adients per superar la crisis econòmica. Era una noticia principal, que “tapava” fins i tot la trobada d´Obama amb ZP. Ningú prestava la més mínima atenció a com anaven les coses al govern català, sobre com s´estava tramitant la revisió del pacte d’ entesa i cap menció es feia als possibles canvis de titulars dels Departaments de la Generalitat de Dalt. Avui, fa només una hora, s’ ha confirmat la renovació en el govern de l´estat. Pel que sembla, ZP pretén entrar en una nova etapa, que des de Catalunya exigirà més coses de les inicialment previstes en “la revisió del pacte d´entesa”. El canvi de rumb del govern central, s’ ha fet picant l´ullet al virrei d’ Andalusia que se’l nomena vicepresident i promocionant Elena Salgado com a nova vicepresidenta econòmica, pel que queda novament confirmat que el nou finançament tindrà poc a veure amb les previsions estatutàries. Si com sembla, l’ opció del tres grups que componen el govern tripartit és estratègica, de llarg abast i per tant exclou qualsevol possibilitat de censura o d’ avançament electoral, els protagonistes hauran de fer front a la situació més que precària del govern, cessant més d´un Conseller. Tot plegat, pot generar més tensió interna, agreujat per un nou govern a Madrid, encara més tancat en sí mateix, amb una idea d’Espanya que s’ allunya definitivament de la pluralitat. Sense finançament i amb una més que anunciada sentència del Tribunal Constitucional retallant competències, la revisió del programa d´entesa ha d’ implicar canvi de consellers. Tot un problema d’ autoritat pel President de la Generalitat i pels Presidents d’ IC i ERC , que poden veure alterats els equilibris interns dels seus respectius partits. Com a mínim els Departaments d’ Interior, Innovació, Medi Ambient, Educació, Acció Social i Agricultura estan més que tocats. Forçar els canvis, pot posar en perill el fràgil equilibri del tripartit i de les forces que li donen suport. La renovació ministerial torna a deixar en evidència l’ equivocada estratègia negociadora del govern d’ aquí i l’ aboca a moure fitxa, si no vol donar per definitivament acabada una legislatura, que no sembla pugui donar més de sí.