Publicat el 19 d'abril de 2009
EN CARRETERO FA NOSA.
He aprofitat el matí del diumenge per fer una de les darreres esquiades a la Molina. Neu pols abundant i de bona qualitat fins el migdia. La històrica estació cerdana dona avui per acabada la temporada. Quedarà encara en funcionament Masella ( Andorra, Baqueira i Vallter sembla que també ), que vol batre el record de tenir les seves instal·lacions obertes més de sis mesos a l´any, tancant el proper 10 de Maig. Un cap de setmana, que va començar el dissabte amb la “sotragada” de l’article de Joan Carretero a l´Avui, amb un diagnòstic de la situació del país clarivident , del que cap dels sobresaltats n’ ha parlat, però que ha servit a la direcció d’ ERC, per obrir les portes de sortida a la gent de Reagrupament. La proposta de Carretero, ” Patriotisme i Dignitat ” es tot un programa de mínims per l’ independentisme i el catalanisme sobiranista de progrés, però no suposa cap novetat al que ja havia dit i repetit fins ara. En els seus articles, discursos i en la pròpia ponència alternativa de RCAT, a la Conferència i en el darrer Congrés republicà, es deia fil per randa el mateix que tanta sorpresa farisaica ha causat a uns i altres. Dir que contradiu l´estatègia de l’ actual direcció republicana, tampoc es cap novetat ni suposa que es proposi la constitució d´un nou partit independentista. Es simplement la constatació d´una evidència que els propers mesos, es veurà si es concreta i com. El que més sobta, és que hagin estat tants els malintencionats que hagin interpretat l’ article, com el de l’ anunci del trencament, situant-lo a en Joan i a tot els adherits a Reagrupament fora del partit republicà i a més en posicionaments de centre dreta, al més pur estil “estalinista”. Quan es fa això no es pretén sumar, com repeteixen avui els dirigents d´ERC en entrevistes i comentaris a la premsa escrita, sinó tal i com vaig escriure en un anterior apunt (30/3/09 ), és confirma un procés de bunquerització d’ una direcció, que davant les dificultats es tanca i s’ envolta de fídels per mera supervivència. S’ obren les portes perquè la gent marxi, en una nova edició del pocs però fidels, que pot abocar a la marginalització política d’ ERC, deixant de ser el referent de l’ independentisme de vocació majoritària. En Carretero fa nosa a molta gent i no només a l´actual direcció d’ ERC, doncs proposa una exigència ètica en l’activitat política, quan defensa que l’independentisme ha de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics i gosa proposar una nova llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre electes i electors. Continuo pensant que la gent de Reagrupament , hem de continuar exercint el nostre dret legítim i estatutari, a fer les propostes que considerem més assenyades. Serà la direcció, si opta pel camí de foragitar-nos, qui haurà d’ explicar en que fonamenten els valors republicans que tant prediquen.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
El que no pots negar l’evidència que ell mateix en l’article demana la creació d’un nou “partit transversal ideologicament”, ergo dretes+esquerres que tingui l’únic objectiu de proclamar la independència. Em sembla molt be, però aquest no seria el meu partit, el meu partit és ERC l’esquerra catalana, l’esquerra nacional.
Per cert perque ens costa tant tenir flexibilitat ideologica a l’esquerra independentista, en López Tena esta a CDC i no se li ocurriria escriure un article com en Carretero proposant un partit nou. I això que ell milita en un partit autonomista de dretes.
Som un desastre!
totalment d’acord amb anem a pams, he llegit i rellegit l’article d’en joan carretero i en cap moment parla de fer un nou partit sino una candidatura nova -possibilitat que ja havia barrinat de fer en puigcercós amb CiU- pero la resposta airada d’en puigcercós, obrint-li la porta del partit a joan carretero perque marxi, només evidencia el nerviosisme de qui governa el partit amb en minoria
He fet un article al respecte: Carretero i l’estratègia
A mi no em fa nosa, i no sóc ni penso ser mai de R.cat. Però està dilapidant el seu capital polític. Sota el meu punt de vista, allò que va començar com una discrepància ha agafat tonalitats de dissidència. Opino que s’ha quedat captiu amb quatre trabucaires (ja no sé ni si arriben a la quarta part de la militància que el va votar), d’aquells de la cultura del no i que, sovint, podem interpretar les seves declaracions d’excloents. Sense marge de moviment ni de flexibilitat. Si allò que pronostiqueu des de R.cat s’acompleix, ho tindreu molt fàcil el proper Congrés. Però perquè es compleixi fa falta una dosi elevada d’inestabilitat, i a això sí que esteu disposats a contribuir-hi. La finalitat us fa justificar els mitjans. El Pp i Ciu fan el mateix: inestabilitzar el pais (Espanya i Catalunya uns i altres) per provocar el caos i capgirar els resultats. Bé, vosaltres sabreu! No cremeu en Joan Carretero fen-lo aparèixer com un mal perdedor. Practiqueu estratègies de relacions personals més civilitzades: intel·ligència emocional, assertivitat … i pengeu els trabucs. En general en sortirem beneficiats. Però aleshores no tindreu altaveus mediàtics que proclamin les vostres gestes, segur.
Crear un nou partit amb l’objectiu de proclamar la independència. D’acord. Què passa si aquest partit no té majoria al parlament (sic)? Res de nou. És probable això? Sí, molt. Què passaria si aquest partit tingués possibilitat d’entrar en un govern de coalició? Doncs que caldria decidir si entrar-hi o no. I aquesta és precisament la disjuntiva que hi ha a ERC, si ser al govern o no. I això, companys, no ho arreglareu creant un nou partit; que no sabeu que molta gent que és independentista no vota ERC ni votaria el nou partit perquè els seus líders pertanyen a la classe política actual? Que no ho sabeu que a Catalunya encara no hi ha una majoria clara a favor de la independència? Preteneu aconseguir aquesta majoria així? Per què no feu una aposta clara per solucionar aquest tema dins d’ERC i sense fer soroll? Per exemple podríeu vincular l’èxit de les properes eleccions autonòmiques a una candidatura alternativa vostra on la idea principal seria: només es participarà en un govern de coalició si en el termini de sis mesos declara la independència i convoca un referèndum per avalar-la. Quin problema té aquesta alternativa?