JORDI SURINYACH

Com per art d’ encanteri, cada vint-i-tres d´abril, els catalans sortim al carrer encantats d´haver-nos conegut.  Amb l´auto estima alta, ens mirem uns als altres, convençuts que som un sol  poble culte, civilitzat, integrador,   que podem aspirar a fer tot allò que ens proposem i a més  sense límits.  I es ben curiòs que això  ens passi  a una gent  que celebrem  derrotes quan  olorem la tardor i que  la resta de l´any  es llepem  les ferides , deixant-nos  dur per l´impotència col·lectiva  del “no hi ha res a fer”  i el “tal dia farà un any”. Suposo que  tot  hi ajuda, però  la diada de Sant Jordi , es troba molt ben posada al calendari. Just a l’ inici de la primavera en  que les roses i els llibres,  amb els símbols nacionals presents arreu, fan la resta.