Publicat el 26 d'abril de 2009
MARXA SANT JORDI 2009.
Gairebé tota la marxa Sant Jordi d´enguany ( més de quatre hores caminant pels voltants de Can Vilardell i Can Bruguera) , parlant de Jaume Renyer i Joan Carretero. Ho faig amb en Marcel, a qui acabo de conèixer i que es manifesta defensor de l´independentisme transversal i d’en Ramon , simpatitzant de Reagrupament que mai ha estat adherit a ERC. Els dos es pronuncien a favor que cal donar una sotragada al sistema de partits polítics català, amb una proposta que ocupi l’ espai de l’ independentisme democràtic amb una projecte clar de renovació democràtica a favor del dret a decidir. Curiosament soc jo qui els hi posa aigua al seu vi “trencador”. No se si els companys marxaires són l’ expressió de l’ emprenyament que es dona en un sector de l’ electorat d´ERC. Però us ben asseguro que el desconcert i el descontent que hi ha entre molts d’ aquells que van confiar-hi no sembla que sigui un bon presagi pels propers resultats electorals. L’ article de Jaume Renyer, que us recomano, es un altre motiu per a la reflexió, s´estigui o d´acord amb la seva decissió d’ abandonar Esquerra, no acabo d’ entendre com l’ actual direcció republicana, continua negant allò que al carrer i en sectors fins ara ben propers es fa cada dia més evident.
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/04/obrir_la_porta_de_l_esquerra_de_la_llibertat_57209.php
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de MUNTANYA, NATURA I ESPORT per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Jordi,
Alguns a la
caminada no vam parlar d’això, però sí que comparteixo la reflexió que aquí
planteges. Tanmateix, dubto que hi hagi una forta sotragada al sistema polític
de partits a l’estil de la què va haver a Itàlia durant els noranta. En tot cas
el què hi haurà serà una reestructuració gradual. Perquè, a banda dels problemes
que esmentes, ERC en té una altra: la manca de visibilitat que pateix el soci
petit d’una coalició (en aquest cas, els socis petits). Hi ha estudis politològics
que mostren com els partits petits d’una coalició acostumen a perdre vots després
de fer-la. Per dir-ho d’alguna manera, el peix gran es menja el petit. I el
PSC, d’això, em sembla que en sap un munt.