ALLÒ QUE NO ES VAN ATREVIR FER A HERIBERT BARRERA.
No es van atrevir fer-ho amb l´Heribert Barrera, tot i que les raons serien similars. Carretero els hi feia encara més nosa. Conscients del perill que suposava mantenir en actiu un militant amb llarg recorregut polític, han decidit tirar pel dret. No era doncs d’ esperar ni més cintura ni nervis d’ acer. Tenien al davant dues possibilitats. La primera, afirmar que el posicionament de Joan Carretero no suposava res de nou i que era conegut que els renovadors proposaven que el partit republicà liderés la constitució d’una candidatura independentista transversal, tot afegint que era una opinió que no havia estat assumida per la majoria, si bé era legítim mantenir-la en un partit de tradicció republicana i lliure-pensadora, en que que els diferents sectors s’ expressen lliurement. I l’adoptada avui, amb el conegut pròleg d’ acusar-lo, de ser un agent de la dreta , tot demanant-li públicament que marxés, per tot just una setmana després obrir un expedient sancionador amb suspensió de militància. Carretero, en el seu article, feia una proposta política al conjunt de la militància republicana, que només podia ser resolta a través del debat polític i de cap manera amb mesures administratives com les adoptades. L’ acord de l’ executiva Nacional o és una greu errada política pròpia de qui es troba a la defensiva o , el que seria extraordinàriament més greu, amaga un posicionament polític injustificable, que espero no tingui res a veure amb els moviments existents a dins del tripartit per a justificar el “Si” a un acord de finançament de mínims. Queda en les hemeroteques la proposta feta per l’ actual President d’ ERC, el 13 de desembre de l’ any passat, d’ una candidatura catalanista transversal a les eleccions al parlament europeu , amb l´objectiu de defensar el dret a decidir dels Països Catalans, en el que no va haver ningú que l’ acusés d’ activitat fraccional. Amb la marxa de Jaume Renyer i Joan Carretero – candidats a la presidència d’ ERC encara no fa ni un any – , es tanca la possibilitat de diàleg intern, el que no és cap bon presagi per aquestes sigles històriques. “Alea jacta est”
Una comparació molt oportuna. Heribert Barrera va demanar l’abstenció, és a dir que no es votés ERC, a les darreres eleccions i va ser considerat acceptable. Puigcercós va proposar una candidatura unitària a les eleccions europees i no va ser vist com una proposta de nou partit, ni el pacte amb CiU una clara indicació de dretanisme.