Després d’una llarga temporada amb Isabel Galí com a corresponsal de TV3 al Pròxim Orient els espectadors de “la TeVa” (cada cop menys, per cert) ens havíem acostumat a rebre informacions serioses i equilibrades sobre tots els bàndols que intervenen en el conflicte que des de fa anys -massa anys- somou aquells territoris. (n’hi ha més) Quan la senyora
Li ha fet gràcia a la Carlota G. el que fa un parell de dies comentava (vegeu aquí) sobre el monument a Josep Pla de la plaça on hi ha el Teatre El Jardí de Figueres. “Representa la silueta de la seva cara i s’ha de saber veure des del punt exacte i en les adequades condicions de llum. A
Ja és ben veritat allò que diu que tots podem tenir un moment tonto, en aquesta vida… Resulta que algú de la direcció de l’Avui ha considerat que la notícia que havia d’encapçalar la portada del diari d’avui era la divisió d’opinions que ha generat entre els experts (¿n’hi ha, d’experts, també en aquestes matèries? Déu meu,
(La sèrie comença aquí) Dissabte 3 de gener. Pocs minuts després de les 7 del matí baixem al restaurant de l’hotel per esmorzar. No cal dir que l’A. i jo estem sols. Els altres hostes -si n’hi ha- deuen dormir (que, ben mirat, és el que sol fer la majoria de la gent un dissabte d’hivern
(La sèrie comença aquí) Tot i que hi ha visitants sigui quina sigui l’època de l’any que s’hi vagi, Colliure un 2 de gener és una vila prou tranquil·la com per permetre’ns accedir-hi sense fer cues i deixar el cotxe en un aparcament públic que hi ha just al costat del cementiri. Com sempre, fem una
Minivacances de gener. El primer dia feiner de l’any matinem -costum inalterable “chez” Isern- i enfilem l’autopista en direcció a Figueres, punt d’inici de la nostra escapada de divendres i dissabte. Abans de sortir tinc una inspiració i per comptes de triar la mitja dotzena de CD’s que admet l’aparell de cotxe m’enduc l’iPod amb les
“El catalanisme ja fa temps que hauria d’haver explicat que a Espanya només s’hi pot estar de pas, provisionalment. En primer lloc, per coherència amb el propi projecte d’emancipació nacional, que no admet mitges tintes -no es pot ser una mica independent, tal com no es pot estar una mica embarassat-. I en segon lloc, perquè
A continuació us exposo la llista ordenada dels discos catalans que m’han agradat més entre tots els apareguts aquest any 2008 que tot just ahir va passar a millor vida. 1. Roger Mas, “Les cançons tel·lúriques” (vegeu aquí) (My Space) 2. Manel, “Els millors professors europeus” (My Space) 3. Lo Pardal Roquer, “Rocksterri” (vegeu aquí