Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Després d’una llarga temporada amb Isabel Galí com a corresponsal de TV3 al Pròxim Orient els espectadors de “la TeVa” (cada cop menys, per cert) ens havíem acostumat a rebre informacions serioses i equilibrades sobre tots els bàndols que intervenen en el conflicte que des de fa anys -massa anys- somou aquells territoris. (n’hi ha més)
Quan la senyora Galí va demanar canvi de destinació -ara la tenim de corresponsal per Sudamèrica- el seu substitut va ser el senyor Pepe Garriga i ja des de les seves primeres cròniques es va poder veure que no aniríem bé.
No entraré en detalls sobre la seva visió esbiaixada dels fets que en aquella zona s’estan esdevenint perquè qualsevol que tingui ulls i orelles pot comprovar-ho en cada crònica que ens envia.
Només esmentaré un exemple de la seva crònica al TeleNotícies d’ahir al vespre: el senyor Garriga ens va preparar un quadre comparatiu de les baixes del bàndol palestí i de l’israelià, amb una desproporció notable, i sense cap mena de dubte certa, contra el bàndol palestí.
El que em va fer gràcia -pel que representava d’ensenyar el llautó el senyor Garriga- és que quan va detallar les xifres dels ferits -unes quantes desenes de milers contra uns pocs centenars- encara li deuria semblar massa i va afegir que, a sobre, en el cas dels ferits israelians la majoria eren lleus.
No fos cas que encara ens fessin una mica de pena.
Ai, Pepe…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!