Chào ông Viêt Nam

Avui és un dia trist per tots, i sobretot per els viatgers, per totes aquestes persones que estimen el món, la gent, noves cultures i que ho fan sempre en pau i amb moltes il.lusions.

A Viêt Nam hi ha una dita popular : ‘Un dia de viatge – un cistell plè de saviesa’.
Un record per en Gabriel, na Maria Isabel, l’Antonio, na Maria Teresa, na Marta, Na Magie, en Miguel i els dos anònims iemenites, guia turístic i traductor que els acompanyàven.

El meu petit i sentit dol amb aquest mar tant tranquil i pacífic com és vinh Halong.

null

Com el vietnamita té sis tons diferents, aquí teniu una diferència ben significativa : ‘ quà ‘ vol dir fruita, però és la paraula classificadora de tot el que és oval o rodó.
Préssec : quà dào. Pilota : quà bóng. Pilota de futbol : quà bóng dá.
Rau: És la paraula ‘mare’ que vol dir hortalisses verdes.
Rau diêp: enciam. Rau mùi: Cilantre.
Cà chua : Tomàquet. Cá: amb accent agut vol dir peix !!!!
Bé, ha estat una petita i improvisada lliçó d’una llengua que sense practicar la fonètica dels sis tons, no hi ha res a fer.
Aquí podeu veure aquesta noia tant i tant riallera ensenyant els seus productes. Mercat de Can Tho.

‘null’

Al Delta del Mekong tens més oportunitats que mai per viure i passar-t’hi hores badant, sentir les olors, veure la gent com trafega amb les hortalisses, els ous, la carn, el peix, les fruites, les espècies. Pots navegar en el meravellós mercat de Cairang, on la gent porta els seus productes per vendre.
Els compradors són els que després vénen aquests productes al mercat de Can Tho, o també són ells mateixos que porten el fruit de les seves collites a familiars perque els posin a la venda en aquest mateix mercat.
He penjat aquesta fotografia que és l’entrada principal del Mercat de Fruites, Hortalisses i Vianda de Can Tho.
”En propers posts, aniré penjant fotografíes de les parades on vénen els productes dins el mercat i fóra al carrer. No són gaire diferents de les que coneixem en els nostres mercats, però n’hi ha algunes que són veritablement especials, molt especials.

Jo vaig disfrutar molt. Sóc persona que vaig a plaça dos cops a la setmana. M’hi vaig trobar com a casa. Vaig copsar, que no vol dir entendre, les converses dels compradors amb els venedors; ‘ com anem? ‘ , ‘ la família tots bé’? , ‘ tinc notícies per donar-te’, ‘saps que en Thao s’ha casat amb Chinh, sí home, la filla de Luong’ …… i així podríem anar seguint.

Quan els hi demanava si podía fer fotografíes, la majoría em van contestar amb un somriure i vàrem intentar conversar.
Tinc un diccionari força bò vietnamita-anglès, però el problema del vietnamita és que ténen sis tons i la paraula segons el to que utilitzis canvia absolutamen de significat.

Em vaig embaladir de veure com les carnisseres netejàven suaument les peces de l’animal per deixar-les netes i pulides per vendre; com ténen unes palanguenes d’alumini plenes d’aigua de mar amb uns tubs on hi entra oxígen i els peixos acabats d’arribar de la barca segueixen nedant, en un espai petit, però és la manera de no preservar-los amb gel.

Davant mateix del mercat, les barques amb les seves captures, poden desembarcar còmodament. L’avantatge de ser en mig del Delta del Mekong i els seus centenars de canals…….

”

Fins ara en els meus posts no he descrit els mercats o la plaça per anar a comprar, i penso que ningú que viatgi per qualsevol part del món no pot deixar d’entrar en un mercat on veritablement es ‘cuina’ la vida del país. És cert que he descrit el mercat de l’ètnia H’mong a les muntanyes de Sapa i el meravellós mercat flotant de Cairang al delta del Mekong.
Però falten els mercats del día a día de Hà Nôi, Ho Chi Minh, Can Tho, Nha Trang.
Som-hi doncs, i comencem, perque per nosaltres els de Ciutat, ens és difícil trobar mercats millors que la nostra Boqueria …..
”La primera impresió que t’arriba d’un mercat a qualsevol ciutat o poble de Viêt Nam és la seva netedat, els colors, organització de les parades, vianda fresca, fruita acabada de collir, peix viu i molta gent, venedors i compradors.
Ja he dit en diverses ocasions que a Viêt Nam no en saben de frigorífics i van a plaça tots els díes.

A Hà Nôi l’any 1889 van construïr el mercat més gran, Dông Xuân. Està situat al bell mig del barri antic, el dels 36 carrers. Es va convertir en un mercat central de primer ordre i tots els productes del país anàven a parar a Dông Xuàn. Els primers enllumenats elèctrics de Hà Nôi es van instal.lar en aquest mercat.

El seu màxim esplendor va ser al voltant dels anys 1930 on podíes comprar de tot; fruites importades de Hong Kong o San Francisco, productes collits a les muntanyes de Sapa, especialitats vietnamites com els nem o els vermicelli amb cranc, flors ornamentals, plantes medicinals, betel, areca.
Els servents de les famílies benestants franceses anàven tots el díes per fer la compra.

Però a partir de l’any 1954, després de la desfeta dels colonitzadors francesos, el mercat va endinsar-se en un període obscur i que va tenir continuació amb la següent guerra amb els americans.

Als anys 1980 tímidament va començar les seves activitats i l’any 1990 van rehabilitar l’edifici. Un incendi el va destruïr totalment l’any 1994. Finalment l’any 1996 va ser inaugurat novament. És un edifici sense cap interès. La gent gran mira amb nostàlgia aquest edifici; és cert que hi ha més ordre i està tot endreçat, però enyoren els díes passats quan es veia certa anarquia.
Jo només vaig treure el nas, perque em va agradar molt més caminar per el carrer Hàng Khoai, al costat mateix.Vaig viure una mica aquesta anarquía d’abans.
Hortalisses, peix viu, fruites, flors, estris de cuina.
Fins quasi les cinc de la tarda hi ha moviment.

Mireu aquesta papaia ( quà du dù ) tan ben tallada ! És utilitzada en moltes menges i ja han fet la feina de pelar-la i deixar-la a punt per cuinar. Una atenció per les dones que treballen.
Em recorda el llegums cuits de casa nostra. Quan les dones anàven a la fàbrica pel matí, ja teníen el primer plat fet !

”

Els arbres a Hà Nôi sempre són verts, durant tot l’any.
És una visió captivadora de la Ciutat. Per influència dels colonitzados francesos van començar a plantar arbres al paviment, a les voreres.
Però a qualsevol pati interior, raconet, al bell mig d’un passatge, sempre trobes arbres.
Amb tantes illes de color verd, les flors de lotus flotant al llacs, les avingudes amb els seus arbres en flor, Hà Nôi desprèn un subtil i discret encant, màgic diria jo. No és una Ciutat motiu d’admiració, ni per trobar-hi belleses excepcionals, ni monuments històrics, ni palaus. Jo diría que Hà Nôi et sedueix lentament, sense adonar-te’n.

null

Arrel de la notícia que he llegit i se’ns va informar per la televisió, hi ha un gínjol de més de cent anys en perill al carrer d’Arimón, a Sant Gervasi. Han enderrocat una d’aquelles casetes senzilles del barri i ara construiràn habitatges d’aquells que només els rics poden comprar. Els veïns, amb tota la raó, defensen el gínjol, un arbre únic que encara es resisteix a desaparèixer de la meva Ciutat.
Permeute-me escriure ua mica sobre els arbres de Hà Nôi.
N’hi han molts i si comparem Hà Nôi amb la meva Ciutat, podem dir que hi han molts més habitants, carrers estrets, molts habitatges, voreres estretes, tràfic intensísim de motos … però els arbres no fan nosa.
‘Allà pels anys 1980 hi havíen com uns 200.000 arbres als carrers de Hà Nôi. Però segurament aquest nombre d’arbres s’ha duplicat o quadriplicat, arrel de la campanya que va endegar l’Oncle Ho: ‘ Cada família ha de plantar un arbre al començament de l’any’. I així ho van fer i ho segueixen fent.

Com la vida dels habitants de Hà Nôi transcorre majoritàriament al carrer, disfruten d’una ombra fantàstica que els dónen els arbres.

Els arbres de Hà Nôi, els dels carrers, dónen refugi als ocells migratoris que vénen del nord fred i cerquen escalfor.

No parlem dels molts parcs existents a Hà Nôi. Ara només parlarem dels arbres del carrer, del costat de les cases, de le cantonades, dels carrerons …… i no fan nosa. La gent se’ls estima, i per damunt de tot, les autoritats locals els protegeixen.