Florilegi de definicions publicades recentment en l’encreuat diari en castellà de La Vanguardia que signa el mestre Fortuny. S’hi inclou també una aportació en català del no menys mestre Màrius Serra. * Hace perder el juicio a muchos cuerdos: JUEZA * Permite dar la mano usando la muñeca: BARNIZ * Tenyeixin un àlbum d’Hergé: TINTIN (M. Serra) (n’hi ha més)
(la sèrie comença aquí) Tall 5. "Una història d’amor" (5′ 11"): Després del potent raig d’adrenalina dels quatre talls inicials arribem a un tema més reposat. Sempre, és clar, dintre dels paràmetres relatius de repòs en què es belluga Obrint Pas. Està dedicat a Xile i a Víctor Jara i té un parell d’insercions d’un discurs de Salvador Allende.
A casa des de fa una pila d’anys col·laborem amb els programes d’apadrinament d’infants que la Fundació Intervida desenvolupa al Perú. M’apresso a dir que no és cap ajut espectacular pel qual l’A. i jo hàgim d’anar pel món traient pit però segur que el nostre amb el del costat i el de l’altre i el de
Per motius que ara mateix no puc desvelar -"desvetllar", escriuria un comunicador dels d’última generació- però que suposo que demà explicarà la premsa aquest migdia interrompré uns moments la meva vetlla -ara sí, comunicadors moderns, que ve de "vetllar"- del segon postoperatori de l’A. -l’ull que faltava, l’esquerre- per saludar Joan F. Mira i explicar quatre coses sobre
Insensat-a: adj. Que obra sense seny. Seny: 1.1 m. Ponderació mental. Un home de seny. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny. 1.2 m. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest xicot! No estar en bon
Un dels encants de la feina amb la que em guanyo la vida és que de tant en tant m’arriben trucades des dels llocs més insospitats del món en demanda d’informació sobre els assumptes més diversos i imprevisibles que es puguin imaginar. Abans d’ahir, diada de Sant Jordi, en vaig tenir un bon exemple. Cap a tres
L’escena s’esdevé a la Rambla de Barcelona cap a quarts de nou del matí d’ahir. Just a aquella hora en què s’estan muntant totes les parades i que és la que jo, que ja em sé de memòria la majoria dels llibres que surten a la venda com a novetats, aprofito des de fa una pila d’anys per passejar i respirar
Ho dic tot just començar: els primers quatre mesos d’aquest 2007 estan sent summament generosos pel que fa a la publicació de bons discos en català. Gossos, Quimi Portet, Lax’n’Busto, Mazoni, Oriol Tramvia, Lo Pardal Roquer, el directe de Miquel Gil… serien alguns dels títols que destacaria. Dit tot això no crec equivocar-me gaire si dic que, fins al moment
La Mercè ha complert la seva paraula i, tal com li vaig demanar (vegeu aquí), m’acaba d’enviar dues magnífiques fotografies de Venècia fetes per ella ahir per la tarda. I jo, tot cofoi, compleixo el meu compromís de penjar-les en aquest Bloc perquè tothom en gaudeixi. Gràcies, Mercè! (Al final d’aquest apunt trobareu els arxius que contenen en
"La vida no és un film de Doris Day", proclama Oriol Tramvia en la contracoberta d’"El camí dels degotalls". Més que res, suposo, per si algú se n’havia fet il·lusions. I en el llibret de l’interior es despulla en un text breu però ple de substància que comença dient "Quan jo vaig néixer la mar morta encara
El camí dels degotalls de Montserrat va ser una de les primeres referències de la meva infantesa a un lloc de placidesa i de felicitat. A un setè cel, com diria en Sisa. I no pas perquè al darrere hi hagués una vivència directa meva sinó de la meva mare. Un bon dia em vaig adonar que cada vegada que a
Tal com estava planificat des de fa unes setmanes avui hem passat la tarda a la Clínica Teknon on li han fet a l’A. una petita intervenció a l’ull dret -l’esquerre tocarà d’aquí a vuit dies- que ha anat molt bé però que, com no podia ser altrament, ha destarotat les velles rutines de cada dia.
Estimada Mercè: He sabut que aquest cap de setmana els teus pares i tu agafeu un avió i us aneu a fer el turista a Venècia. Déu n’hi do! Amb només set anys ja coneixeràs la ciutat dels canals. Una ciutat que jo, que tinc exactament cinquanta anys més que tu, encara no he visitat mai (tot
(L’apunt comença aquí) * Narrativa d’autors estrangers: En aquest apartat estem de sort ja que hi ha uns quants llibres que no deixaran ningú indiferent. Per damunt de tots destaco "La germana", de l’hongarès Sándor Márai (Empúries), un autor que mai m’ha decebut. (n’hi ha més) I a continuació quatre llibres també importants que detallo en ordre alfabètic de cognoms dels seus
Després de la llista de discos recomanats per a aquest Sant Jordi que vaig penjar fa un parell de dies (vegeu-la aquí) poso ara la relació de llibres que em sembla que tenen valors que els fan interessants de comprar. Com en el cas dels discos em centro en llibres apareguts de l’estiu cap aquí aproximadament