Totxanes, totxos i maons

A casa des de fa una pila d’anys col·laborem amb els programes d’apadrinament d’infants que la Fundació Intervida desenvolupa al Perú. M’apresso a dir que no és cap ajut espectacular pel qual l’A. i jo hàgim d’anar pel món traient pit però segur que el nostre amb el del costat i el de l’altre i el de més enllà algun forat sí que contribueixen a tapar amb un mínim de dignitat (perquè encara que des d’aquí se’ns faci difícil de copsar-ho hi ha molta gent a la qual "el mínim" ja els serveix de molt).  (n’hi ha més)

Per això hem seguit amb una certa inquietud les notícies que en les darreres setmanes s’han anat publicant a propòsit de possibles irregularitats en la gestió de les donacions que aquesta Fundació percep.

Aquests assumptes sempre són complicats. Sobretot per a la gent del carrer que ens limitem a ajudar amb una dosi més o menys heroica de bona fe. Per això en casos com aquest la cautela és una virtut absolutament necessària. Per desgràcia és molt fàcil empastifar prestigis i, en canvi, un cop esvaïda la maltempsada retornar les reputacions al punt original és gairebé missió impossible.

D’altra banda he de dir que algun del mitjans que més han esbombat aquestes preteses irregularitats tampoc el considero el paradigma de l’equilibri, la transparència i la manca de tendenciositat. I és que, ho torno a dir, aquests assumptes són molt complicats.

Però tot i la seva complicació les eines principals per afrontar de manera eficaç i competent situacions confuses com aquesta són la comunicació, la transparència i el diàleg. I en aquest sentit crec que la gent de la Fundació Intervida està actuant correctament.

En la seva pàgina web (vegeu-la aquí) han creat diversos apartats informatius i, sobretot, han obert un Bloc (vegeu-lo aquí) a disposició de qualsevol que desitgi aportar-hi algun comentari o bé respondre els que ja s’hi han publicat (*).

A casa, ho he dit en començar, ja fa una pila d’anys que ajudem a Intervida. Tot el que ara està passant ens amoïna, és clar, però de moment mantenim la calma. I el nostre ajut.

Perquè de vegades el pànic col·lectiu pot fer molts més estralls que una decisió judicial…

—————————————————————————————-

(*) Mentre duri tot aquest enutjós embolic poso l’accés al Bloc d’Intervida en la llista dels meus enllaços recomanats que trobareu a la dreta de la  pantalla.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!