Totxanes, totxos i maons

L’escena s’esdevé a la Rambla de Barcelona cap a quarts de nou del matí d’ahir. Just a aquella hora en què s’estan muntant totes les parades i que és la que jo, que ja em sé de memòria la majoria dels llibres que surten a la venda com a novetats, aprofito des de fa una pila d’anys per passejar i respirar l’ambient de festa abans que el carrer quedi col·lapsat de ciutadans a la recerca dels llibres i les roses de ritual.  (n’hi ha més)

En una parada situada molt a prop del Pla de l’Ós una noia obre caixes de llibres i els va ordenant per piles damunt del taulell. De cop s’atura, es mira atentament el títol que encapçala la caixa que és a punt de buidar i pregunta: "Això de ‘No em ratllis!’ deu anar a assaig, oi?"

Però el més espectacular va arribar a continuació per boca del que semblava el manaire de la colla. L’informat, vaja, que sense la més mínima vacil·lació li va respondre amb un categòric: "Sí, sí, a assaig".

I ja em teniu la "pizpireta" Júlia Otero de tronc amb senyors tan ensopits com Paul Preston, Martin Heidegger o Harold Bloom. Quines coses hem de veure, Déu meu…

La segona escena -patètica també, però d’un altre caire- s’esdevé per la tarda. Cap a quarts de cinc al passeig de Gràcia. Una mica més amunt de l’edifici on hi ha els estudis de Ràdio 4 em crida l’atenció una veu profunda que a través d’un aparell de megafonia està llegint un text.

A mesura que m’hi acosto m’adono que el que està llegint aquell individu és un fragment del Quixot, en l’original castellà naturalment. Arribo al lloc i veig que l’esdeveniment es perpetra en una parada del Partit dels Ciutadans.

M’en vaig pitant (no fos cas que encara se m’enganxés alguna cosa) i dient-me: "Ho teniu clar, xavals…"

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!