Fa uns anys, quan per la xarxa va començar a proliferar la moda dels butlletins confidencials jo -com molta gent, em penso- vaig enganxar-me a uns quants que procurava consultar cada dia. He de confessar, però, que l’enlluernament per la novetat no em va durar gaire temps. Just el suficient com per adonar-me que la processó és llarga, que la candela més
Acaben de trucar-me de Catalunya Ràdio per dir-me que varen llegir la carta al director de l’Avui (vegeu-la aquí) en la que deia que buscava la senyora Elisabet i aquesta nit, en el programa "Una nit a la terra", de Gaspar Hernàndez, explicaré com va anar aquella història tan entranyable (mira, no em molesta gens emprar aquest adjectiu
M’imagino que és una reacció d’allò més lògica. Cinc mesos després de la mort de ma mare mon pare (vegeu aquí) comença a dedicar una bona part del seu temps a remenar calaixos, armaris, capses i àlbums de fotografies a la percaça de documents, objectes i records que l’ajudin a reviure èpoques anteriors. (n’hi ha més) Sortosament, en
Qualsevol dia de la setmana és bo quan es tracta de llegir coses interessants, ben pensades i escrites amb trellat. Com, per exemple, els apunts que Carme-Laura Gil penja amb freqüència quasi diària al seu Bloc "Coc ràpid" (vegeu aquí) o els que escrivia Agustí Pons a "Fora d’hores" (vegeu aquí), un Bloc aturat des de fa mig any i que em
No és pas aquesta la primera vegada que expresso la meva admiració per la manera com el diari "El 9 Esportiu" sol resoldre el sempre espinós problema de triar correctament els titulars de portada. El 15 de novembre de 2005 (vegeu aquí) celebrava el "Catalunya solidària" amb què feien referència a la decisiva actuació de Xavi i
La brama corria des de fa mesos pels cercles "teatreros" de casa nostra tot i que, per raons òbvies, tothom mantenia una actitud discreta i respectuosa: el popular actor Paco Morán estava travessant una situació de salut summament preocupant. Pel que ara s’ha sabut, l’estiu passat una infecció intestinal similar a la que pateix Fidel Castro va provocar una degradació progressiva de l’estat
Tots tenim -jo el primer- una flaca especial per decantar l’anàlisi de les coses que passen en aquest país cap a la banda de la conyeta i la broma fàcil. Això en principi és bo perquè denota que la ciutadania gaudeix d’una envejable salut mental en comparació amb alguns pares de la pàtria i acòlits diversos. Ara bé,
No puc, ho reconec. No tinc espera fins a demà, que és quan tocaria penjar aquí un nou apunt, perquè aquest migdia mentre dinava, a l’hora dels Simpson, tot aprofitant l’habitual tall quilomètric antenatresià per a la publicitat he saltat al TeleNotícies de TV3 i he pogut veure la perla de la setmana. De moltes setmanes, m’atreviria a
Amb la seva habitual i gens dissimulada complaença per tot allò que es cou pels voltants del carrer Nicaragua l’edició d’ahir d’El Periódico dedicava tota una pàgina a explicar a la ciutadania que el president Montilla té una professora particular amb qui fa dues hores setmanals de classe de català . A més a més en un requadre destacat se’ns deia que la jornada de treball de
Diumenge a Campdevànol, a casa de la cosina Núria i del Pau. Tres graus i mig de temperatura quan surto a comprar els diaris a les nou del matí, que és quan obre la botiga. A una hora, per cert, inusualment tardana pels meus costums ciutadans. Abans de sortir he fet un ràpid trajecte per la xarxa i
Un nou florilegi de definicions remarcables extretes de l’encreuat en castellà del diari La Vanguardia que fa el mestre Fortuny. Amb una aportació inicial d’un altre mestre: Màrius Serra, autor de l’encreuat en català, que és aquesta: * Tothom l’apunta, i això que és caçadora!: DIANA * Motivado a golpe de talón: ESPOLEADO * No resistió
Una de les darreres innovacions -que els lectors no podeu veure- de la plataforma tecnològica que dóna suport a aquest Bloc i a tots els altres que ens passegem per la xarxa sota l’empara de MésVilaweb és la incorporació d’un comptador del nombre d’apunts que cadascú ha escrit. Ni fet expressament: gràcies a això acabo de
(vegeu aquí la primera part) De primeres, ho confesso, no vaig saber com reaccionar davant d’una pregunta tan inesperada com aquella de quin passaport havia de renovar, si l’espanyol o el català. Va ser només un instant fugaç, just fins que vaig veure que al rostre se li començava a dibuixar un somrís de complicitat. "Òndia! Què més voldria jo…", em vaig
Resulta que els passaports que tenim l’A. i jo són anteriors a octubre de 2004 i, per tant, no ens serveixen per entrar als Estats Units el proper juliol cosa que vol dir que ens tocarà de renovar-los tot i no haver caducat per a la resta de països. Amèrica is different… Digueu-me cagat però com que conec el mal
El dijous 4 de gener el suplement literari en català d’El País publicava una devastadora crítica (vegeu el document adjunt al final de l’apunt) (*) de Ponç Puigdevall sobre “Neopàtria”, la darrera novel·la d’Hèctor Bofill, membre eminent del grup dels Imparables. (n’hi ha més) La reacció de Bofill no s’ha fet esperar gaire i ahir, en el seu espai