Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

23 de gener de 2007
0 comentaris

Antisistemes amb cotxe oficial (o na Imma, la rradikal) (o BCN is different).

No puc, ho reconec. No tinc espera fins a demà, que és quan tocaria penjar aquí un nou apunt, perquè aquest migdia mentre dinava, a l’hora dels Simpson, tot aprofitant l’habitual tall quilomètric antenatresià per a la publicitat he saltat al TeleNotícies de TV3 i he pogut veure la perla de la setmana. De moltes setmanes, m’atreviria a dir.

Ni més ni menys que un fragment de les declaracions de la senyora Imma Mayol al programa de Josep Cuní en les que, emparant-se en que quan veu una injustícia el cos no li demana altra cosa que rebel·lar-s’hi, se’ns ha definit tota ella com una antisistema. Davant la consternació del Cuní l’argumentació l’ha reblada pocs segons després dient que en el seu fur intern se sent molt més a prop d’un okupa que d’un espekulador (ai, perdó: d’un especulador) per allò que quan entren en un local abandonat generalment van i li donen una funció social.  (n’hi ha més)

La reacció més genial ha estat la que ha sortit de la boca de Xavier Trias, president del grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que ha dit que acabàvem d’assistir al naixement d’una nova categoria de polítics: els antisistema amb cotxe oficial. Juraria que avui s’ha guanyat uns quants vots, en Tgggias…

Ja m’imagino l’escena a la cantonada de Pelai i la Rambla: una mani d’okupes i rradikals amb na Immeta al capdavant brandant pancarta i udol reivindicatiu. I enfront, amb tot l’equipament a punt per reprimir els fogots antisistema, la força comandada pel seu digníssim espós Joan.

En fi, que si aquí tinguéssim un George Cuckor, un Spencer Tracy i una Katerine Hepburn podríem muntar una "Adam’s Rib" a la catalana.

Tanco els ulls i veig les cartelleres: "La companya d’Adam", dirigida per Ventura Pons, amb lo Caloio en Cap i la Rregidora Rradikal com a parella estelar. Encara ho salvaríem, això del cinema català, tu.

———————————————————————————–

Per acabar d’arrodonir la cosa i donar-li un to ben modernet proposo una audició dels Quilapayún. Vejam qui és que l’endevina, la cançó que he triat…

(Si el vostre navegador us ha sortit de casta rradikal, rrepatània i antisistema i no us permet veure cap imatge just aquí sota feu clic aquí i podreu escoltar la cançó. Que vagi de gust…)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!