Totxanes, totxos i maons

Fa uns anys, quan per la xarxa va començar a proliferar la moda dels butlletins confidencials jo -com molta gent, em penso- vaig enganxar-me a uns quants que procurava consultar cada dia.

He de confessar, però, que l’enlluernament per la novetat no em va durar gaire temps. Just el suficient com per adonar-me que la processó és llarga, que la candela més aviat curteja i que, en el fons, per molt que ens volguem entestar a pensar el contrari som els que som i no hi ha més cera que la que crema.  (n’hi ha més)

Vull dir que per molt esperpèntica que sigui la realitat política que ens envolta (que Déu n’hi do) dubto que doni prou joc com per mantenir, amb un mínim de base seriosa, uns quants butlletins d’aquests que passen per dir-se confidencials i que pretenen difondre aquelles notícies que no solen saltar a les pàgines dels diaris convencionals. I sense repetir-se els uns als altres, és clar

Que ningú no confongui, però, els denominats "confidencials" amb el periodisme d’investigació. És una altra cosa; són a anys-llum.

Jo crec que, en el fons, la fal·làcia de tot aquest muntatge prové del fet que la majoria d’aquests butlletins són de pagament. Això vol dir que, com a contrapartida per la seva aportació econòmica, a la clientela cada dia se li ha de col·locar un mínim de quatre o cinc "notícies" ben estridents que justifiquin la despesa.

I aquí val tot. Des de buscar-li cinc peus al gat -aquell famós lema d’algunes facultats de Periodisme que diu "no deixaràs que la realitat t’espatlli un bon titular"– fins a agafar una diguem-ne "notícia" apareguda en el diari i fragmentar-la en tres o quatre parts o allargassar-la perquè la cistella confidencial del dia no faci aspecte de buida.

Ja ho he dit més amunt: el país tira cap a l’esperpent, d’acord. Però tant no.

Acabaré l’apunt d’avui amb un petit florilegi de "notícies" divulgades en la darrera setmana per alguns butlletins confidencials als quals hi tinc accés. Crec que la seva lectura m’estalvia de donar més explicacions: es retraten sols.

La majoria són de pagament i els que encara no ho són -perquè s’acaben d’incorporar a la brega- ja anuncien a la clientela que la gratuïtat s’acaba i que ben aviat caldrà afluixar la mosca. Per mi ja poden començar.

—————————————————————————————

SUC DE CONFIDENCIAL:

* El conseller Saura no és supersticiós perquè en el seu Departament hi ha tretze alts càrrecs i amb els tretze es va fer acompanyar en la seva recent compareixença parlamentària.

* L’ex-president Pujol encara és popular. I més després de la seva recent operació de pròstata perquè quan surt al carrer la gent no para de fer-se fotografies al seu costat.

* Un determinat fulletó d’un determinat departament de la Generalitat ha sortit d’impremta amb 4 errades ortogràfiques.

* En totes les fotografies del butlletí intern de Convergència corresponent al mes de desembre hi surt Artur Mas.

* Un cunyat de Joan Puigcercós anirà de cap de llista en una candidatura independent a l’alcaldia de Santa Maria d’Oló.

* La diputada del PP Montserrat Nebrera es va estrenar com a presidenta de la Comissió de Seguretat del Parlament de Catalunya fent un control estricte sobre la durada dels torns de paraula.

* En una recent visita a Sant Cugat del Vallès el president Montilla ha signat el Llibre d’Honor de l’ajuntament, regentat per CiU.

* El ministre de Justícia està endarrerint tot el que pot la seva renúncia a la cadira ministerial per convertir-se en el candidat del seu partit a les eleccions autonòmiques de Canàries. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!