Totxanes, totxos i maons

La brama corria des de fa mesos pels cercles "teatreros" de casa nostra tot i que, per raons òbvies, tothom mantenia una actitud discreta i respectuosa: el popular actor Paco Morán estava travessant una situació de salut summament preocupant.

Pel que ara s’ha sabut, l’estiu passat una infecció intestinal similar a la que pateix Fidel Castro va provocar una degradació progressiva de l’estat físic de l’actor fins arribar a un coma que li va durar uns quants dies i que va fer témer el pitjor.  (n’hi ha més)

Sortosament Morán ha pogut superar el tràngol i segons Daniel Martínez, l’amo de Focus que va desvelar la notícia dilluns passat, sembla que el proper setembre podrà tornar a pujar dalt d’un escenari.

Qualsevol que llegeixi el que acabo d’escriure es pensarà que sóc un incondicional seguidor del teatre que fa Paco Morán i, francament, he de dir que no. Ni adepte ni enemic. Senzillament forma part d’un tipus determinat d’oferta cultural que, ens agradi o no, tenim a l’abast i no em fa nosa però que no m’interessa en absolut.

El que no puc evitar, però, és identificar Paco Morán -o, més exactament, Francisco Morán- amb l’actor que cap al 1959 o 1960 -que és quan a casa meva va arribar la televisió- protagonitzava una sèrie teatral que passava en el programa infantil de TVE dels dissabtes.

Es deia "Las aventuras de Marco Polo" i ell, en Morán, era l’actor jove (20-22 anys aproximadament) que encarnava la figura del protagonista principal. Sempre recordaré la frase "Mi señol Malco Polo" amb què Alfredo Muñiz, que feia de criat xinès amb trena i tot, s’adreçava amb tota la reverència al seu amo.

És una de les primeres referències en el repertori de frases televisives de la meva infantesa al costat del "Señorita Herta, no me guuuusta la televisión" de la gosseta Marilyn, del "Buenas noches, España" de Federico Gallo en els Festivals de la Canción Mediterránea, del "Que Dios reparta suerte" de les cròniques taurines de Manuel Lozano Sevilla (de les que m’ha quedat -ho sento, eh?- una secreta i poc prodigada afició als toros) o del "… y cinco chicas monísimas que no tienen teléfono" de "La tortuga perezosa".

Fent una senzilla suma, doncs, es pot veure que el Paco Morán que coneixem i que ha passat per hores baixes ja comença a tenir una edat avançada. Com altres dinosaures de l’escenari: Arturo Fernández, Fernando Fernán Gómez…

—————————————————————————————

Aquests dies, a part de les remembrances d’aquella TVE del "Paseo de la Habana setenta y siete", m’ha vingut una altra glopada de memòria. Aquesta vegada a tocs de txalaparta.

La txalaparta és un antiquíssim instrument de percussió basc (vegeu aquí) format per uns taulons situats entre dos suports a banda i banda (vegeu aquí) i que toquen dues persones -els txalapartaris- amb uns pals de fusta.

La primera vegada que vaig veure tocar aquest instrument va ser, si la memòria no em falla, en un recital de Raimon al Romea. Deuria ser cap al 68 o 69 i hi vaig anar amb l’A. La tocaven els Arza Anaiak (germans Arza) i em vaig quedar literalment penjat de la màgia d’aquell so fosc i ancestral.

(Potser barrejo esdeveniments però juraria que en el mateix recital del Romea a la primera part va cantar Pau Riba en solitari, amb barret texà i guitarra de dotze cordes. Allí va ser la primera vegada que vaig sentir -un altre impacte- la "Cançó 7a en colors" -quina enveja, quina enveeeja…- que després va gravar a Dioptria 2).

El record txalapartià me l’ha portat un disc extraordinari que aquests dies estic escoltant així que tinc un moment lliure. Es tracta de "Hiri", de l’acordionista de Rekalde Kepa Junkera (vegeu aquí). Un mestre de la trikitixa, l’acordió basc.

Perquè la penya tingui un tastet del pa que s’hi dóna, en aquest extraordinari "Hiri" que recomano a ulls clucs que compreu (no el pirategeu, si us plau), enganxo dos temes via Go Ear i el clip del disc (vegeu-lo aquí) enllaçat al You Tube.

Si el navegador us fa la vida impossible amb el Go Ear feu clic aquí per la primera cançó i aquí per la segona.

I si voleu sentir la txalaparta amb detall escolteu el tema "Nagoya"

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!