“Tinc la sensació que al Tinell no es van voler llegir les experiències del tripartit basc ni les del Pacte de Progrés balear. Només es van llegir les experiències municipals. Oi que hem governat sols a moltes grans ciutats? Doncs de la mateixa manera governarem junts a la Generalitat. I no és igual. En primer
Pre-estrena de “Volver”, la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar. Hi anem amb una certa prevenció perquè aquest home és capaç de combinar coses sublims amb fiascos no menys espectaculars. Aquesta vegada, però, crec que ha fet diana. “Volver” m’ha semblat una excel·lent pel·lícula. Segurament les crítiques destacaran el paper de la mort i del retorn dels fantasmes de
Dels nostres tres o quatre estius de vacances a Vegadeo (Astúries) durant la dècada dels 80 a l’A. i a mi ens ha quedat un grapat de bons records i unes quantes amistats que, ai las, darrerament tenim un xic abandonades. A Vegadeo, com a bona part dels pobles de la península ibèrica, se celebra
El segon contacte amb el talent que ens ha proporcionat el cap de setmana el vàrem tenir dissabte passat l’A. i jo a Súria, lloc on es va celebrar una trobada dels membres del Club Palindròmic Internacional amb el seu president Josep M. Albaigés, al capdavant. Els qui em coneixen ja ho saben: sóc un gran aficionat als
Suposo que em passa com a molta gent: sóc sensible a la bellesa física (sobretot la de les senyores, he, he…) i, en canvi, altres atributs com el poder, la fama, la sort o la riquesa em deixen totalment fred. Hi ha, però, una qualitat que quan la trobo en algú que es creua en
Set i cinc del matí. Com cada dia si fa no fa a aquesta mateixa hora entro a l’edifici on hi ha el meu despatx amb la pila de diaris sota el braç. Tot el trajecte en moto des de casa fins a l’aparcament de la feina l’he fet amb la tonada de “Ritual” i “Elegia”,
Ja sigui a través de la xarxa o en el format més convencional de paper el cert és que d’un temps ençà estem assistint a una proliferació dels denominats "butlletins confidencials". És a dir, tirallongues de notícies, frivolitats i tafaneries que habitualment no surten als telenotícies ni es publiquen als diaris (perquè no tenen suficient
“To dream omelettes / Somniar truites” és un llibre -ja ho avisen els editors des de la mateixa coberta- per jugar i riure. Tot això és veritat però, alhora, cal dir que l’artefacte que han bastit Jordi Boixadós i Oriol Comas és una eina magnífica per descobrir o recuperar expressions i girs de la nostra llengua que fóra bo que no caiguessin en el
* 1.500 persones omplen a vessar el Tívoli de Barcelona en l’acte de Ciutadans de Catalunya. Ara mateix em vénen a la memòria dos partits que no s’ho deuen mirar amb gaire bon ull, això de l’èxit dels intel·lectuals profunds del senyor Boadella, si després de tanta martingala acaben complint la seva amenaça de presentar-se a les
Entre els paquets de novetats que al llarg de la setmana arriben a casa en destaco dues de molt recents que m’han cridat especialment l’atenció: el primer número de “benZina”, revista d’excepcions culturals (així és com es defineix a la coberta) i el llibre “To dream omelettes”, un divertiment lingüístic pensat i escrit per Jordi Boixadós i Oriol
“Els meus conciutadans pareix que n’estan molt pagats, d’aquesta imatge tan espectacular i tan cara que ha deixat exhaurits els cabals públics. Començant pels dirigents del PSOE que la van inventar, i acabant amb els governants del PP que l’han cultivada i portada a l’extrem: no sé qui dels dos creu que és més modern.
Respectant toootes les excepcions (que, gràcies a Déu, n’hi ha) el cert és que tenim una classe periodística més aviat limitada. Respectant toootes les excepcions (que, gràcies a Déu, també n’hi ha) el cert és que tenim una classe política més aviat limitada. Quan cada un d’aquests gremis va fent la seva per separat la
La pregunta és retòrica i, sobretot, ingènua, ja ho sé. Tot i això no em resisteixo a formular-la. ¿Fins a quin punt és decent que una companyia com Telefónica -caracteritzada per una carta de serveis als seus clients notòriament millorable (tinc el matí versallesc, avui)- reconegui públicament, amb gran gatzara i sense que a ningú li caigui