Totxanes, totxos i maons

Respectant toootes les excepcions (que, gràcies a Déu, n’hi ha) el cert és que tenim una classe periodística més aviat limitada.

Respectant toootes les excepcions (que, gràcies a Déu, també n’hi ha) el cert és que tenim una classe política més aviat limitada.

Quan cada un d’aquests gremis va fent la seva per separat la grisor del panorama queda una mica dissimulada. Però quan, per imperatius de l’actualitat, les dues colles coincideixen -el format habitual sol ser una roda de premsa- ambdues limitacions s’acumulen i es posen en evidència sense cap camuflatge. Aleshores els resultats poden arribar a nivells surrealistes.

O, com em passa a mi (que, sentimental i bufanúvols, per a unes quantes coses ja començo a notar que sóc d’una altra època), a nivells que em posen al caire de la llàgrima.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!