Totxanes, totxos i maons

“To dream omelettes / Somniar truites” és un llibre -ja ho avisen els editors des de la mateixa coberta- per jugar i riure. Tot això és veritat però, alhora, cal dir que l’artefacte que han bastit Jordi Boixadós i Oriol Comas és una eina magnífica per descobrir o recuperar expressions i girs de la nostra llengua que fóra bo que no caiguessin en el desús. És un llibre que posa en pràctica allò del “instruir deleitando” que molta gent de la meva generació va sentir tantes vegades en boca dels mestres més volenterosos i benintencionats (que també n’hi havia) de les nostres escoles (en el meu cas, acadèmia de pis i sense pati). En aquest sentit el llibre el situo en la mateixa línia que “En perill d’extinció. 100 paraules per salvar”, de Pau Vidal, del qual ja vaig parlar aquí mateix l’any passat.

Per acabar-nos de situar: si aquest llibre -i el d’en Pau Vidal- hagués de passar l’examen dels intel·lectuals profunds del senyor Boadella entraria de ple en la categoria de “xorrada”, tal com una de les seves il·lustres daines va qualificar en l’acte del Tívoli de l’altre dia a les seleccions esportives catalanes. Ja esteu orientats, oi?  (n’hi ha més)

Rient rient el tàndem Boixadós/Comas ens va explicant que la traducció de “To start at nurse-maid” pot ser “Engegar a dida”, que la de “I know you, little herb, that your name is marjoran” pot ser “Et conec, herbeta, que et dius marduix”, que “Who doesn’t had work, sharpens the tool” pot ser “Qui no té feina esmola l’eina”, que “It’s late and it wants to rain” pot ser “És tard i vol ploure”, que “To make mallows” pot ser “Fer malves” o que “To have bread in the eye” vol dir, sense cap mena de dubte, “Tenir pa a l’ull”.

Diu la solapa del llibre que en Boixadós i en Comas es varen conèixer treballant en el Fòrum de les Cultures 2004. Lloc on -continua dient la solapa- van pencar de valent i, alhora, es van divertir. Tant, que van quedar per seguir divertint-se i aquestes “omelettes” en són la primera prova.

És curiós, durant dos caps de setmana he estat immers en la lectura de Farsa (l’he llegida dues vegades seguides), la novel·la de Màrius Serra que va guanyar el premi Ramon Llull. L’acció de “Farsa” es desenvolupa en bona part durant els dies del Fòrum i en els espais que ocupava. Ara resulta que en Boixadós i en Comas es varen conèixer allí. Ves per on, potser encara resultarà que tota aquella immensa fantasmada del bon rollo, la sostenibilitat i l’agermanament amb els més penjats de la qual ningú se’n recorda ja encara va servir per a alguna cosa de profit…

^{(Premeu aquí per llegir la primera part d’aquest text)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!