Està nevant quan ens llevem. Segurament des de fa força estona perquè els carrers estan ben emblanquinats. Al jardí de baix la neu és una catifa immaculada de tres o quatre centímetres ben bons de gruix. Matiner de mena, el veí del quart primera surt cap a la feina. Enfila recte des de la porta de l’escala fins
Amb tot el paper venut i davant d’un públic d’incondicionals el grup mallorquí Antònia Font va presentar divendres passat a Barcelona “Taxi”, al meu parer un dels millors discos catalans de 2004. “Taxi” és un treball dels que en altres èpoques es catalogaven com “conceptuals”, un CD ple de magnífiques cançons que parlen de la
Em fa moltíssima pena que l’abominable tàctica d’engegar el ventilador per escampar la merda indiscriminadament a la percaça d’allò del “calumnia, que sempre quedarà alguna cosa” hagi experimentat un notable salt qualitatiu en ser emprada en el Parlament de Catalunya per la més alta autoritat del país. Potser és molt demanar-li a un polític que
Sempre m’ha interessat la poesia de Joan Margarit. Bé… la poesia i la seva trajectòria professional com a arquitecte especialitzat, curiosament, en la part més prosaica de l’ofici: el càlcul d’estructures. Una especialitat que a mi, quan estudiava aparellador, em fascinava tot i que després no m’hi vaig poder dedicar a fons. De fet, el meu primer contacte
Intervinc en el Taller de Lectura que organitzen Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. Hi faig dues sessions d’un parell d’hores cada una dedicades a l’obra de Joan Francesc Mira, un autor que estimo i admiro de manera molt especial. Dimarts passat va ser la primera. Dimarts vinent, la segona i amb l’autor present
Déu n’hi do, quina setmana. La vaig començar reproduint l’article de Xavier Roig sobre els Intocables, va continuar amb la rèplica en forma de carta al director del senyor Eduard Barrobés, mestre, i avui el suplement de Cultura de l’Avui publica la meva crítica del darrer llibre de Sebastià Alzamora en la qual aprofito per exposar la meva opinió
Doncs resulta que El Periódico, aquest graaan diari català exemple d’imparcialitat (sí, sí, el mateix d’aquella memorable portada: "Ferrusola dimiteix") obsequia des de fa uns quants diumenges als seus lectors amb uns DVD’s que reprodueixen els episodis de la sèrie "Dies de transició" que l’any passat es va emetre per TV3. (n’hi ha més) Bé… exactament TOTS els episodis de la sèrie no.
Carta publicada en la secció “Bústia” del diari Avui com a rèplica d’un mestre a l’article de Xavier Roig “Els Intocables”. Activeu l’opció “Vull llegir la resta de l’article” d’aquí sota i el podreu llegir. Les dues parts ja hi han dit la seva. Tants a tants, com si diguéssim… (n’hi ha més) Jo
Una vegada més l’enginyer i escriptor Xavier Roig torna a posar el dit a la nafra en parlar ahir, en la seva secció d’opinió “La punta del dit” del diari Avui, de certs mals hàbits relacionats amb la manera com alguns professionals de l’ensenyament es plantegen el seu ofici. Un tema sobre el qual la permanent
Mesos enrere comentava en aquest mateix Bloc la pel·lícula “Mystic River”, de Clint Eastwood, i lamentava que el magnífic treball desenvolupat pel director i els actors al llarg de tota la cinta quedés deslluït per un final pamfletari, carrincló i, potser el pitjor, al meu parer absolutament innecessari. Aquesta vegada, però, puc dir amb alegria
Acaba de sortir un llibre que em sembla summament saludable. L’ha escrit Pau Vidal, l’edita Empúries i es titula “En perill d’extinció. 100 paraules per salvar”. Tracta de mots que, dissortadament, cada dia anem arraconant empesos pels manlleus, les modes, els vicis i la tonteria (ja ho sé, ja ho sé, “tonteria” no surt al diccionari
Visita matinal, ahir diumenge, a la magnífica exposició sobre Terenci Moix que fins al proper dia 20 es pot veure a la Residència d’Investigadors de Barcelona, al carrer de les Egipcíaques (un nom ben adient, per cert), molt proper al carrer Ponent on va viure Terenci uns quants anys de la seva vida. Penjat a les parets, el material
Pel que he pogut llegir en els darrers dies sembla que en el formulari per obtenir el carnet de progressista -modalitat intel·lectual profund- s’ha incorporat un nou requisit de compliment indispensable. Ara caldrà acreditar una devoció il·limitada per un individu que acaba de treure el seu primer disc -titulat “Amar duele”- i que, de nom
Dijous 10 de febrer. Saló de Cent ple a vessar. És la solemne cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona que distingeixen les iniciatives més interessants -ep, a parer dels respectius jurats- realitzades al Cap i Casal al llarg de 2004 en dinou disciplines diferents. Quan surt a recollir el seu premi i a dir les rituals paraules d’agraïment
Per la nota d’avui del Bloc d’Oriol Izquierdo dedueixo que ell i els seus estan vivint un mal moment. Davant de situacions com aquestes no se m’acut millor reacció que el silenci respectuós, la mostra discreta de solidaritat i un posar-se a disposició pel que puguin necessitar. Ja està dit. Ja saps on som, Oriol.