Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 de febrer de 2005
0 comentaris

“Càlcul d’estructures”, de Joan Margarit: l’excel·lència.

Sempre m’ha interessat la poesia de Joan Margarit. Bé… la poesia i la seva trajectòria professional com a arquitecte especialitzat, curiosament, en la part més prosaica de l’ofici: el càlcul d’estructures. Una especialitat que a mi, quan estudiava aparellador, em fascinava tot i que després no m’hi vaig poder dedicar a fons. De fet, el meu primer contacte amb Joan Margarit (i amb el seu col·lega Carles Buxadé) va ser a través del “Mètode MargaBux” per al càlcul abreujat d’estructures porticades que em va ajudar a superar alguna assignatura de l’últim any de carrera. L’equip format per aquests dos genis del càlcul ha estat darrere de totes les feines delicades que, en matèria d’estructures, s’han fet en aquest país en els darrers anys. Per entendre’ns, la consolidació de les façanes de l’Estadi Olímpic per fer-ne la reforma interior sense variar la pell de l’edifici la varen dirigir ells. La matusseria del Carmel (amb perdó per la brometa), no.

La poesia de Margarit és directa, entenedora i profundament humana. Vull dir que no cal ser gaire sofisticat per aconseguir que el que aquest home diu t’arribi molt a dins, que et doni la impressió que ho ha escrit pensant exclusivament en tu. I aquesta virtut crec que s’ha accentuat en els seus dos darrers llibres: “Joana”, escrit arran de la mort de la seva filla, i “Càlcul d’estructures”, que acaba de sortir ara mateix i que des de fa dos dies m’acompanya, dintre de la cartera de la feina, allà on vaig.

A part d’un bon grapat de poemes memorables, a “Càlcul d’estructures” Margarit ha escrit un epíleg de tres pàgines i mitja que ara mateix no tinc temps de reproduir íntegrament però que -amenaço ja- molt aviat copiaré. A tall d’aperitiu quedeu-vos amb això: “Pel que fa a com ha de ser la poesia, jo diria que un poema s’ha d’entendre. El que no pot ser és que a una persona que porta anys llegint (…) se li digui que no podrà entendre un poema perquè la poesia és difícil. (…) A mi em sembla que només és vàlida la poesia que s’entén (…): les persones que han llegit un bon poema ja no són les mateixes que abans de llegir-lo”.

Continuarà (i, promès, en versió íntegra).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!