Intervinc en el Taller de Lectura que organitzen Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. Hi faig dues sessions d’un parell d’hores cada una dedicades a l’obra de Joan Francesc Mira, un autor que estimo i admiro de manera molt especial. Dimarts passat va ser la primera. Dimarts vinent, la segona i amb l’autor present per dialogar amb tots els assistents. M’espero aquesta sessió amb candeletes. Tant per la personalitat de Mira com pel mateix fet d’estructurar la classe com una conversa amb uns alumnes que prèviament hauran llegit a fons els seus llibres. Més concretament, “Purgatori”. Ho he fet altres vegades amb altres autors i sempre els resultats han estat satisfactoris i reconfortants. (n’hi ha més)
La classe del primer dia la vaig obrir deixant molt clara la que a mi em sembla que ha de ser la idea clau d’aquestes dues sessions del Taller de Lectura dedicades a Joan F. Mira: més enllà de la seva faceta de novel·lista, articulista, traductor o assagista, la trajectòria professional, cívica, creativa i personal de l’autor valencià demostren que és posseïdor d’un dels cervells més clarividents (més ben moblats, vaig dir) del país. I, evidentment, quan parlo de “país” em refereixo a allò que alguns carrosses i romàntics ens entestem a dir (encara que no estigui de moda) “Països Catalans”.
Mira va ser distingit l’any passat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. No m’estendré gaire sobre aquest punt conegut ja a bastament. Només diré que ben poques vegades com en aquesta ocasió un premi ha estat tan justament atorgat. Ras i curt: el Premi d’Honor a Joan F. Mira és un guardó que, en el fons, ens ennobleix a tots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!