Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 de febrer de 2005
0 comentaris

Sobre el famós tres per cent.

Em fa moltíssima pena que l’abominable tàctica d’engegar el ventilador per escampar la merda indiscriminadament a la percaça d’allò del “calumnia, que sempre quedarà alguna cosa” hagi experimentat un notable salt qualitatiu en ser emprada en el Parlament de Catalunya per la més alta autoritat del país. Potser és molt demanar-li a un polític que controli els escalfaments de boca (allò que també, ai las, practiquen alguns periodistes de “No deixarem que la veritat ens espatlli un bon titular”), però per a això precisament s’han inventat els assessors. Uns espècimens, per cert, abundantment instal·lats en l’hàbitat de les administracions públiques.  (n’hi ha més)

 

Algú, per tant, li hauria hagut de preparar al president Maragall un Power Point amb lletra ben grossa i clara en el que li digués que quan es detecten indicis de delicte el que cal fer és anar al jutjat. No ara, sinó tan bon punt comences a manar i t’adones de la possible ronya que els anteriors ocupants del despatx t’han deixat a sota de les estores. I si no hi ha indicis, llavors alto les seques i muts i a la gàbia. És a dir, a callar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!