Dijous 10 de febrer. Saló de Cent ple a vessar. És la solemne cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona que distingeixen les iniciatives més interessants -ep, a parer dels respectius jurats- realitzades al Cap i Casal al llarg de 2004 en dinou disciplines diferents. Quan surt a recollir el seu premi i a dir les rituals paraules d’agraïment la poeta lleidatana Dolors Miquel, guanyadora en la categoria de literatura catalana per “Aioç”, ens informa de la mort de Miquel Bauçà coneguda molt poques hores abans. És, sens dubte, un dels moments forts de la nit i per a molts dels allí presents va ser la manera com vàrem assabentar-nos de la trista notícia. (n’hi ha més)
L’anàlisi detinguda del palmarès ens portaria a parlar d’una certa dosi d’endogàmia que, vist el que passa en altres bandes, no estic segur que sigui atribut exclusiu d’aquests Premis. En tot cas sobta una mica veure com en la ciutat de la globalització i del bon rotllo -la promiscuïtat de Barcelona, com si diguéssim- en alguns cercles continua mantenint-se la sensació de ser reductes per als “happy few” de sempre.
Posats a destacar detalls curiosos de la cerimònia esmentaria, per la banda negativa, el quasi míting pro-Opus Dei que ens va etzibar el director de l’IESE, premiat amb ESADE per la seva tasca de projecció internacional (glups) de Barcelona. Per la banda contrària, la positiva, destacaria la justificació que va donar el jurat del premi d’Arquitectura i Urbanisme per atorgar-lo per unanimitat a José Antonio Martínez Lapeña i a Elias Torres Tur pel projecte de l’esplanada i la planta fotovoltaica del Fòrum 2004. Diu així:
“El Jurat -compost per Lluïs Cantallops (president), Enric Batlle, Itziar Gonzàlez i Anatxu Zabalbeascoa- valora el paper integrador del projecte davant la manifesta incongruència dels objectes que l’envolten. El projecte indaga en una nova tipologia d’espai públic que necessitarà un constant compromís pel que fa al seu manteniment i ús, tant de la ciutadania com de l’administració municipal Tot i el risc de la proposta, l’esplanada del Fòrum significarà la reconquesta d’un territori marginal en què es coronaran dos dels eixos estructuradors de la ciutat”.
A mi i als que m’envoltaven ens va fer la impressió, així en fred, que el Jurat aprofitava l’avinentesa per endinyar-li un petit calbot al Fòrum, aquell “aconteixement” (segons sol dir el senyor Clos quan no parla directament d’un “event”) que ens havia de salvar encara no fa un any de totes les misèries i que avui, ai las, ja ningú no recorda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!