Acaba de sortir un llibre que em sembla summament saludable. L’ha escrit Pau Vidal, l’edita Empúries i es titula “En perill d’extinció. 100 paraules per salvar”. Tracta de mots que, dissortadament, cada dia anem arraconant empesos pels manlleus, les modes, els vicis i la tonteria (ja ho sé, ja ho sé, “tonteria” no surt al diccionari però em sembla el mot perfecte per definir això, la molta tonteria que ens envolta). Mots i expressions com galifardeu, esbarriar, girar-se feina, dèria, senderi, pinxo, alto les seques… o xampany. (n’hi ha més)
Perquè vegeu quin és el pa que s’hi dóna, en el llibre de Pau Vidal, copio la descripció del mot que el clou (l’ordre alfabètic té aquestes coses). El mot “xampany”:
“L’atzar alfabètic ha volgut que aquest terme aparegués al final de tot quan hauria estat més just col·locar-lo al davant, ja que es tracta d’un exemplar gairebé únic al món: un terme que no desapareix de la llengua viva per desús sinó perquè el fan fora. ¿Què ha fet el pobre xampany perquè li traguessin targeta vermella? Doncs ni més ni menys que trair la pàtria, i a sobre per diners, tu! Si vosaltres no pertanyeu administrativament al Penedès és probable que la vostra relació amb el món del vi escumós sigui la mateixa que la meva, és a dir, de consumidors ocasionals i gràcies. Per tant, no hi deveu entendre ni un borrall de competència aranzelària, mètodes de producció i denominacions d’origen, entre altres coses perquè no hi guanyeu ni cinc. Així doncs, és possible que recordeu amb tant d’estupor com jo el dia que l’amo gros, ara deu fer una quinzena d’anys, va sortir al balcó de palau i va dir, en el millor estil enganyifa marca de la casa: “Catalans, d’això que fins ahir en dèiem així ara en direm aixà, si no no serem bons catalans”, I el poble català, com un sol home, des d’aquell dia va passar a designar continent i contingut amb la mateixa paraula (això sí, els de Sant Sadurní, on pronunciar el mot maleït està penat pràcticament amb l’ostracisme social, quan passen pel davant d’aquell enorme mosaic de rajola que diu Xampanys Noya han de mirar cap a l’altra banda).
Però mentre hi ha vida hi ha esperança. O mentre hi ha Scrabble, si més no. Perquè els practicants d’aquest joc continuaran preferint els 27 punts que dóna XAMPANY, més la reditícia combinatòria de dues lletres tan valuoses com la X i la NY, abans que la gasiveria de la C, la V i dues lletres més.”
Defensem, doncs, el xampany davant de tanta tonteria amb el cava, companys!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!