Rebo un llarguíssim correu electrònic de la C. en el que, entre altres coses, em diu que a veure si deixo de vacil·lar amb tanta al·lusió a les “músiques de la meva vida” i ensenyo d’una vegada les vergonyes. És a dir, que a veure si detallo títols concrets. Entomo el repte i com que en tinc preparats set, de CD’s, amb
El mes de febrer de 1975, ara fa justament trenta anys, els mítics estudis Gema de Barcelona varen acollir la gravació de dos discos que han esdevingut ja històrics: “Diumenge”. el primer de la Companyia Elèctrica Dharma i “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Sisa. Pel que fa als Dharma val a dir que
Avui mateix, pocs dies després del meu comentari sobre el TNC i de la resposta de Jordi Coca, el diari Avui dóna dos noms com a possibles directors del Nacional a partir de la temporada 2006-2007: Borjà Sitjà i Núria Espert. Vegeu aquí la notícia més detallada.
Aquest matí m’ha trucat Jordi Coca per dir-me que ha llegit el meu comentari del diumenge passat. Es posa en contacte amb mi no pas per demanar-me cap explicació. Respecta la meva opinió tot i que, és clar, no la comparteix en absolut. Em diu que li sap greu la frivolitat amb què toco el tema
Des de sempre tinc un morbo especial per les parides mentals que són capaços d’ejacular alguns creadors quan han de bastir una justificació teòrica (i retòrica) del perquè les seves produccions són com són i no d’una altra manera. Ahir al vespre, sense anar més lluny, escoltava per la ràdio les declaracions d’un dissenyador que intervé a la Setmana