Ja han arribat a Hà Nôi. Els familiars del senyor Thin viuen als EE.UU. i han estalviat tot l'any per poder passar les festes del Tê't Nguyên Dán, amb els pares, germans, cosins, oncles, tietes. El senyor Thin viu en un poblet al nord de Hà Nôi, Cao Thon. Ell i la seva família han treballat de valent aquests últims dos mesos. Elaboren encens i han de produïr-ne molt per aquestes festes. Són la quarta generació de la família que es dediquen a aquest ofici. Més de cinc-cents anys que l'encens és el mitjà econòmic del poble. És bonic veure el seu treball acabat ( arxiu ) en una botiga on vaig fer la fotografía.
Tres díes de celebracions, tradicions, desitjos, any nou, aniversaris. El senyor Thin és un home feliç. Els seus familiars que van marxar als EE.UU. abans d'acabar la guerra, tornaran al poble per les festes.
Els vietnamites creuen fermament que els seus ancestres els visiten aquests díes, i és per això que han preparat uns altars dins a casa on sempre hi és l'encens, les flors i les fotografíes dels familiars que ja no viuen a la terra. No falten les menges i els diners, i la branca amb les flors de presseguer o albercoquer que simbolitzen la sort i la prosperitat durant tot l'any.
Hien, el fill petit del senyor Thin, ha trobat a bon preu un taronger ple de fruits, i aquest és un bon senyal ! Com més fruita té l'arbre, més bona sort i prosperitat per la família. El transport de l'arbre, com podem veure en la fotografia, és una característica molt habitual en aquest país. La motocicleta serveix per a tot i no hi ha la Urbana per posar multes !
El primer dia del Têt esperen la visita d'una persona. La primera que entra per la porta de casa. És un familiar o un amic, però escollit. Una persona amb diners, de prestigi, feliç. El senyor Thin està content, per partida doble. Enguany serà un molt bon amic que no s'han tornat a veure des de fa molts i molts anys i que ha fet fortuna a Europa i és un home ric, feliç i bona persona. Els portarà sort a ell i a tota la família. El segon dia per ser a casa tot el dia esperant les visites d'amics, veïns i conversar, beure, menjar, plegats al voltant de les diferents taules repartides per tota la casa. El tercer dia és el senyor Thin i la seva família que visiten els mestres de l'escola dels seus fills o professors d'universitat, i els socis o propietaris d'empreses per qui treballen, en aquest cas les botigues que li compren la seva producció d'encens.
Un article contundent, clar i la meva adhesió també contundent, molt contundent. La teranyina espanyolista i castellana s'ha fet gran, molt gran, i ja està arribant al seu destí final: arraconar la llengua catalana i deixar-la com 'una anècdota lingüstíca' regional i que només es parla a casa. Tots nosaltres podem trencar la teranyina. Ho hem de fer. I els nostres polítics que vagin en compte !!
Maria Antònia Vicens i altres escriptors i poetes de les Illes ha començat a plantar cara, organitzant un Premi Ciutat de Palma alternatiu. És una acció brillant, imprescindible per aturar aquesta teranyina espanyolista.
He fet un copy and paste, perque millor que na Maria Antònia, no ho podria haver escrit jo mateixa - Publicat avui, en aquesta casa de Vilaweb:
Quan van sortir les bases del Premi Ciutat de Palma d'aquest any i vam veure que s'havia inclòs un premi en llengua castellana, em vaig reunir amb el Miquel Bezares, vicepresident de l'AELC, per definir quines accions podíem fer plegats el PEN i l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Alguna cosa havíem de fer, no ja pels Premis Ciutat de Palma, que en el context que vivim són gairebé una anècdota, sinó per com el govern arracona el català en tots els àmbits de la cultura i de la societat. El govern desprestigia la llengua catalana per tenir content un sector espanyolista, feixista, de Mallorca.
El govern Bauzá comet un crim contra la nostra cultura. I demanem que els polítics vagin plegats i denunciïn en institucions internacionals aquesta massacre. I nosaltres vam creure que en una situació com la que vivim, els escriptors ja és hora que fem sentir la nostra veu, la nostra opinió. Cal plantar cara a la destrossa lingüística.
Ja fa mesos vam fer públic un manifest de rebuig als Premis Ciutat de Palma al qual s'hi han adherit tres-cents cinquanta escriptors de tots els territoris de parla catalana. A més, molts escriptors han rebutjar ser jurat del premi enguany, com és el cas de la Teresa Pous, que el va guanyar l'any passat.
Aquest vespre, coincidint amb el lliurament dels Premis Ciutat de Palma, hem organitzat una festa alternativa amb música, poesia, cava… Quaranta escriptors participaran en una lectura de textos. Vindran no només escriptors soní també editors, llibreters, polítics… que d'aquesta manera també rebutgen els premis.
I a partir de demà seguirem plantant cara. De motius no ens en falten: la Setmana del Llibre en Català a Palma, que cada any se celebra al febrer, de moment s'ha suspès. Hem de seguir convidant tothom que faci sonar la veu i que els escriptors utilitzin el do de la paraula.
Antònia Vicens, vicepresidenta del PEN, és una de les responsables de l'acte alternatiu dels escriptors mallorquins al Premi Ciutat de Palma
Ahir a Alcaudete, Jaén. La dona va ser assassinada a ganivetades. El presumpte autor, ex company, va confessar el seu crim a la Guàrdia Civil. I enguany, aquest mes de gener, el nombre de denúncies és esfereïdor. Un començament dolent, trist i molta ràbia i una violència que no puc entendre. Perque estem denunciant morts, assassinats ! I tot em sembla com un malson. El meu sincer condol i la tristor per aquests fets i denunciar, denunciar, denunciar.
A partir d'avui i al llarg d'una setmana, Viêt Nam es paralitza. L'any nou, el tê't, és a tocar. Tothom va molt atrafegat fent els preparatius per viure plenament aquestes festes.
El poblet de Trang Cat proper a Hà Nôi ja fa díes que tothom és al camp treballant. El conreu de la dong és molt important per la seva economía. Aquestes fulles de color verd intens són l'embolcall del bánh ch'ung, una menja imprescindible per aquestes festes. Una nació amb quasi noranta milions d'habitants i tothom, tothom, menja el bán chu'ng, el primer dia del Tê't. -- clickeu ací --
La senyora Dinh (fotografia) és la propietària de la plantació més gran del poble, 360 m2. Conrear el la dong no és car. Per els 360 m2 de terra necessitarà una tona de fertilitzant i podrà aconseguir dues collites l'any. Aquestes fulles aguanten molt bé les inclemències del temps, pluja, vent, fred. Pot plantar entre 20,000 i 30,000 fulles. Enguany té previst uns ingressos de 2.500,- US$.
A Trang Cat no hi ha conreu d'arròs, sorprenentment. Els camps s'omplen de verdures, blat de moro, arbres fruiters i fulles de la dong. La gent prefereixen les fulles cultivades en aquest poble perque el color verd és molt intens.
Ja és a punt el carrer de Hà Nôi, al costat mateix del Temple de la Literatura on el cal.lígraf senyor Cung Khac Luoc ( arxiu ) exposa els seus ideogrames per vendre'ls a la gent. Escriuen els bons desitjos per un nou any. Les botigues ja tenen el rebost ple de les menges per les festes, per aquelles famílies que no poden cuinar o no tenen temps. Els camperols han baixat dels seus pobles els millors galls per vendre'ls i les famílies es disposen a matar el gall al pati de casa seva ( arxiu ). Ja fa díes que s'han fet les matances i dins les cases preparen moltíssims plats on la carn de porc és essencial, com el bánh chu'ng ( arxiu ). Els carrers són plens de flors i arbres ( arxiu ) i tot és un anar i venir carretejant els arbres que presidiran les llars i on penjaran els ideogrames vermells amb els bons desitjos per el nou any escrits amb amor per el senyor Cung Khac Luoc.
Tots els matins vaig passant el full de calendari de color vermell, vistós, gran, amb dibuixos representant fets culturals del país i que em van portar la setmana passada de Viêt Nam. Compraré una branca de presseguer en flor. Diumenge hi haurà menjar especial i celebració. El menú ja està decidit: Laphet - Entrant de fulles de te macerades i fruits secs. Nem - Rotllets de primavera del nord de Viêt Nam. Kyar San Chat - Sopa de mung bean noodles (fideus), shitake, fungus d'arbre i pollastre. Postre: Pastisseria del Vallès Oriental acompanyada d'una bona ratafia.
L'any del drac porta bones sensacions, i també preocupacions.
Ja fa uns díes. A Mollet. El company la va assassinar dins a casa. Va fugir, però va ser arrestat i és el presumpte culpable d'aquesta mort violenta.
Un any convuls, violent, i la denúncia no s'atura i és trist. No veig la solució, i certament és difícil. Més treball de prevenció, d'ajut, d'educació. Tots hi estem involucrats, la societat, estaments polítics i de govern no hauríen de baixar ni la guàrdia ni els mitjans.
El meu sincer condol i tristor. Continuarem deixant flors, boniques, vives. Aquestes ben properes. Un gerani de casa.
El dia 11 de novembre de 2008 vaig escriure un apunt denunciant l'empresonament d'un jove blocaire que va fer una feina immensa abans, durant i després de la revolució dels monjos, setembre de 2007. En el seu bloc va escriure i publicar fotografíes, opinions, fins que la Junta Militar el va descobrir.
Avui he vist la seva fotografia al costat del germà, l'àvia i la mare. L'he reconegut immediatament. Condemnat a vint anys de presó, s'ha beneficiat d'aquesta amnistia, per tornar a viure en llibertat. La pregunta: Podrà continuar amb el seu bloc ? Què diran els censors ? Aquest és el link del meu apunt - Nay Phone Latt -
És important conèixer que l'amnistia d'ahir, signada per el President Thein Sein, es recolza en l'article 401(1) de la constitució birmana: Quan qualsevol persona ha estat condemnada per ofenses, el President de l'Unió, pot decidir, sense condicions, o en condicions pactades amb la persona sentenciada, suspendre l'execució de la seva condemna o remetre la totalitat o part de la condemna per la qual ha estat sentenciat. En les amnistíes anteriors, es va aplicar l'article 204(b) en el que el Poder atorga l'amnistia d'acord amb les recomanacions del Consell Nacional de Defensa i Seguretat.
Bé, sembla que els alliberaments d'ahir no han estat 'acordats' per un consentiment unànim del poderós Consell Nacional de Defensa i Seguretat, i que possiblement, alguns alliberaments siguin 'temporals'. Caldrà estar a l'aguait.
El jove periodista de la DVB, Sithu Zeya (condemnat l'any 2008 a 16 anys), en sortir de la presó, ha manifestat: El president amb aquesta amnistia se sentirà alliberat per aquest gest de decència humana, fruit de les moltíssimes presions rebudes. Però no oblidem que tot depèn, i molt, dels homes que són al seu darrera; una persona sola actuant decentment no pot fer canviar un pais sencer.
I continúen els alliberaments de presoners polítics de les presons a Birmània. Avui, tot just fa uns minuts, m'han informat de més de 600 persones han tornat a respirar, a viure, la seva llibertat. --------------- Actualització (12:40): Periodistes, blocaires, estudiants, monjos ... És una alegria molt i molt gran. Zarganar confirma que el monjo U Gambira, líder de la revolució el mes de setembre 2007, també és lliure. Hla Hla Maw ja és al carrer. Membre de la NLD, i empresonada el mes d'agost de 2008, per haver ajudat a les victimes del cicló Nargis. Patia condemna de 9 anys ! és un degoteig de notícies ...... ------------------- I molt significatiu, perque, ara sí, s'ha confirmat, que Min Ko Naing és un dels presoners lliures. També he pogut constatar que també són lliures veterans de l'alçament estudiantil de l'any 1988 i monjos empresonats arran les manifestacions del mes de setembre de 2007.
Però en Min Ko Naing, lliure, és molt important per continuar en aquest procés, gota a gota, passet a passet, en aconseguir una democràcia i una llibertat somiada.
Min Ko Naing és el fundador i President de ABFSU (All Burma Federation of Students Union) i líder del moviment 88 Generation Students i un dels màxims opositors al règim dictador de la Junta Militar. Va encapçalar la revolta del 8 d'agost de 1988 i va ser arrestat i condemnat a 16 anys de presó. Va ser alliberat l'any 2005, i de seguida va fundar amb companys i companyes el moviment 88 Generation Students. El mes d'agost de 2007 va organitzar una manifestació pacífica pels carrers de Rangoon i que va desembocar en les manifestacions del mes de setembre 2007 (Safron Revolution). Torna a a la presó i és condemnat en un judici sumaríssim a 65 anys i 6 mesos. Coinfinat en una cel.la a la presó de Kengtung. Avui és una alegria poder confirmar que és lliure ! Daw Aung San Suu Kyi en les seves converses amb el President Thein Sein i altres militars, sempre, ha condicionat tot el procés, i ho continuarà fent, en l'alliberament de presoners polítics. Encara en queden un miler a les presons.
La fotografia correspòn a una de les moltes imatges que James MacKay ha fet al llarg dels últims tres anys i que ara podem veure en un llibre magnífic, que he rebut ja a casa: - Abhaya, Burmas Fearlessness- . Sí a Birmània van perdent la por. Bo Kyi, és la persona que aixeca la seva mà dreta i on es pot llegir el nom del seu amic i company Min Ko Naing. Ell també va ser empresonat, dues vegades, per liderar manifestacions i lluitar pacíficament contra la dictadura. Va passar 7 anys a la presó, i l'any 1999 va poder fugir a la frontera amb Tailàndia, on actualment resideix. És fundador de la AAPP (Assistance Association for Political Prisoners (Burma), amb seu a Mae Sot, la petita Birmània, però en terres tailandeses.
Compte, però, el meu escepticisme continúa i cal veure fins a quin punt tots aquests líders carismàtics i lluitadors tindran un pes important per lluitar i aconseguir les llibertats per el seu país. La gent del carrer, el poble, tots aquests canvis ni els ensumen. Ells i elles han de fer punys i mànigues per poder viure.
Després de la signatura de pau i cessament de la guerrilla entre el govern dels militars i els Karen, branca KNU (Karen National Union), fet anunciat en el dia d'ahir, avui es fa públic aquest alliberament de presoners. La guerrilla amb els Karen va començar, sense cap moment de pau, fa més de 60 anys. Es pot parlar d'un cert optimisme, important.
Nilar Thein i el seu marit Kyaw Min Yu, estudiants; Khin Nyunt, antic ministre de la Junta Militar, i empresonat l'any 2004; U Khun Tun Oo, líder i persona importantíssima de l'ètnia i el poble Shan, són altres presoners que han vist la llum fora de les presons, i fins a comptar 691 ! Una gran notícia !
En aquest enllaç Kyal Tway Sone Tae Nya podem escoltar la cançó interpretada per Htoo Eain Thin. Vaig començar l'any amb aquesta música i vaig escriure que cercaria la traducció, i ja la tinc. Tot aquest temps que he escoltat la cançó, entenia el significat de les paraules, sense saber-ho. La música, la interpretació, expressen exactament el que Htoo Eain Thin volia dir cantant; enyorança, tornar a casa, nit d'estrelles, esperança, lluitar per els teus somnis. Els censors no van poder 'retallar' cap mot. Les paraules són les que són i ens expressen la tristor de la gent a Birmània que viuen lluny dels seus sentiments i de la seva llibertat, en el seu propi país. Cançons com aquesta ajuden a foragitar la por.
Kyal Tway Sone Tae Nya : Una nit plena d'estrelles.
I la nit és plena d'estrelles com els meus somnis La nit plena d'estrelles com les meves esperances de viure I cantaré la cançó amb tota la força del meu cor fins que es trenqui En una nit plena d'estrelles, enyoro casa meva que és tan lluny En una nit plena d'estrelles, sí estem lluny, però ens retrobarem quan passin aquests díes de sofriment Ara em sento sol i trist i encara és fosc quan obro els ulls pel matí Encara que vulgui tornar a casa, segueixo lluitant per tots els meus somnis inacabats Oh, estrelles meves, deixeu-me explicar-vos els meus sentiments i com enyoro el meu amor, els amics, la meva família cada instant del dia La nit plena d'estrelles, sí ens retrobarem La nit plena d'estrelles és un goig, una meravella Esperaré el dia que pugui tornar a casa ple d'esperança i alegria caminant pel carrer a posta de sol.
Fotografía: Nit d'estrelles
Encara hi han més de 1.000 presoners polítics que esperen ser lliures.
Els meus amics en A. i na T. van ser a Barcelona uns díes, poquets.Ells van ser els que em van 'convidar' a visitar el seu país ara ja fa sis anys. Com passa el temps! Des de aleshores he fet diferents viatges i no fa dos anys vaig tornar a Viêt Nam. Continúa la meva seducció per aquest país i la Ciutat de Hà Nôi, aquest poble-ciutat o ciutat-poble. Amics, coneguts han viatjat a aquest país i sempre m'expliquen les anècdotes, els indrets visitats, el menjar, la gent, els paisatges, els arbres, la natura, Ha Long. Amb na Thuy tinc un contacte regular via email. Ens expliquem les coses de cada dia.
L'altra nit, tot sopant els tres en un molt bon restaurant de la meva Ciutat, en A. i na T. em porten una bossa plena ..... Un calendari preciós en el que cada dia és un full i on puc veure escenes quotidianes del país, el dia i el mes, i també el dia llunar. Hauré de fer ús del diccionari, perque hi ha molta lletra i he de saber què vol dir ! Paper d'arròs per fer nems (rotllets). Els que trobo en alguna botiga asiàtica no són ni de bon tros de la mateixa qualitat. I també m'han portat bolets, shitake petits, i fongs assecats, que ells anomenen 'orelles d'arbre', collits a Viêt Nam.
Finalment dos paquets de fideus de mongetes mung. Sí aquells paquets de fideus tan i tan primets i que són tan bons en una sopa, o amb els shitake, o fregits. Tinc doncs intendència de productes asiàtics per alguns díes. I un afegitó: Amics han tornat de Birmània i m'han portat laphet ! Un complet, vaja.
Parlem que el dia 23 de gener és el Nou Any, la festa del Tê't, l'any del drac. I tot són preparatius. Ja comencen a cuinar i guardar les menges. Comprar flors. Enguany ha estat un hivern molt fred. Fins i tot a Sa Pa l'estany s'ha glaçat i molts búfals s'han mort de fred! La gent els cobreix amb mantes o els entra a casa. Sense ells, no poden treballar. Però els cultius de presseguers i albercoquers han florit molt i molt bé. Perque no és festa del Tê't si no tens un petit arbre o branques d'aquests arbres fruiters en flor a casa. També m'expliquen com estan arribant molts europeus cercant feina al seu país, titulats universitaris i com han minvat els turistes occidentals, no pas els asiàtics, de Xina majoritàriament.
La família està bé, els pares, oncles, tietes, nebots i nebodes. Vaig preguntant i tot són respostes positives. Els pares han rehabilitat una vella casa de la família en un poblet no gaire lluny de Hà Nôi i estàn cofois.
I jo escolto i escolto, i conversem i recordem. La meva imaginació vola envers Hà Nôi per viure les festes del Tê't. Em diuen que més de mig milió de vietnamites que viuen a l'estranger tornen aquests díes per anar als seus pobles i viure les festes amb la família que encara són a Viêt Nam. El dia 23 de gener és a tocar la cantonada. Un nou any i el drac que és a punt d'entrar per la porta.
Fotografia: La taula preparada per els ancestres familiars. Els menjars i les flors, i les notes en paper vermell penjades de les branques.
Arxiu: Transport en motocicleta dels arbres i branques en flor.
Van trobar el cos d'una dona morta a casa seva, a Tarragona. La sospita s'ha tornat en un fet confirmat. Els mossos han detingut l'excompany de la dona, presumpte autor del crim.
La dona trobada morta dins casa seva a Nou Barris no ha estat un assassinat. Mort natural. Sempre cal contrastar la notícia i si s'ha publicat o informat o denunciat en un bloc, s'ha de rectificar.
Consellers del Govern han manifestat que és habitual la violència de gènere o domèstica o familiar en època de vacances. Manifestacions indignes de persones que ocupen alts càrrecs del govern. No ho han expressat així exactament, però sí que han esgrimit el període de vacances que és quan augmenten els casos d'aquesta violència. No, no calíen aquestes manifestacions. La societat vol escoltar paraules responsables i fets per poder aturar aquests crims.
Tristor, ràbia, sentiments, i el meu sincer condol. I continuem denunciant, desgraciadament.
Un fruiter en flor d'una primavera passada al Pirineu. Llum a la vida.
Un altre dels canvis a Birmània: Increïble ! Un Festival de Cinema Lliure a Rangoon durant la setmana 31.12.11 al 5.01.12. Presideix el Festival Daw Aung San Suu Kyi i l'organitzador és el gran actor, escriptor i artista Zarganar, lliure de la presó tot just fa dos mesos. S'hi han presentat 54 pel.lícules, documentals i curtmetratges. Totes rodades i fetes dins el país, per artistes birmans i amb els pocs mitjans que tenen. Documentals i curtmetratges on es pot veure el sentit de l'humor, la ironía, la denúncia, del sistema politic que pateixen des de fa més de 62 anys i per primera vegada sense el comité de censors !
Han escollit un nom excel.lent per aquest Festival: Festival de Cinema i Art Lliures. Les pel.lícules guanyadores ja es poden veure lliurement per You Tube, sense censura. Veure una pel.lícula de 40 minuts - Ban that scene -, millor comédia - on ironitzen com el comité de censura miren les pel.lícules i '' talla per ací, talla per allà, això no pot ser, què diran de nosaltres els forasters, ací no hi ha corrupció '' i sobtadament entren uns cistells plens de menges i regals, que aquest comité accepta amb molt de gust, és un canvi difícil de creure tot just fa uns mesos. El Festival ha estat un èxit. La gent es fregava els ulls. Uuf! Han vist un reguitzell de curtmetratges, documentals, pel.lícules, en un cinema de Rangoon, sense haver d'invertar-se cap enginy per entrar a internet i veure-les a casa, d'amagat.
Jo he escollit el curtmetratge guanyador: --Click in Fear-- , http://youtu.be/rPpBKhhhVGs per mostrar la qualitat dels treballs, i a més, recordar que encara hi han presoners polítics, com el monjo jove que es manifesta amb el bol d'almoina cap avall i que el reporter gràfic Law Eh Soe va fotografiar. Aquesta fotografia va ser una icona de la gran manifestació, una ofensa molt greu per el Govern. Un novici que rebutja les almoïnes del govern ! Law Eh Soe, avui exiliat, ens comenta, que la llibertat encara no és una realitat en el seu país. No sap encara on és el monjo de la fotografia.
També trobo que l'editor, director, càmera de Democratic Voice of Burma (DVB) Sai Kyaw Khaing ha fet una molt bona feina i finalment el narrador, en Pascal Khoo Thwe, Llicenciat en Literatura Anglesa per l'Universitat de Cambridge, és tot un prestigi. Vaig escriure un apunt -Birmània-Danmark- on feia esment del llibre escrit per en Pascal Khoo Thwe - From the land of the ghosts - i que tant em va ensenyar per comprendre millor el seu país.
Aquests canvis en la vida diària són positius, sens dubte, però no han arribat al poble, als treballadors, als presoners, a les ètnies que són foragitades dels seus pobles. Continúa el meu escepticisme, encara que va minvant, poc a poc, amb el tempo del sudest asiàtic. El partit democràtic NLD ha estat admès per concórrer novament en futures eleccions i les primeres, parcials, seràn durant la primera setmana del mes d'abril, i Daw Aung San Suu Kyi s'hi podrà presentar. Ella ha manifestat que creu en el President, el militar reconvertit en civil, Thein Sein, però desconeix el pensament dels alts càrrecs militars que dominen un exèrcit de més de 400.000 soldats. Una situació, que hem fa pensar amb Nelson Mandela i Frederik DeClerk.
Fotografia: Manifestació setembre 2007. Novici. Fotògraf: Law Eh Soe.
Aquesta setmana, el presumpte autor de la mort violenta de la dona a la comarca del Berguedà, va ser arrestat per els mossos.
Abans d'ahir també es va trobar morta una dona en un pis de Nou Barris. El seu company, presumpte autor del crim, no confirmat encara, ha fugit i se'l busca.
Ahir a Extremadura, un home ha assassinat la seva dona i s'ha presentat a la guàrdia civil confessant el seu crim.
També aquesta setmana, un home va irrompre a l'habitació d'un hospital a Barcelona, on estava hospitalitzada la seva filla i va agredir a ganivetades la seva exdona i el company actual. Sortosament, tots van patir ferides, però ningú va morir. L'autor va ser detingut.
I ahir, a l'Alt Camp, un home és acusat com a presumpte autor de la mort per asfixia d'un nadó de cinc mesos, filla de la seva companya. Està detingut.
L'any no ha començat amb l'esperança de no escriure més apunts denunciant aquests crims violents, terribles. Fa basarda aquesta violència tot just en aquests primers díes d'un nou any. Tristor, condol, ràbia, inquietud, por. I la denúncia continúa, perque aquesta violència perversa, cruel, sense justificació, no s'atura.
Flors trobades en paísos llunyans i que mai deixaran de florir al costat de les denúncies.
És la bicicleta que van deixar, ahir vespre, a la cantonada del carrer Diputació/Aribau. Centenars d'usuaris de la bicicleta van retre un homenatge a la dona morta el propassat dia 3 de gener per la tarda. El primer divendres de cada mes, arreu del món, el grup anomenat ''Critical Mass'' (Massa crítica), reinvindica l'ús de la bicicleta i es concentren sempre uns centenars de persones des de San Francisco, passant per Amsterdam, Londres, Paris, i moltes més ciutats del món.
Aquest divendres va ser especialment trist a Barcelona. Coneixia a na T. Treballava de dependenta en una parada del Mercat on compro. No va anar a treballar el dia 3 de gener per la tarda i es van amoïnar. Ella sempre tan puntual! Van preguntar i la resposta va ser terrible. Sí, era ella. Morta. No obriria la parada l'endemà. Alguns diaris van publicar una fotografia menyspreable a primera pàgina; un camió, la bicicleta destrossada i entre les rodes el cos d'una persona cobert per aquests plàstics de color platejat brillant. Tots els que la coneixíem sabíem qui era la persona, podíem entreveure el seu somriure, la seva elegància, la seva discreció. No vull pensar que en ser una persona anònima, publiquéssin la fotografía. On és la ètica? I els fills ? I els amics? I la mare ? I els companys de feina ?
Els manifestants d'ahir vespre van aixecar les bicicletes mirant al cel. Les associacions d'usuaris de la bicicleta han exigit als responsables de circulació de l'Ajuntament de Barcelona de vetllar per la seguretat dels usuaris d'aquest mitjà de transport, que no fa soroll, no contamina i no arriba a grans velocitats. Una bicicleta blanca (White Bikes/Ghost Bikes) és ara en aquesta cruïlla.
Senzillament regular els semàfors de les cruïlles on hi hagi un carril bici. Na T. circulava per el carril en línia recta, correctament. Tenia la prioritat. El camió va girar a la dreta per enfilar el carrer d'Aribau. No la va veure o tampoc va pensar que podía circular una bicicleta. Només que el semàfor estigués sincronitzat, un per els usuaris de la bicicleta, que tenen la prioritat i un minut després per els cotxes, aquests usuaris ja han tingut temps de continuar el seu recorregut en línia recta i els conductors d'automòbils esperen un senzill minut per girar el carrer amunt o continuar.
Has tornat al teu poble de la terra ferma, però no de la manera que haguéssis desitjat. Descansa en pau.
Fotografia de l'article de Clara Blanchar, El Pais digital, redacció Catalunya.
Dia de Reis. Al balcó hi havíen regals. Molts, per a tothom. Llibres, CD, roba, una taula auxiliar, camisa, pijama i un Airport Express, un aparatet d'Apple, per connectar, imprimir i reproduïr en Wi-Fi. Dinar plegats. Una paella, molt bona. Aperitiu. Ví blanc del Penedès, de nom 'Silencis', i el tortell de Reis ! Molt bò. Poema. Corona de Rei i dins la fava, ves a saber on. El Rei se l'ha emportat en G., com ha de ser. En acabar de menjar el tros corresponent, he volgut repetir, la torna, i ... m'ha tocat la fava !! Sí, no penseu malament, la fava de dins el tortell.
Què hi farem ! De fet jo ja havia pagat el tortell ..... Espero que enguany no sigui tenebrós ni em toqui pagar moltes coses.
Ha estat un dinar joiós i com diu el poema que ens hem trobat en obrir l'embolcall del tortell: Si la fava tu has trobat paga el tortell sens recança i no perdis la esperança, serà ser afortunat.
