Gràcies per tot el que ens has donat. Has marxat, però hi ha tant del teu art escampat per aquest món, que ens serà impossible oblidar-te, i tampoc ho volem. No tota la teva obra m'agrada, i em costa d'entendre el seu significat. Però sempre has estat per davant de tothom i que millor que aquest mitjó per demostrar a la societat que n'és de fràgil el concepte de la cultura i de l'art, si no navegues en la mateixa nau.
Avui, hagués anat a la Sala Oval del MNAC per seure una estona i meditar silenciosament prop del mitjó, allà on havia de ser, però els polítics van decidir que era lleig, sense sentit i dins el MNAC podría ser massa agressiu.
Has estat un veí del meu barri discret, de vegades invisible, però tots sabíem que darrera les portes de casa teva l'art i la creativitat es feien realitat.
No t'oblidem Ovidi. La teva veu, les teves cançons, sempre sonen dins a casa. El dia 23 de gener vas tornar al Palau i amb quina força ! En Toti Soler i n'Ester Formosa van posar tota la seva ànima interpretant les teves vinyes verdes vora el mar i us deixo el link de l'enregistrament de VilawebTV d'aquest moment. Va ser el moment més emocionant i alegre de la nit.
Escoltant la cançó els ànims per avui són dalt de tot. Gràcies Toti per la teva opinió contundent, entranyable, emocionada. Celebrem aquests 70 anys, i tant !!
Un cop dur. He rebut un email informant de la seva mort. El dia 8 de gener na Sílvia em va contestar un correu que li vaig enviar. En llegir el seu últim apunt vaig intuïr que la seva salut no anava per bon camí, però sense pensar en cap moment aquest desenllaç. Vaig coincidir amb ella en diverses manifestacions i la úiltima, el 9 de juliol de 2011, la recordaré amb emoció. Sentades en una terrassa de la plaça de Sant Pere de les Puelles, un ambient tranquil i conversant mentres la gent amb estelades anava marxant a casa després de la manifestació. Els seus apunts sempre han estat punyents, crítics, il.lusionants .... tristos. - Si vinc a Barcelona et faig un toc. Encara que em moc poc, per no dir gens, no em trobo bé, però res de nou, dolor, esgotament. Són paraules de na Sílvia en aquest email que em va enviar fa poques setmanes.
El país sense record - Màrius Torres
La meva nau va per camins d'oblit i troba en el mirall de cada platja, com un fènix d'amor la vostra imatge clara de jorn, tenebrosa de nit.
Ales esteses al cop de l'oratge s'inflen les veles turgents com un pit. Aspra és la mar, igual que el meu neguit; lluny és l'oblit, llarg el meu romiatge.
On trobaré un país sense record dels vostres ulls tan cruels i tan blaus per reposar-hi jo i el meu vaixell?
La nostra tomba serà el nostre port. Àncores d'algues ens facin esclaus d'aquell país que no podrà ser vell.
Fins sempre Sílvia. La teva força sempre serà al nostre costat.
Fa por, fa fredor, fa tremolar. La veritat és que no he llegit quasi res del què han parlat a Davos. Sí he llegit la resposta d'un grup variat d'economistes del nostre país a la pregunta de : Com evolucionarà el capitalisme d'ací a 5 anys ?
Estic absolutament d'acord amb el Professor Josep Fontana, historiador i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra: Si seguim igual, el capitalisme depredador haurà vençut.
I el professor Fontana continúa responent a la pregunta: Què volem dir quan parlem de capitalisme? Hi havia, fa algunes dècades, un capitalisme relativament controlat que garantia una certa redistribució dels guanys. Des dels anys setanta, però, un procés gradual d'enriquiment dels de dalt i d'empobriment dels de baix, afavorit pels polítics que hem anat votant els ciutadans, ha dut a la minva dels salaris reals i al desmantellament de l'estat del benestar, i ha anat configurant un nou model de capitalisme, que ha encertat a treure profit de la crisi econòmica per consolidar la seva victòria. Quin capitalisme dominarà d'aquí a cinc anys? Si l'evolució de les coses segueix tal com en l'actualitat, el capitalisme depredador haurà vençut. L'única manera d'evitar-ho és que lluitem per aconseguir un repartiment més just dels guanys i per recuperar els drets socials que ens estan arrabassant. D'aquí a cinc anys, per tant, tindrem la mena de capitalisme que ens haurem merescut.
Aquest capitalisme depredador és el que tenim. La independència del meu país no vull que s'aconsegueixi amb l'ajut d'aquest capitalisme. Cal vigilar i molt bé qui, com i quan, els depredadors posaran en marxa la maquinària política. Sí, s'ha de lluitar per un repartiment més just dels guanys i per recuperar els drets socials que poc a poc i sense soroll ens estan arrabassant. Del diari Ara de diumenge. Fotografia: The survival of the fattest. Jens Galshiot. Rinkobing, Jutland.
Un article contundent, clar i la meva adhesió també contundent, molt contundent. La teranyina espanyolista i castellana s'ha fet gran, molt gran, i ja està arribant al seu destí final: arraconar la llengua catalana i deixar-la com 'una anècdota lingüstíca' regional i que només es parla a casa. Tots nosaltres podem trencar la teranyina. Ho hem de fer. I els nostres polítics que vagin en compte !!
Maria Antònia Vicens i altres escriptors i poetes de les Illes ha començat a plantar cara, organitzant un Premi Ciutat de Palma alternatiu. És una acció brillant, imprescindible per aturar aquesta teranyina espanyolista.
He fet un copy and paste, perque millor que na Maria Antònia, no ho podria haver escrit jo mateixa - Publicat avui, en aquesta casa de Vilaweb:
Quan van sortir les bases del Premi Ciutat de Palma d'aquest any i vam veure que s'havia inclòs un premi en llengua castellana, em vaig reunir amb el Miquel Bezares, vicepresident de l'AELC, per definir quines accions podíem fer plegats el PEN i l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Alguna cosa havíem de fer, no ja pels Premis Ciutat de Palma, que en el context que vivim són gairebé una anècdota, sinó per com el govern arracona el català en tots els àmbits de la cultura i de la societat. El govern desprestigia la llengua catalana per tenir content un sector espanyolista, feixista, de Mallorca.
El govern Bauzá comet un crim contra la nostra cultura. I demanem que els polítics vagin plegats i denunciïn en institucions internacionals aquesta massacre. I nosaltres vam creure que en una situació com la que vivim, els escriptors ja és hora que fem sentir la nostra veu, la nostra opinió. Cal plantar cara a la destrossa lingüística.
Ja fa mesos vam fer públic un manifest de rebuig als Premis Ciutat de Palma al qual s'hi han adherit tres-cents cinquanta escriptors de tots els territoris de parla catalana. A més, molts escriptors han rebutjar ser jurat del premi enguany, com és el cas de la Teresa Pous, que el va guanyar l'any passat.
Aquest vespre, coincidint amb el lliurament dels Premis Ciutat de Palma, hem organitzat una festa alternativa amb música, poesia, cava… Quaranta escriptors participaran en una lectura de textos. Vindran no només escriptors soní també editors, llibreters, polítics… que d'aquesta manera també rebutgen els premis.
I a partir de demà seguirem plantant cara. De motius no ens en falten: la Setmana del Llibre en Català a Palma, que cada any se celebra al febrer, de moment s'ha suspès. Hem de seguir convidant tothom que faci sonar la veu i que els escriptors utilitzin el do de la paraula.
Antònia Vicens, vicepresidenta del PEN, és una de les responsables de l'acte alternatiu dels escriptors mallorquins al Premi Ciutat de Palma
Deixar el país sense cultura. Fa un temps vaig utilitzar la mateixa fotografia per denunciar la prohibició de veure TV3 al País Valencià. Ara a les Illes han tancat ràdio Ona Mallorca i la Televisió de Mallorca. I els responsables són els representants d'un partit que no vol la cultura per a res. Que demostra una precarietat cerebral preocupant. I que desitja enfonsar qualsevol llengua que no sigui el castellà.
Hem de tornar a lluitar ? Doncs sí, individualment o col.lectivament. Ja estic farta, sincerament, però no hi ha cap altra alternativa si volem que el català i la nostra cultura no s'enfonsi per culpa d'una gent que sí sabem molt bé què volen. Sí ho sabem, marginar, fer fora, definitivament 'estos putos catalanes'. Viure i governar en el seu reialme, tornar al passat, trepitjar els pobles que no són de cultura espanyola, fer la conquesta.
Pais Valencià, Illes, Principat, Catalunya Nord .....
Només demano als representants del poble que siguin conseqüents, coherents, que defensin el país, la cultura, la llengua. Em refereixo, és clar, als partits polítics que desitgen la sobirania del poble i deixin de fer mercadeig i omplir el cove. Les humiliacions són massa grans.
INDEPENDÈNCIA, JA !
Fotografia: Des d'un avió tot creuant el Canal de la Mànega.
Ha mort un gran home. Una gran persona. Una bona persona, diria jo. El CAOC està de dol i tots els catalans també. Són innombrables els viatges, les trobades, les activitats que n'Enric ha organitzat al llarg de la seva vida.
No ha estat mai una persona mediàtica, sempre treballant pel país lluny de les nostres fronteres i també dins aquest el nostre pais tan petit. Entre totes les activitats, he escollit una que sempre l'he trobat significativa i m'agrada: La pujada al Port de Salau. A dalt el retrobament de la gent de les dues bandes del Pirineu era tota una festa. Una germanor que ni les muntanyes ni les fronteres poden separar. Des de fa 24 anys, el primer diumenge del mes d'agost, mai ha deixat de fer-se. Des d'Esterri d'Àneu i des d'Arieja, l'encontre a dalt de Salau, 2010 m, era el veritable retrobament per la llengua i l'amistat.
Espero i desitjo que aquesta pujada continuïi endavant, com tota la feina que n'Enric ha dut a terme i el seu llegat no pot quedar ni oblidat ni arraconat.
Encara estic 'fora de combat' i a més no m'he adaptat al comfort del nostre país després del viatge a Birmània.
El meu neguit apareix quan llegeixo unes declaracions de l'Ilm. Conseller de Salut del nostre Govern en una entrevista a l'agència EFE:
La salut és un bé privat que depèn d'un mateix, i no de l'Estat. No hi ha dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, els seus antecedents familiars i dels seus hàbit, que és el que seria l'ecosistema de la persona. Va fer una crida a la responsabilitat moral dels usuaris del sistema de salut perquè, segons va assegurar, cada dia hi ha 1.300 visites programades a Catalunya que es deixen de fer perquè els pacients no es presenten a les cites. (Jo diría que d'aquestes visites moltes són de fora de Catalunya .....)
Un segon neguit:
El senyor Manel Medeiros, técnic en educació, és el nou gerent de l'Institut Municipal d'Educació de la Ciutat de Barcelona. Escoles Bressol, escoles de formació de professional, escoles de primària, escoles de secundària de la Ciutat de Barcelona dependràn del senyor Medeiros. Escoles amb prestigi des de vells temps, de la Mancomunitat fins avui, passant per la República ... Escola del Bosc, Escola del Mar, Escola Casas, Parc Guinardó, Tres Pins, Reina Violant, Escola Bressol Canigó, Bàrkeno, BIP, ara Putget, Serrat i Bonastre, EMAV i algunes més.
El senyor Medeiros va passar de ser militant d'Unió Democràtica de Catalunya l'any 2002 a Plataforma per Catalunya, partit xenòfob, racista i d'extrema dreta. Era el Secretari d'Organització d'aquest partit. Després de les eleccions del 20 de març 2011, va deixar el partit i torna a ingressar a Unió Democràtica. En la seva carta de renúncia, expressa que no marxa per raons ideològiques i expressa el seu afecte per Josep Anglada. Llegeixo que és llicenciat en Història Medieval per l'Universitat de Barcelona i tècnic en educació.
Aquests dos neguits enterboleixen bastant la meva ànima.
M'havia promès a mi mateixa no escriure res de política, però en veure aquest corredor mediterrani que es proposa des d'Algeciras a Madrid, passant per València, Castelló, Barcelona i la frontera, no puc dir res més que PROU !! Com deia la mare, 'que vagin a pastar fang'. Encara hi ha gent del nostre país que dubta que hem d'aconseguir la independència, JA ???????? És clar que les grans multinacionals catalanes no la volen, però les petites i mitjanes empreses som més i sí que hi ha un moviment que ja veu clarament que sense la independència, mai, mai ens en sortirem.
Què hem d'anar a fer a Madrid ?? Res de res. És des de casa nostra que hem de fer possible el pacte per la independència, perque el fiscal no serveix per a res.
Madrid .... l'eix central, el melic del món mediterrani, si us plau, no fotem. Al llarg de la història l'eix ha estat i serà, des d'Algecires, passant per Almeria, Múrcia, Alacant, València, Castelló, Tortosa, Tarragona, Barcelona, Girona, La Jonquera. Hem d'aguantar encara més i més bajanades ??
Fotografia: Núvols ben negres que continúen el seu camí per enfosquir la nostra terra. Compte !
Sí, aquesta manifestació que ningú sabía qui la convocaba, oblidada, en un petit racó, dins un calaix, pocs mitjans, poca col.laboració, poc ressò, va aconseguir que milers de persones es trobéssin a la Plaça d'Urquinaona. Gràcies noies i nois de la plataforma per la feina.
Gent jove, moltíssima gent jove, que saben el que volen, independència per Catalunya, de primer i després ja vindrà la resta. Cal però molta pedagogia, novament, per explicar a la gent que té por, que no ho veu clar, el 'ara no toca', el que significa per el nostre país, esperonar als polítics, a tots. Existeix una incomprensió per part de molta gent dels mecanismes que porten als ciutadans a decidir el vot per assolir la independència. I explicar-ho no només a Catalunya, però també a Extremadura, o a Andalusia, Múrcia, La Rioja i la resta de comunitats autònomes. La desinformació és total i absoluta. Una nació sense Estat a Europa no significa res. Només cal llegir els apunts i els articles dels parlamentaris catalans a la UE. No val estar indignat perque Malta pugui gaudir de la seva llengua oficial; ells són Estat, nosaltres encara no.
L'espanyolisme s'ha infiltrat del tot a casa nostra, ara ja és un fet. Ells sí saben comunicar, manipular, informar. El seu discurs va guanyant força. Ahir no es va recordar pas la manifestació del 10J de l'any passat, ahir es va reclamar el que no s'ha fet. Estatut retallat, consultes, indignació ..... Teranyina espanyolista més i més instal.lada a casa, peix al cove a dojo (tots), llengua i cultura maltractades (Illes i Pais Valencià i ja apunta també al Principat) escoles, infraestructures, (corredor mediterrani), economía, indústria, agricultura, medi ambient ..... humiliacions.
Va ser patètic veure el Dr Moisès Broggi dalt un camió per fer un petit parlament, amb tota la seva força, com el senyor Barrera i doctor Domènech. Homes de lluita, savis, que encara tenim la sort de poder escoltar les seves paraules i aprendre.
Indústries i caminars .... L'Hereu Riera ..... Temps d'incertesa (com tots) Borinotus, BioSofia, Octavi, Eloi, Núria, plegats i caminant entre la munió de gent, per fer palès la nostra indignació i per demanar la independència per un futur millor. No, no volem ser dòcils, ni oblidar, ni ser humiliats.
Ho aconseguirem segur .... Endavant les atxes.
Fotografia: Carrer de Trafalgar, nom que recorda que fa molt de temps es va perdre una batalla ......
En la meva modesta opinió, el que cal és perseverar, continuar, insistir, lluitar, per aconseguir un estat propi, la independència. Està bé recordar el 10J2010, el moviment, la gent, tots plegats, però també no hem d'oblidar que estem on erem, no ha passat res de nou.
La teranyina espanyolista ha continuat i molt eixamplant el seu discurs,i amb fets concrets contra la nostra cultura i la nostra llengua, i el nostre patrimoni, i la nostra gent. La crisi que patim, tothom al món, i nosaltres som d'eixe món, no ens ha de deixar veure l'arbre de la independència. És perdre el temps voler convèncer a qui té les idees clares d'una unitat espanyola, però sí que és molt important continuar insistint en que la independència és l'única sortida possible dialogant, informant, sense conductes violentes, amb tranquil.litat, omplir de missatges positius aquest proper dissabte 9 de juliol, però reinvidicatius, contundents. Volem viure en pau, dins el nostre país, en català, i basta !
Com escriu n'Emili Valdero, Doctor en Economia UB: Ara som una comunitat autònoma de règim comú que no recapta directament ni regula ni inspecciona els impostos dels seus ciutadans. El total d'ingressos dels pressupostos d'enguany que ens arriben sumen 17.391 milions d'euros. L'any 2011 els catalans pagarem, aproximadament, 60.000 milions d'euros. És a dir només un ridícul 29% dels 60.000 milions torna a casa. De cada 100 Euros d'impostos, només ens retornen 29 i 71 se'ls queda l'estat espanyol.
És un fre a la recuperació econòmica i a la sortida de la crisi. Un endeutament creixent. Una reducció en el nivell de vida. Educació, medi ambient, serveis socials, salut, cultura, retallen i retallen i si una societat no és feliç, mai podrà arribar al cim.
Només és possible si tenim estat propi. El 9J és a tocar. A les 6 de la tarda, Plaça Urquinaona. Insistir i lluitar. El 10J ja va passar, ara és el 9J i molts d'altres díes més.
La meva tristor per el traspàs de'n Miquel Pairolí, gran periodista i escriptor, i en el seu últim article d'opinió (El Punt-Avui, 29/05/11), reprodueixo els seus mots:
Són tres bèsties negres per als poders que ara ens governen (crítica, història i reflexió, memòria)i que ens volen dòcils, emotius i oblidadissos.
He sortit aviat al carrer, a comprar el diari, pa i un tros de coca, de la de sempre. Els carrers eren plens de restes de petards, trons, bombetes, piules, coets.
Bé que vaig sentir al brogit dels petards ahir vespre i en Monty amagat a l'últim racó de la casa.
Compro el diari ARA en paper. Feia anys que no llegia el diari en paper. Des de la seva aparició vaig tornar a provar i cada dia el llegeixo. I els divendres, escriu na Sílvia Bel la seva columna. Sóc lectora de la seva columna 'en blanc i negre'.
Passejant per els carrers, silenci, la merla cantant molt i molt alt, com si volgués dir-nos, ara sóc jo la que canto, no els coets ni els petards !
Dia de platja, dia de ressaca i permeteu-me copiar part de la columna escrita per aquesta gran actriu, Sílvia Bel.
De fet és el que jo també penso i crec, i així m'he estalviat de rumiar un text. Perdona Sílvia, és el teu copyright:
Mentre assaboríem un tros de coca i una mica de cava, vam llençar al foc tot allò que ens feia nosa, conscients que qui juga amb foc es pot cremar. Vam fer un cercle al voltant de la foguera, com una gran sardana, i els més valents van caminar descalços sobre les brases. Avui, dia de Sant Joan, ens hem llevat amb ressaca, com ja comença a ser habitual. Darrerament sentim --ressaca-- massa sovint: ressaca d'eleccions, ressaca d'acampades, d'helicòpters, d'avalots i d'antiavalots (de deutes internacionals, de corrupcions, de gent sense feina, d'especuladors, de teranyines espanyolistes, de xenòfobs, intolerants ... és el meu afegitó ). És un bon dia, doncs, per sortir al carrer i netejar les cendres i començar a construir plegats tot allò que potser, l'any vinent, ens servirà per atiar novament la foguera de Sant Joan. No perdre l'esperança, persistir, i aquest és el meu desig per a tot el poble del meu petit país. Felicitats a tots els Joans i les Joanes i que per moltes fogueres més.
La fotografia ens anuncia els solstici d'estiu: El 'Sol Solet' de Els Comediants. Un llibre esplèndid i una mica malmès . Hauré de fer una petita restauració i neteja especial. Un altre petit dany col.lateral després de l'incendi a casa ..... res a veure amb els focs de Sant Joan !!
Perdoneu, però és que encara no sé qui convoca la manifestació per la independència del dia 9 de juliol. Omnium Cultural? Associacions cíviques? Partits Polítics? Sindicats? Indignats? Federacions de veïns? El blocaire d'aquesta casa Jaume Ortí - clickeu ací - ens fa cinc cèntims. I en Josep Blesa, blocaire d'aquesta casa, des de València, ens va deixar un video de promoció i un petit apunt ja fa unes setmanes -clickeu ací-. Gràcies.
Jo hi aniré, això ho tinc clar. A veure si de tants arbres i fulles no ens deixen veure el bosc !!!!
Que la cosa no està per fer balls de saló, i hi han molts bastons arreu. I la teranyina espanyolista que va començar fa uns anys cada vegada és més gran.
Jo encara estic pujant la muntanya, i des de fa unes setmanes, la pujada és dura, i amb pedres que no em deixen caminar prou bé per poder arribar al cim.
No es pot fer un referèndum per demanar a tots els catalans si volem o no la independència ? Crec que hi ha una Constitución Española que prohibeix tot tipus de referèndums. No es pot canviar ? Pel que diuen els polítics, és 'inamovible' la Constitución Española. Serà que ja els hi està bé ? No ho vull creure.
Després de les consultes, crec que va quedar molt clar que SÍ que volem un referèndum per decidir si volem la independència o no. No poden parlar-ne lliurement al Parlament ? Caldran pactes ? És que després del 10 de juliol de 2010 he notat una indiferència que fa fredor ......
I per acabar-ho d'adobar, l'estelada del meu balcó que em van regalar després del 10J es va cremar, es va desintegrar. Mals presagis, o podría ser que el balcó nou i bonic que tinc ara necessita d'una nova estelada brillant, viva i amb esperança ??
No oblideu la data: 9 de juliol 2011. Per més informació clickeu ací
He escoltat les manifestacions del senyor Puig i veritablement sembla que hagi descobert la 'sopa del lloro'. Recordo com el seu grup polític va denunciar una i una altra vegada la permisivitat de l'Ajuntament en deixar entrar a grups de fora del país que eren els que organitzàven els aldarulls una i una altra vegada. La 'guerrilla urbana' com ha manifestat el senyor Puig avui. Una mala imatge per Barcelona i Catalunya.
També he escoltat que vol endegar una investigació per presumptes calúmnies contra el senyor Arcadi Oliveres perque ha manifestat que en les manifestacions de fa uns 8 o 9 anys contra la globalització, el fons monetari i el G-8, persones pagades per la policia o ves a saber si grups econòmics, o partits polítics, organitzàven aldarulls, provocacions i trencàven vitrines i aparadors de les botigues del Passeig de Gràcia. Grups anti-sistema abans, ara indignats o acampats. En el que va passar a la Ciutadella les actuacions d'aquesta gent no ha estat gaire diferent.
Bé, jo hi era en aquestes manifestacions de fa 8 o 9 anys. Em van dir que al final de la manifestació començàven a aparèixer gent violenta que volia utilitzar la força. Juntament amb gent, bona gent, pacífica, vam organitzar un cordó davant de les botigues del Passeig de Gràcia. Els provocadors amb bats i barres de ferro es van apropar. La majoria amb la cara coberta. Un d'ells va venir directament envers la meva persona i va aixecar el bat. Amb el dit de la meva mà assenyalant als seus ulls li vaig dir: Ets tant valent que em fotràs un cop de porra al cap ? No veus que tinc l'edat de la teva mare o la teva àvia ? Així és com et guanyes uns dinerons ? La policia és al costat, a la Rambla de Catalunya i no fa res. Sense ordres per apaivagar els aldarulls i defensar a la gent, a la societat civil.
Ens van insultar, ens van escupir i vaig sentir les paraules més greus contra la llibertat de l'individu que mai he escoltat.
Finalment, en veure que no ens movíem, van marxar, però abans van poder trencar vidres i aparadors d'una botiga més avall d'on erem i que no tenia protecció 'civil'.
En aquells anys no hi havia ni Twitter ni càmeres digitals, ni videos domèstics.
Avui he pogut veure a You Tube un video on es poden veure aquests individus, un d'ells amb un 'pinganillo' i que van començar a organitzar aldarulls ben aviat el matí del dia d'ahir.
Evidentment no puc afirmar ni confirmar (no hi era), i el senyor Arcadi Oliveres tampoc, i així ho ha manifestat, que aquests individus siguin uns professionals i facin el mateix. Només sé, el que he vist a les imatges, que els Mossos d'Esquadra, protegeixen aquests individus perque puguin marxar tranquil.lament, ja que la gent els havia reconegut com a responsables dels aldarulls.
Senyor Puig sap perfectament que aquesta gent existeix, els infiltrats són sempre presents en qualsevol manifestació. No és una 'nova guerrilla urbana'. Ja fa temps, anys, que van i venen a la nostra Ciutat.
Només un petit apunt .... Tothom sabia i es va informar abastament que els indignats seríen al Parlament. No hi havia millor manera per protegir als nostres diputats i al President de la Generalitat i a la Presidenta del Parlament ? Quan ens visita el Borbó, bé que s'organitza un dispositiu bestial i no entra ningú.
Si us plau, accepti les discrepàncies a la seva gestió i no s'ampari en unes paraules explicatives del senyor Oliveres fora de context !! I informi al poble qui són aquests provocadors, aquests violents, aquests bèsties, amb noms i cognoms, procedència, professió, nacionalitat i si pot ser, la seva afiliació a partits polìtics. Mai, mai han publicat els noms i cognoms, ni ara, ni en el passat.
També començarà a investigar-me per calúmnies per el que he escrit en aquest post?
Encara estic 'fora de combat' i a més no m'he adaptat al comfort del nostre país després del viatge a Birmània.
M'havia promès a mi mateixa no escriure res de política, però en veure aquest corredor mediterrani que es proposa des d'Algeciras a Madrid, passant per València, Castelló, Barcelona i la frontera, no puc dir res més que PROU !! Com deia la mare, 'que vagin a pastar fang'. Encara hi ha gent del nostre país que dubta que hem d'aconseguir la independència, JA ???????? És clar que les grans multinacionals catalanes no la volen, però les petites i mitjanes empreses som més i sí que hi ha un moviment que ja veu clarament que sense la independència, mai, mai ens en sortirem.
Sí, aquesta manifestació que ningú sabía qui la convocaba, oblidada, en un petit racó, dins un calaix, pocs mitjans, poca col.laboració, poc ressò, va aconseguir que milers de persones es trobéssin a la Plaça d'Urquinaona. Gràcies noies i nois de la plataforma per la feina.
En la meva modesta opinió, el que cal és perseverar, continuar, insistir, lluitar, per aconseguir un estat propi, la independència. Està bé recordar el 10J2010, el moviment, la gent, tots plegats, però també no hem d'oblidar que estem on erem, no ha passat res de nou.
Perdoneu, però és que encara no sé qui convoca la manifestació per la independència del dia 9 de juliol. Omnium Cultural? Associacions cíviques? Partits Polítics? Sindicats? Indignats? Federacions de veïns? 
He escoltat les manifestacions del senyor Puig i veritablement sembla que hagi descobert la 'sopa del lloro'. Recordo com el seu grup polític va denunciar una i una altra vegada la permisivitat de l'Ajuntament en deixar entrar a grups de fora del país que eren els que organitzàven els aldarulls una i una altra vegada. La 'guerrilla urbana' com ha manifestat el senyor Puig avui. Una mala imatge per Barcelona i Catalunya.
