Aquesta dona, Phan Thi Kim Phuc, amb el seu fillet és la nena de la fotografia que va donar la volta al món. Nick Ut, fotògraf vietnamita era allà en aquell precís moment, abans que els dos bombarders apareguéssin al cel del poblet. Kim viu ara a Toronto, i aquesta fotografia amb el seu fillet va ser feta l'any 1995. Podem veure les cremades del seu cos, que no han desaparegut. Com abraça el seu fillet i l'amor que expressa, fa pensar que les ferides d'una guerra cruel queden per sempre més esborrades.
No, no s'obliden tan fàcilment, però sí hauríem de pensar que mai més hem de tornar a viure els horrors de les guerres i aquestes bombes plenes de mortífers productes químics. Encara avui neixen infants amb malformacions a Viêt Nam, i les grans indústries químiques Monsanto o Dow Chemical, continúen sense fer-se responsables dels danys a la població civil. Els jutges tomben una i una altra vegada tots els judicis que les víctimes de l'agent orrange reclamen davant els tribunals.
Nguyen Thi Ly té 9 anys i viu a Da Nang, centre de Viêt Nam. Té malformacions congènites que la diferencíen de tots els altres infants. La presió que pateix al pit li dificulta el respirar, córrer i el dolor que mai marxa ... La seva cara també és imperfecta, un dany físic molt extès entre les víctimes de l'agent taronja (agent orange) les armes quimiques que es van llençar al llarg de la guerra en el seu país.
Ella és la tercera generació de la família. El seu avi Le Duy Tinh, un veterà de la guerra va ser soldat a la zona de Quang Tri i exposat a la malaïda dioxina de forma continuada.
Nguyen Thi Ly tenia un germà, també amb malformacions, i que va morir.
La guerra va acabar l'any 1975. I en aquest bloc en la categoria Agent Orange-Dioxina he escrit una i una altra vegada com l'oblit s'apropia de la gent i els danys terribles que pot causar una guerra en el temps; són els efectes col.laterals.
Armes químiques utilitzades contra la població civil i que uns anys més tard van ser la excusa per endegar una guerra en un altre país.
Segons dades oficials hi han més de 1.2 milions d'infants a Viêt Nam que pateixen malformacions. Podem veure la cara de Nguyen Thi Ly, la seva mirada trista. Els Tribunals dels EE.UU. continúen denegant compensacions als afectats vietnamites, per part de les empreses Dow Chemical i Monsanto i del mateix exèrcit. D'altres països sí han rebut les compensacions .... Corea del Sud, Nova Zelanda, Austràlia ...
Ed Kashin fotògraf nordamericà ha fet una sèrie de fotografíes d'aquests infants. Ell els anomena 'els veterans d'una guerra'. Amb el seu treball vol demostrar que la guerra causa dolor, patiment, crueltats de llarga durada, no només en una sola generació. Quan vaig visitar Hu'ê, la facultat de Medecina i les escoles i orfanats, tenia davant meu una part d'aquests infants. L'equip del Dr Nhan fa una feina extraordinària amb l'ajut del govern del seu país com també d'organitzacions internacionals i persones anònimes. Tinc pendent un apunt .... encara he d'editar l'esborrany.
La Fotografía de l'Any - Autor: Ed Kashin : És el veredicte del jurat del propassat 17 de desembre 2010.
No es poden oblidar aquestes crueltats.
He rebut del Dr Nhan i de Phuong una Nadala molt especial amb fotografíes de tot el que fan a Hú'ê (Viêt Nam) per els infants amb discapacitats greus.
Aquesta fotografia la vaig fer l'any passat durant la meva visita a un orfanat. Unes monges budistes són les que s'ocupen dels més de 40 infants interns. En Lan va nèixer ja amb malformacions; el seus avis materns van patir les bombes químiques llençades des de l'aire per els temibles B52 durant la guerra del Viêt Nam. Sortosament cada vegada neixen menys criatures anb malformacions genètiques.
Més d'un mil.lió de persones continúen patint les discapacitats i els danys col.laterals d'una llarga guerra, i els vietnamites encara són els únics que no han rebut cap ajut per haver patit una guerra on es van utilitzar armes químiques per destruir la societat civil i la terra. Els tribunals dels EE.UU. continúen rebutjant les seves reclamacions i defensant les grans empreses com Monsanto. Els 'amics' que els van ajudar sí que han rebut compensacions; Corea del Sud, Austràlia, Nova Zelanda i evidentment soldats americans.
La meva col.laboració amb la OGCDC encara continúa i sempre que puc si hi han viatgers que passen per Hue qualsevol petit ajut és benvingut per el Dr Nhan i el seu equip. Saben molt bé com aprofitar els diners que reben i sempre ens ténen informats.
La primera frelicitació de Nadal i Any Nou que he rebut i m'ha fet aixecar els ànims.
He rebut un email de la 'Office of Genetic Counseling & Disabled Children (OGCDC) de Hue College of Medicine and Pharmacy - Viêt Nam' i m'agradaria compartir-lo amb totes les dones d'aquesta casa de Vilaweb. 'Tots els homes de l'OGCDC desitgen un feliç dia de la Dona'. I una nota que diu: Si no ets dona, si us plau, envia aquesta desig a la dona que estimes.
Vaig visitar l'Hospital en el meu últim viatge, però ja fa uns anys que els ajudo enviant una quantitat, petita, però important per a ells, i a tothom que visita Hue els dic de fer el mateix. Encara hi han molts i molts infants amb malformacions genètiques pels efectes col.laterals de la guerra del Viêt Nam.
Na Phuong, l'assistent del Dr Nhan és una d'aquestes nenes que ha crescut amb una discapacitat que no li impideix d'organitzar tot aquest departament de l'Universitat de Hue. Una dona jove, extraordinària.
Avui segona nit a Viet Nam, a Hue. Plou. Tot el dia. Nomes fa un parell de dies va passar la cua d'un ciclo i van haver-hi inundacions. Tinc la sensacio que tambe soc a casa. He estat a l'Hospital de la Universitat de Medecina de Hue. Molt gran. Moltissims alumnes, nois i noies. Al departament del Dr Nhan m'han rebut amb molt d'amor i na Phuong, ella tambe discapacitada, m'ha preparat una visita intensa als diversos llocs on ells hi actuen. Ara si he pogut veure amb els meus propis ulls els danys col.laterals que provoca una guerra ... i aquesta es va acabar l'any 1975 i encara neixen infants amb malformacions per la dioxina que van llencar els bombarders B52 ! I aquest any els Tribunals als EE.UU. continuen negant l'ajut i la responsabilitat per part de les multinacionals Monsanto i Dow Chemical en la fabricacio d'aquestes bombes i els danys comesos a la poblacio civil vietnamita. He visitat una escola on reben educacio personalitzada i un orfanat on pots veure infants tot just arribats a aquest mon i que han estat abandonats, molts d'ells amb malformacions irreversibles. He estat prenent un te bonissim amb les monges budistes que son al capdavant d'aquest orfanat. Dema tornare a fer de ''turista accidental'' i visitarem l'antiga capital imperial. Despres de tres anys, he vist algun cotxe de mes, pero moltissimes mes motocicletes. L'aigua es arreu .....
Els díes passen molt ràpidament i només falten sis setmanes per començar el viatge previst al sudest asiàtic. I avui he rebut el butlletí del Poble de l'Amistat de Hà Nôi, i m'ha fet pensar i recordar en els mil.lions de persones afectades per les bombes químiques durant la guerra de Viêt Nam. En la meva agenda hi ha anotat un dia per anar visitar el Poble de l'Amistat, - ací -. En la categoría d'aquest bloc - Agent Orange-Dioxina- podeu trobar els apunts que he anat escrivint d'aquest tema, trist, cruel, i injust.
Viêt Nam : El propassat mes de març, el Tribunal Superior de Justícia dels EE.UU. han dictaminat un NO rotund per a cap compensació econòmica al poble vietnamita que va patir els efectes de les bombes químiques anomenades 'agent taronja/dioxina' i que sobreviuen com poden. El mateix senador McCain, presoner durant la guerra i perdedor en les darreres eleccions a la presidència dels EE.UU. ha visitat recentment Vietnam i ha confessat que és del tot injust i 'irritant' la decisió del Tribunal. A la fí de la guerra l'any 1975, aproximadament 4.8 mil.lions de persones, civils i soldats, vietnamites van patir els efectes de les bombes quimiques llençades per els B52 i que van causar més de 400.000 morts. Van devastar la terra, els camps, els pobles i els efectes col.laterals són les malformacions genètiques en els naixements d'infants i el càncer que han patit mil.lions de persones.
Laos : Mil.lions de petites bombes van ser llençades per els americans en terres de Laos, més exactament prop de la frontera amb Viêt Nam on passa l' anomenat Ho Chi Minh Trail. Laos té el cruel honor de ser el país on van caure més bombes per capita del món. Avui, encara, es compten entre 300 a 400 víctimes/any, majoritàriament, nens/es que han mort o han quedat incapacitats per l'explosió d'aquestes artefactes.
Encara estic conmocionada per la mort de Philip Jones Griffiths, i sobretot enfadada amb mí mateixa, perque no vaig estar al cas el dia que va morir, el 19 de març.
Ara llegeixo els centenars d'articles apareguts en tots els diaris més importants del món; blogs de fotògrafs que li retren homenatges; i tots estem d'acord; hi ha un abans i un després dels relats i fotografíes de guerra, arrel l'aparició del llibre 'Vietnam Inc.' de Philip Jones.
En la recerca dels fets d'aquella crueltat, els llibres de Jones Griffiths han estat importants, imprescindibles, diria jo.
L'any 1971 es va publicar el llibre; el van censurar i no es va tornar a publicar fins l'any 2001. L'any passat el vaig comprar juntament amb 'Agent Orange - Collateral damage in Viêt Nam'.
Llegir i mirar les fotografíes de Jones Griffiths em va permetre conèixer els fets amb tota la seva crueltat, i també trobar humanitat i sentiments.
En un dels escrits o explicació de dues fotografíes de la detenció de dos vietnamites del vietcong, un home i una dona, vaig saber immediatament que Philip Jones Griffiths coneixia perfectament la cultura i la personalitat dels vietnamites.
Permeteu-me traduïr aquesta explicació de les fotografíes.
- El desconeixement dels americans del Viêt Nam era absolut. Volíen separar els vietnamites dolents dels bons. No sabien, ni els interesava, que el Poema Kim Van Kiê'u significava el llibre de la tauleta de nit dels vietnamites, el seu sentiment com a poble per aconseguir la llibertat. Els vietnamites s'identifiquen absolutament amb la vida i la història de la noia protagonista ; Thuy Kiê'u.
Els americans volíen dividir el país i tots els vietnamites llegíen el Kiê'u. En les dues fotografíes podem veure molt bé com la dona i l'home, presoners, expressen amb les seves mirades la honorable tradició de sacrificar la seva vida per el país. La dona, encadenada durant tot el dia, supervivient d'un atac a una població, mira a l'infinit. Han de pujar a un helicòpter; l'oficial americà parla: ' Per què tanta pressa?
Quan els nois hagin fet l'interrogatori, després la violaràn i la mataràn. Tant si val si li doneu aigua per beure.
Com es pot llegir en el poema Thuy Kiê'u :
'' És millor que faci el sacrifici jo sola.
No té cap importància si només cau una flor però l'arbre continúa esplendorós amb totes les seves fulles verdes ''.
Jones Griffiths feia nosa; va ser un dels millors fotògrafs de guerra de les últimes dècades. Els seus llibres són extraordinaris i les seves fotogràfies són d'una altra galàxia. No li cal escriure; tot s'entén en les mirades, el gest, el blanc i negre, les ombres, el paisatge.
Gràcies senyor Philip Jones Griffiths. Descansi en pau.
Avui he llegit que el propassat dia 22 de febrer, els tres jutges de Nova York, de la Cort d'Apelació, els senyor Miner, Sack i Hail, han dictaminat en una sentència de 35 pàgines, que les empreses Dow Chemical i Monsanto, entre d'altres, no van fabricar la dioxina mortal per matar gent; tot va ser a conseqüència de la guerra. Han dictaminat, doncs, en favor de les empreses químiques, i no hi haurà judici per demanar justícia per a totes les víctimes afectades per l'agent orange de nacionalitat vietnamita. Es podrà creure en la justícia alguna vegada ??
Ara començarà novament una batalla perque el judici es pugui fer i els vietnamites de perseverants ho són molt, i com sempre diuen, 'podem perdre batalles, però mai hem perdut una guerra'.
Len Aldis, Secretari de 'Britain-VIetnamese friendship' ha fet unes declaracions molt significatives, que val la pena de llegir-les. 'Aquesta és novament una sentència terrible per a tots els vietnamites que han sofert i pateixen les conseqüències dels efectes de l'Agent Orange. En aquests moment hi han tres milions de persones vives, víctimes d'aquesta mortífera arma química; milers i milers han mort desde el dia que van començar a utilitzar les armes químiques a Viêt Nam amb la dioxina, l'any 1961 i no van parar fins l'any 1971. www.lenaldis.co.uk
En un altre post he explicat la festa del solstici de la tardor a Viêt Nam, una de les més importants de l'any, i dedicada exclusivaments als infants.
Vaig enviar un correu al Dr Nhan del Hue Medical College amb el meu desig d'una festa amb llum i alegria per a tots els infants amb malformacions físiques i psíquiques, majoritàriament degudes a l'agent orange-dioxina, una crueltat de la guerra i que encara pateixen milers d'infants.
La sorpresa ha estat rebre un correu del Dr Nhnan amb vuit fotografíes de la festa que van celebrar a l'hospital amb tots els infants.
Us presento a Thanh amb la seva llanterna de paper.
Davant l'allau d'articles, opinions, forums que aparèixen publicats en els diferents diaris del món ( EE.UU., U.K., Austràlia, Nova Zelanda, Canada i molts més ) estic fent un recull dels que crec són importants i interessants, per poder rebatre, cosa molt fàcil, no cal dir-ho, a les manifestacions fetes fa uns díes per el senyor Bush comparant la guerra a l'Irak amb Viêt Nam.
Però jo avui decideixo penjar aquest somriure de timidesa d'una adolescent de Viêt Nam, regió de Yên Bài, al nord de Hà Nôi, perque és el que m'ha dit el Dr Nhan del Hue Medical College: 'Hem de mantenir els somriures dels infants'.
Mentres anava preparant el post d'una representació teatral-musical de chèo, em trobo amb una pàgina amb informació del Hue Medical College Hospital, un dels molts hospitals on ténen cura dels infants afectats amb l'agent orange-dioxina i amb greus deficiències i, en definitiva, on viuran la resta de la seva vida.
Heus ací que ara tinc la oportunitat d'ajudar de forma directa, sense intermediaris i amb una seriositat fóra de dubtes.
I només amb una donació de 10, 20, 30 Euros, per ells és un tresor i poden dur a terme els seus objectius.
Aquestes paraules les va dir el comandament militar dels EE.UU. Un alt comandament de la Força Aèria va declarar:
'És necessari destruïr la Ciutat per poder salvar-la'. Els danys colaterals que va provocar la guerra han estat i són terribles.
Els grups que estàn lluitant perque els Tribunals dels EE.UU. considerin que hi ha d'haver un judici contra les empreses químiques que van cometre un autèntic ecocidi i genocidi al Viêt Nam estàn de dol.
Dues víctimes de la dioxina que van anar a Nova York el propassat 18 de juny, han mort, uns díes després del seu retorn a casa.
En diferents països hi han col.lectius que dónen suport a totes les persones afectades per la temible dioxina durant la guerra del Viêt Nam. He insistit en diversos posts de la importància del judici del proper dilluns a New York.
Els efectes colaterals de la dioxina en la guerra han estat i són encara terribles.
És un avís al món sencer. Després dels efectes que aquest herbicida Orange va provocar, la dioxina ha estat molt controlada, però EE.UU. continúa sense veure la causa-efecte i acceptar les seves responsabilitats.
Una resposta que he llegit en un intent de judici anterior:
'Es va llençar per destruïr la terra, no a les persones'.
Llegeixo avui una carta al Director de Vietnam News del propassat 6 de juny 2007, signada per Mr Landis, Secretari de la Britain-Vietnamese Friendship que no puc deixar de fer-ne una petita traducció, per el seu contingut, per la seva denúncia, per l'actitud vergonyosa i hipòcrita d'una empresa com Dow Chemical.
És una prova més del món en el que vivim, de les injustícies existents als continents més pobres, de com intenten, els autors de tot el que passa al món, netejar les seves conciències.
Gràcies per tots aquells que heu signat perque es faci justícia. Mr Landis de l'associació ' Britain-Vietnamese Friendship' promotor i cap visible del suport internacional perque aquest judici es pogués dur a terme va ser present a Hà Nôi en una conferència de premsa amb els afectats per l'herbicida orange que es presentaràn a New York el proper dia 18 de juny. Paradoxalment, el President de Viêt Nam, farà la primera visita a EE.UU. i serà rebut per el senyor Bush, el dia 22 de juny.
Nguyen Thi Ly té 9 anys i viu a Da Nang, centre de Viêt Nam. Té malformacions congènites que la diferencíen de tots els altres infants. La presió que pateix al pit li dificulta el respirar, córrer i el dolor que mai marxa ... La seva cara també és imperfecta, un dany físic molt extès entre les víctimes de l'agent taronja (agent orange) les armes quimiques que es van llençar al llarg de la guerra en el seu país.
He rebut del Dr Nhan i de Phuong una Nadala molt especial amb fotografíes de tot el que fan a Hú'ê (Viêt Nam) per els infants amb discapacitats greus.
He rebut un email de la 'Office of Genetic Counseling & Disabled Children (OGCDC) de Hue College of Medicine and Pharmacy - Viêt Nam' i m'agradaria compartir-lo amb totes les dones d'aquesta casa de Vilaweb. 
Els díes passen molt ràpidament i només falten sis setmanes per començar el viatge previst al sudest asiàtic. I avui he rebut el butlletí del Poble de l'Amistat de Hà Nôi, i m'ha fet pensar i recordar en els mil.lions de persones afectades per les bombes químiques durant la guerra de Viêt Nam. En la meva agenda hi ha anotat un dia per anar visitar el Poble de l'Amistat,
Avui he llegit que el propassat dia 22 de febrer, els tres jutges de Nova York, de la Cort d'Apelació, els senyor Miner, Sack i Hail, han dictaminat en una sentència de 35 pàgines, que les empreses Dow Chemical i Monsanto, entre d'altres, no van fabricar la dioxina mortal per matar gent; tot va ser a conseqüència de la guerra. Han dictaminat, doncs, en favor de les empreses químiques, i no hi haurà judici per demanar justícia per a totes les víctimes afectades per l'agent orange de nacionalitat vietnamita. Es podrà creure en la justícia alguna vegada ??
En un altre post he explicat la festa del solstici de la tardor a Viêt Nam, una de les més importants de l'any, i dedicada exclusivaments als infants.
Davant l'allau d'articles, opinions, forums que aparèixen publicats en els diferents diaris del món ( EE.UU., U.K., Austràlia, Nova Zelanda, Canada i molts més ) estic fent un recull dels que crec són importants i interessants, per poder rebatre, cosa molt fàcil, no cal dir-ho, a les manifestacions fetes fa uns díes per el senyor Bush comparant la guerra a l'Irak amb Viêt Nam.
Mentres anava preparant el post d'una representació teatral-musical de chèo, em trobo amb una pàgina amb informació del Hue Medical College Hospital, un dels molts hospitals on ténen cura dels infants afectats amb l'agent orange-dioxina i amb greus deficiències i, en definitiva, on viuran la resta de la seva vida.
Aquestes paraules les va dir el comandament militar dels EE.UU. Un alt comandament de la Força Aèria va declarar:
En diferents països hi han col.lectius que dónen suport a totes les persones afectades per la temible dioxina durant la guerra del Viêt Nam. He insistit en diversos posts de la importància del judici del proper dilluns a New York.
Llegeixo avui una carta al Director de Vietnam News del propassat 6 de juny 2007, signada per Mr Landis, Secretari de la Britain-Vietnamese Friendship que no puc deixar de fer-ne una petita traducció, per el seu contingut, per la seva denúncia, per l'actitud vergonyosa i hipòcrita d'una empresa com Dow Chemical.
