Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Vaga indefinida dels miners

Publicat el 6 de juliol de 2012 per rginer
De vegades em sorprèn veure i llegir notícies als diaris del nostre país que no són ni de bon tros tan importants com la vaga que des de setmanes estan fent els miners del carbó a Astúries, León i Aragó, comunitats del país veí, reino de españa.
No, no és una vaga d’1, 2, 3 díes, ja m’he descomptat i cada dia hi han enfrontaments violents entre la policia i els vaguistes. Ahir una dona i una nena van patir ferides.

Tampoc ens expliquen molt bé el què passa als informatius de la televisió.

Una lluita de centenars i centenars, milers, de famílies que veuen com tot el seu món s’enfonsa i com entre el govern del reino de españa i la ‘dictadura democràtica’ d’Europa els volen tancar les mines.

Cada dia em sorprèn més el tractament que es fa de les notícies. Aquesta vaga sembla no interessar a ningú i si apareix la notícia, de refiló.

El meu suport, total i absolut, a les famílies d’Astúries, León i Aragó, que des de fa setmanes estan de vaga per defensar el seu treball i el seu futur. 

 


  1. La mineria, ja se sap, és un sector dur i difícil, que sembla que correspongui a un altre temps. Per això no interessa que se’n parli massa, tot i que força famílies, segon els territoris, encara en viuen. Mala feina!, de moment necessària…
  2. No se com tracten la qüestió els mitjans espanyols però em sembla lògic que els mitjans nostrats no ho mostrin en primera plana. Des d’un mitjà catalanocèntric el que passi a Astúries ens afecta tant com el que passi a Liguria. De fet, tenim Liguria més a prop, o Occitània, o Sardenya i no sabem gaire que hi passa si no és molt gros.

    Dit això em sembla que el tema miners és una problema que caldria haver encarat fa temps. No n’estic gaire informat però em sembla que es tracta de mineria de carbó, un recurs que gairebé no s’utilitza. Si és així caldria haver tancat les mines fa temps i buscar altres formes de desenvolupament de la zona. Cap de nosaltres, per molta solidaritat que hi mostrem, estaria disposat a tornar a fer servir carbó: per comoditat, per economia i per ecologisme.

    L’altre dia parlant d’aquest tema un em va dir que els miners asturians eren com els pagesos andalusos: viuen de diners publics que s’empren per mantenir sectors que per pura lògica econòmica haurien de tancar.
    La comparació em va semblar exagerada, pel que se els miners asturians no treballen unes poques setmanes l’any i cobren la resta del temps per exemple. Però sí que, em sembla, els diners públics estan sostenint històricament uns llocs de treball que encara existeixen perquè ningú no s’ha atrevit a afrontar la situació fins que al final la cosa ja és insostenible. El mateix va passar a Sagunt o Biscaïa amb els Alts Forns.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.