Sense infància . Els nens soldats a Birmània
Publicat el 27 de febrer de 2008 per rginer
Ahir tarda vaig assistir a la presentació del documental del mateix títol del post a Casa Àsia, peresentat per en Rafael Bueno i na Concha Pinós, membre de ‘Human Rights’ i activista extraordinària del grup ‘Birmania por la paz’.
L’assistència va ser bastant bona, encara que l’auditori no es va omplir. Com molt bé s’expressava en un comentari al meu últim post un lector, la noticia és als diaris quan és espectacular, com les manifestacions dels monjos budistes, coneguda com la revolta del safrà.
El documental de trenta minuts va ser demolidor; impactant; costa de creure que passin coses així. Documental realitzat en la clandestinitat. La junta militar no deixa a ningú en pau, quan volen informar del país. Existeix la censura total.
El col.loqui posterior va ser interessantíssim, aclaridor i real. Concha ha tornat fa poc de Birmània i és una gran coneixedora del país i de tot el que passa i ha passat. A més té el do de la credibiltat i amb un sentit comú extraordinari expressa una realitat brutal, injusta i molt cruel del país que tots els que erem a l’auditori ens va colpir absolutament.
Va contestar a totes les preguntes, reflexions, dubtes, amb seguretat i sentit comú.
””Una dada esfereidora: 70.000 nens, no m’he equivocat, setanta mil nens formen part de l’exèrcit regular de la junta. Birmània va signar el protocol de les Nacions Unides per el dret dels infants, però pel que es veu, ni cas.
A Birmània conviuen 133 ètnies i existeixen molts exèrcits guerrillers que lluiten contra l’exèrcit de la junta que els crema els seus pobles i conreus, segresten els seus fills i envíen les noies a la prostitució, els desplacen lluny de les seves terres. Aquests exèrcits guerrillers lluiten per la seva independència i per defensar les seves terres. També ells ténen nens soldats. Es calcula que poden haver-hi entre 7.000 i 10.000. Són nens que han nascut ja en guerra permanent, i no conèixen res més. Quan són adults el seu futur és totalment incert.
Recordareu ja fa uns anys, perque va aparèixer a la primera plana dels diaris de tot el món, com dos germans, nens birmans de 12 anys, van asaltar l’ambaixada de Birmània a Bangkok armats amb uns fusells més grossos que ells mateixos i van aconseguir entrar i reduïr al personal de l’ambaixada. En aquest documental, aquests dos nois, ara adults, són refugiats a Thailàndia i només pensen en poder tornar a la seva terra, però no saben quin serà el seu futur. Només van aprendre a ser guerrillers.
Se’ns va informar que hi han 14 països que són darrera de la junta, per interessos econòmics. Ja ho vaig expressar en el meu post anterior; quan uns dictadors feixistes ténen nacions amb poder econòmic al darrera, tot és més fàcil per a ells. Ens va sorprendre saber que nacions com Portugal, India, França, Japó, Thailàndia, Rússia, Xina i d’altres són aliats de la junta i en treuen profit dels recursos naturals de Birmània.
Tot ho controla la junta i s’ha de saber molt bé, aquells viatgers que tinguin pensat anar-hi, de cercar les deu empreses dins el país que NO pertanyen a la junta; utilitzar hotels que NO són propietat de la junta; comprar en tendes que NO son propietat de la junta.
Les guerres civils amb les ètnies que lluiten per la seva independència no s’aturen.
Viatjar a Birmània, un país meravellós, una gent que lluiten per la pau, uns temples mai vistos en cap dels altres països d’Àsia, uns paisatges únics, pateixen una dictadura de la junta militar cruel i injusta.
Us recomano d’entrar a la pàgina web www.birmaniaporlapaz.org
És en aquesta web on podem ser informats del patiment d’aquest país i de totes les campanyes endegades arreu del món i també els links amb altres pàgines web que van informant al món del que passa a Birmània, perque no es pot contactar amb ningú de dins el país. La junta ho controla tot meticulosament.
La fotografia correspòn a una dona del poble Karen, amb els seus fills, i amb un fusell, ja que el els soldats de l’exèrcit de la junta han cremat el seu poble, cases, conreus, i el seu home en fugir li va dir explícitament d’agafar el fusell i matar a qualsevol soldat que li barrés el pas. Està fugint amb els fills a un lloc segur a les muntanyes, segurament, prop de la frontera amb Thailàndia i qui sap si finalment hi entrarà i es convertirà en una dels milers i milers de refugiats que sobreviuen com poden.
‘
”’
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari