Chào ông Viêt Nam

Avui pel matí els veïns ja s’han aixecat puntualment a les set; la llum encesa del menjador així ho indica. La lluna llueix esplèndida donant una lluminositat natural al pati de veïns. 
Els dies d’agost on no es veia cap finestra aixecada, ara totes són novament obertes.
Les orenetes ja no hi són. La parella de garses tornen i tornen tots els matins. Les cotorretes segueixen volant i cridant. El colom gris amb ales blanques i la seva parella cerquen algunes engrunes que la quitxalla haurà deixat al pati.
Les tórtores comencen els seus càntics. Els pardals, poquets, encara s’aturen als arbres.
Al solar, encara buit, de l’antic bar al costat de casa, esperant a rebre les màquines i excavadores per començar les obres del nou edifici. 
Mentres, durant aquest temps, al bell mig del terreny, ha crescut una tomaquera i es veuen dos tomàquets ben macos, encara verds. No hi ha ningú que els hi posi unes canyes …. i segurament arribaran abans les màquines.
La vida torna a la seva normalitat, per alguns amb alegria, per altres amb tristor, altres preocupats, alguns amb molts interrogants.
A casa comencen ja els preparatius per el llarg viatge. Tot és ja a punt. Només cal pujar en un avió i volar lluny del meu país. El viatge serà llarg i quan la viatgera torni es trobarà amb moltes novetats, algunes alegres, d’altres tristes, preocupants, però la vida continúa i es plena de tot tipus d’aconteixements i vivències.
Comença doncs, ara sí, setembre ….