Matí de diumenge: Viure la Marató – 42,195 kms
Els corredors han sortit de Montjuïc a 2/4 de 9 del matí. El grup dels millors, són a punt d’arribar i sí, els veig, un grupet compacte de set o vuit corredors, tots de l’Àfrica són al davant i un d’ells, Gezahegn Abera Hunde d’Etiopia, guanyarà la cursa amb un temps estratosfèric, 2:10:17, 42,195 kms per Barcelona, una Ciutat de pujades i baixades.
Mitja hora després comencen a pujar pel Passeig de Gràcia els milers i milers de corredors. Sí en G. és al fons, el veig. A l’hora convinguda. Aleshores tot va bé, penso jo. Baixant pel carrer, sense cotxes, en un ambient cada vegada més gratificant, veus tot tipus de persones, joves, vells, dones, homes, discapacitats, guapus, grassos, prims, estils de córrer diferents, polonesos, sudafricans, suecs, noruecs, americans, anglesos, francesos, catalans, espanyols, italians, belgues, neerlandesos, danesos, romanesos, suïssos, austriacs, alemanys, japonesos, mexicans i de molts altres països.
Em va sorprendre, i molt, veure un corredor amb el nom d’Alcalà de Xivert a la samarreta ! Gaspatxer, vaig cridar, endavant ! I de Xàtiva, i de Vinaròs, i de Catalunya Nord.
Arribo al Portal de l’Àngel. Els africans ja hauran passat, com també els corredors que són esportistes d’èlit i segur que ja han arribat a meta. És una baixadeta curta i en el tram més estret els pots veure ben a prop i allà espero i espero. Són més de les 11 del matí. L’hora establerta era 3/4 de 12. I sí, km 37 de la cursa, en G. arriba, passa corrent a bon ritme i amb un somriure d’orella a orella. És en aquest moment que m’hi fixo encara més en les expresions dels corredors i corredores. Han passat ja pel fatídic km 30, i malgrat el patiment, l’esforç, saben que els queda només 4,195 kms per arribar i la gent els empeny, els anima. Uns jovenets ensenyen la pancarta per animar als seus pares, perque tots dos avui s’han convertit en maratonians ! Milers d’anécdotes i històries al darrera de cada persona.
En G. va arribar pefectament. 3:26:17 hores. Quan va arribar a casa amb l’A. la seva xicota, la sopa era ja apunt, fumejant. I el descans i recordar les hores viscudes el van dur a a adormir-se plàcidament … si els muscles, tendons i lligaments el deixen. La seva tercera marató.
El record trist, molt trist, per un corredor que en creuar la meta va patir un desmai i va morir. És el que et passa per un moment pel cap abans de començar la cursa, s’ha entrenat bé ? Ha menjat bé ? Podrà arribar ? La mala sort apareixerà ? El destí ?
No ho sabrem mai. Només sabem que si ho vols fer, si et prepares bé, pors i dubtes fora, i seguir la línia que t’has marcat, que t’agrada, que vols fer-ho, que saps que hi arribaràs i hi arribes. La resta s’escola tal com raja, i com la vida t’ho ofereix seguir un camí, ple de dificultats, de felicitat, d’emocions, i que tú has escollit.
Fotografia: Corredors. Una contracció fatídica i dolorosa. Km 37. Marató Barcelona 2013.
Bona llum per fer fotografíes i per respecte a tots ells i elles no he esborrat cap fotografia de les més de dues-centes que vaig fer.
Arxiu: La meta és lluny encara, tot just són al km 14. Però arribaran.