L’endemà … continuem tossudament alçats
La fotografia és la crònica d’ahir. Persistir i resistir. I el dia a dia que ens ofega. Demà últim dia per pagar uns impostos que ens pertoquen, que fan mal i els ingressa un estat que no és el nostre; retallades per enfonsar un estat del benestar aconseguit amb molta suor i llàgrimes, i que els politics que tenim avui en el nostre país no saben gestionar-ho amb justícia; moltíssimes sense sentit; hem d’estar atents; ajudar al que no pugui continuar el camí; solidaritat i fer companyia a tots el que ho necessitin.
Des de baix la força del poble és imparable. Ho heu escoltat ja bé tots els polìtics? La transició ja no existeix. Ha estat un parèntesi, i de vegades, moltes, moltíssimes un malson. Llibertat sense por, és el que el poble va assumint. Por de perdre què ? Si ja tenim poc a perdre, però sí tenim molt a guanyar.
No perdem més el temps i sumem esforços per fer el referèndum, ja.
Bròquil is OVER !
Un afegitó, després de comprar la premsa d’aquest matí, diari ARA:
Un tuit d’Eduard Voltas : Això de tancar un concert històric amb una cançó que ningú se’n sap la lletra només se’ns pot acudir a nosaltres.
I amb bon humor, rient, molt, hi estic d’acord. Genial.
En Pedro Guerra es va desdir tot manifestant: Sorprès per la deriva independentista, tot dient que la meva pàtria és el món.
En Albert Pla Nualart escriu molt clar: És tirar pilotes fora, com fa moltíssima gent, ho dic jo. I ens explica qui va dir aquesta frase, Thomas Paine que volia aconseguir, i es va aconseguir, la independència d’uns ciutadans que es negaven a pagar impostos sense rebre, a canvi, autogovern. Colònia american. Estat Gran Bretanya.
No és cap excusa, no, per inhibir-se quan un poble es revolta per ser l’amo del seu propi país. Lluitem per ser ciutadans de ple dret.
Interessant llegir, escoltar i contrastar opinions. Tothom anirà definint el seu propi destí.
Una bona crònica d’un blocaire amic, del que es va viure ahir al Camp Nou, escrita tot just en tornar a casa, és a dir, de matinada.
Tanmateix hem de tenir clar que les crítiques que se’n puguin fer per molt merescudes que siguin passaran a un segon pla d’aquí a un temps. Allò important és aquesta imatge que és el que veurà el món.