La Ruta del te i els cavalls: Arbres de te.
I és el que he anat descobrint, els arbres de te pu erh, que només els pots trobar al sud de Yunnan, a Xishuangbanna.
Curiositats, com per exemple, la temperatura de l’aigua per fer un bon te.
Utilitzeu aquest mètode tradicional xinès i observeu detingudament les bombolles:
Ulls de gamba (les primeres bombolles, molt petites) 70ºC – 80ºC
Ulls de cranc (una mica més grans) 80ºC – 85ºC
Ulls de peix 85ºC – 90ºC
Una filera de perles (les primeres bombolles en moviment) 90ºC – 95ºC
Torrent furiós 95ºC-100ºC
Aigua d’home vell 100ºC (sobre ebullició, aigua plana)
He trobat una adreça d’un petit productor de te pu erh a Jinghong, Xishuangbanna. En un anglès senzill ens hem entès i ja m’ha enviat diferents mostres de te de diferents collites, 2008, 2009, 2010 i 2011. Les mostres les envia gratuïtament i només cal pagar el cost de l’enviament. No és gens car i podré provar tes, de collites i poblacions diferents.
També he descobert grans empreses de productors de te. Els petits productors no llencen la tovallola i ofereixen el producte tal i com ho han fet els seus avantpassats.
Per arribar a aquests poblets cal tenir un bon contacte que et proporcioni un transport per poder arribar-hi. Fer uns camins alternatius al turisme organitzat pel Govern de Xina. He quedat sorpresa d’un video on una d’aquestes multinacionals ens expliquen la seva trajectòria i els seus orígens fins arribar on són avui. Productors de te, i suposo que monopolitzant la producció. Al final del video ens expliquen el seu projecte insígnia : En mig d’un dels boscos de te, construïr un espai d’oci amb apartaments, hotels, tot per donar a conèixer la cultura milenària del te. La maqueta que he vist, malgrat semblar que es construirà respectant el medi natural del bosc, m’ha fet posar els pels de punta.
Que entenem per un bosc d’arbres de te – tea garden – ? Acompanyem a la senyora Tah Pah i ens endisem en un bosc de te, prop de Lincang, al sudest de Yúnnán. Bosc de clima tropical, i mentre pugem fins arribar a una alçada entre 1.200 i 1.800 metres podem veure en mig de la boira el riu Mekong. Ens trobem al mateix cor de la terra del te, Six Famous Tea Mountains. Més de mil anys de cultura i història on diferents ètnies i pobles, els Bulang, Akha, Yao, Lahu, Yi, Wa, Jinou, Hmong han anat conservant aquesta riquesa. Anem a trobar-nos amb un dels arbres més vells, potser 400 anys. Des d’un primer moment ens adonem que som en un bosc salvatge, però tot seguit, sabem que no és del tot així. És un sistema agrícola, tradicional, anomenat tea garden o tea agro forest. De fet, penso que ens trobem en un paradís per una naturalista, perque ens veiem envoltats de magnòlies, figueres, llor, aurons, roures, sapindus mukorssi (arbre del sabó). I en mig d’aquest paradís de bosc natural i salvatge emergeixen els arbres de te.
Sí, arbres de te, no pas arbusts, entre 2 i i 9 metres d’alçada, i els arbres sense podar poden arribar fins a 15 metres o més. Caminem per una pendent i arribem a un altre tea garden del veí, on se’ns apareix un arbre de te majestuós amb unes branques formoses. És el gegant, el més vell, el venerat. Totes les guíes turístiques ens indiquen que aquests arbres de te vells tenen més de 1.000 anys, i no és cert. La senyora Tah Pah somriu i ens diu que podria tenir 400 anys com a molt. Ho sap molt bé per el diàmetre del tronc i el que estem veient podria estar entre els 150-300 anys.
La cultura del te és fascinant, rica i molt complexa, i s’ha anat movent per cicles, des de la simplicitat fins a la més gran sofisticació. I aquest arbre amb les fulles tan cares n’és un exemple.
És aquest concepte del te que els occidentals desconeixem, perque habitualment prenem el te dins unes bossetes petites i les posem dins una tassa amb aigua escalfada en aquestes màquines de cafè horribles, o a casa, i ens el prenem. I si la conversa genera la pregunta de l’origen del te, sempre pensem en aquestes terrasses de muntanyes i valls, plenes de plantacions dels arbusts on majoritàriament dones d’ètnies de països llunyans fan la collita de les preuades fulles. Aquesta manera de prendre el te és el pinacle de la comercialització industrial del te arreu del món.
Prendre te va començar d’una manera molt diferent i la senyora Tah Pah ho sap molt bé. Vaig aprenent i molt. Sí que he de dir que després del meu primer viatge a Viêt Nam l’any 2006 no he tornat a prendre mai més el te en bossetes i aigua rescalfada dins una tassa i un platet per mantenir la temperatura …. ¿¿??
Aquesta és la gran descoberta del viatge a Yúnnán, els arbres de te.
Fotografia: Vistes des d’una de les sis muntanyes de te a Xishuangbanna.
Arxiu: Mostra de te pu erh, collita 2008 Jingmai, de camí cap a Barcelona.