Ja en són 33.
Publicat el 29 de juny de 2008 per rginer
Una nova mort; un assasinat. Un home mata a ganivetades a la dona, jove de vint-i-vuit anys, mentres parlàven o discutien al replà de casa la noia, a Las Rozas. Havíen estat parella. Era d’un país llunyà i com molts havíen vingut a Europa per aconseguir una vida millor. La dona va poder pujar a casa seva on la seva mare, la germana i el seu fill de deu anys, no van poder fer res per evitar aquesta mort violenta i absurda.
El meu sincer condol i denúncia per aquest nou assasinat.
Una flor de rocalla, color violeta, que floreix en qualsevol marge de les carreteres de muntanya, de les valls, de les planes o dels jardins.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Si la frustració d’expectatives i les dificultats només s’haguessin de resoldre amb la mort del primer més dèbil i menys agressiu que hi ha devora…ja seríem tots morts. Quina història més sagnant i continuada.
La solució és la que apliques tu, na Victòria, na Carme-Laura… Donar a conèixer el fet, de la manera que sabem, així com podem. Trencar el mòbing, trencar l’aïllament, dir-ho ben fort, difondre’n detalls, no perdre calada.
Si volen aïllar-te i no volen que escriguis, posem per cas, i es volen fer passar per santets de guixa que no caga ni pixa, entren en la nit o envien un amic de tots dos perquè d’amagat compixi una connexió elèctrica i peti l’Internet i tota la instal·lació. Però si penses que a la trinxera tampoc no hi havia Coca-cola light, resisteixes. Et ve vertigen quan et passa pel cap que dins la gelera que vares netejar hi ha els últims 70 euros que tenies i que has passat dues setmanes mirant l’única moneda de vint cèntims que tens cash (això sí: has perdut la por als lladres …) I llavors se t’encén una bombeta dins el cervell. Tens la sort de viure en un municipi turístic, els diumenges tot és obert, tu t’enrotlles bé amb totcristo i no hi ha cap problema per fer venir un nàufrag (que a més t’ha convidat a la cervesa que ja no et pots permetre) a fer una inspecció sumària de cada raconet de la casa. És un tècnic electricista que en sap un ou, ni que fos n’Einstein. Desendolla de pertot i amagat darrera un niu de cables apareix un endoll múltiple que hi han pixat dedins, o que hi han tirat aigo, en tal quantitat que és materialment impossible que es tracti d’una condensació. És aquest l’endoll que peta amb una detonació horrorosa quan tornes a alçar la palanca del diferencial. Coneixes l’estil barroer del seu autor, i t’ho prens amb un riallam mai no vist ni oït. Això sí: cerques una estampeta de sant Pere que fa de punt en un llibre d’en Josep Pla i li dónes una besada. I ara que el telèfon ja torna a funcionar, cerques el número dels municipals per demanar-los a quina hora és la missa avui capvespre.