Els primers díes d’estiu
La setmana vinent ja entrarem al mes de juliol, i l’estiu tot just acaba de començar.
M’agrada escoltar les orenetes pel matí i quan trec el cap pel balconet, és relaxant sentir el ventet de mar que s’aixeca després de la sortida del sol, fresquet, i veure-les a centenars com volen i volen en un cel blau. Alguna merla, una garsa, tòrtores, gavines, cotorretes, pardals, coloms, el canari d’un veí ….
El dia de platja a Gavà amb na F. va ser emocionant, bonic i ens ho vam passar molt i molt bé. No té preu la cara de felicitat de na F., sobretot els seus ullets d’alegria en veure la mar. Vaig anar a l’aigua i en un poalet li vaig mullar els peus i les cames. Vam tenir sort, malgrat la calor intensa, el ventet de mar va ser molt agradable.
Un petit restaurant al passeig, i vam seure a taula; musclos, bunyols de peix, calamrsons, amanida de tomata, ventresca i olives, cervesa. Va ser un dinar diferent i vam tornar en autobús, adaptat, tot un luxe.
Els díes d’estiu són lànguids, no hi ha pressa, el temps passa lentament. Tens ja el llibre o llibres a punt per llegir; de moment començaré amb la novel.la de John Carlin ‘Nelson Mandela’ i fugiré una mica de Stieg Larsson. A més jo sóc entusiasta de Henning Mankell i m’agraden més les seves novel.les.
Hi han festivals de teatre, música, i altres activitats estiuenques. Aquest any, però, haig de fer ‘calaix’ per fer el viatge a la tardor ….
També arribaran els díes de veure el Tour de França per la televisió, però enguany amb un afegitó molt important … arriba a Catalunya i no em perdré l’arribada d’aquesta volta ciclista quan arribi a Barcelona. Recordo haver anat amb la meva mare al moll, al consultori de metges a la Barceloneta, i en sortir de l’estació de metro, aleshores a Correus, vam haver d’esperar, perque passava ‘el Tour’. Jo tenia onze anys i em vaig quedar amb la boca ben oberta en veient la caravana de publicitat, els ciclistes, i tot l’enrenou. El Passeig de Colom era ple de gent. He de veure quin serà el recorregut i si tornen a passar per el Passeig de Colom, ja us podeu imaginar que tornaré a ser en el mateix lloc.
Mentres torno de la plaça de comprar una mica d’intendència per la setmana, em miro somrient, al meu veí xinès, un pare desesperat intentant donar de menjar al seu fill, de no més de dos anys, i que són sempre al carrer; el nen sentadet a l’esglaó d’alguna casa o a la mateixa farmàcia, i el pare amb el bol i la cullera esperant que el nen obri la boca ….
Ho té fàcil a l’esglaó de la farmàcia, perque la porta s’obre constantment i el nen se la mira bocabadat i és en aquest instant quan el pare triomfant li pot endinsar la cullera amb el menjar dins la seva boca. Petites històries de barri, de carrer.
Els primers díes d’estiu també pots veure com fan una revolada les papellones per extreure’n el nèctar de l’espígol i com Collcerola llueix vigilant la Ciutat.
Quan passeges amb la càmara, sempre trobes els moments per poder fer les fotografíes i desar-les.
Petites coses, instants, en mig d’una sensació de mandra …..