Circ a Hà Nôi – Cultura i Art
Aprofito aquest post per enviar i donar tota la meva solidaritat al nostre Circ Cric. És trist i penós com les nostres arts van perdent protagonisme davant la cultura ‘fashion’.
En aquest post podeu veure el Circ estable a Hà Nôi. I de ben segur que n’hi han més. És tot just al costat d’un parc meravellós, el Lenin, i un dels moltíssims llacs. Fan funcions tots els díes i sempre es plè.
A Hà Nôi també es pot anar a veure el teatre de titelles dins l’aigua, únic en el món. De fet tant el circ com les titelles han estat l’art dels pobles i de la gent del camp desde fa molts secles.
El circ ( xiêc ) a Viêt Nam es coneix ja al secle XI i el seu testimoni són uns gravats on es poden veure equilibristes damunt les cordes, pujar una columna, saltar a galop amb el cavall i recollir objectes de terra, piràmides humanes.
Fins el secle XX el circ era de fet moltes companyies familiars que viatjaven constantment per el país. L’any 1922 Ta Duy Hiên va fundar el primer circ modern – Circ del Viêt Nam i a continuació Pham Xuân Trang va fundar el Circ Long Tiên . L’any 1958 els dos circs es van fusionar i ara existeix el Circ de l’Estat.
És curiós com en un país tant llunyà, i no dic que tinguin una cultura de circ més arrelada, l’art del poble es protegeix i aquí a casa meva, aquest Circ Cric que tantes bones estones ens ha donat hagin de passar per tants problemes absurds i burocràtics.
El circ és cultura i art i s’ha de protegir i ajudar i sobretot reconéixer el seu art.
Viêt Nam que vol entrar dins el món globalitzat per sobreviure, no obliden, ni volen oblidar mai les seves arrels, costums, arts, literatura, poesia, teatre, circ. Forma part de la seva societat i el poble ho demana;
la història és seva i la volen mantenir, protegir i educar a les noves generacions en les seves arrels.
La meva reinvidicació perque tots els artistes de circ del nostre país tinguin el reconeixement que es mereixen i un circ nacional on puguin actuar totes les companyies.
I és universal, no li cal la paraula. La nena d’ahir fou un missatge tendre. Gràcies!, na Victòria te les donà tal com ens has ensenyat. Fins aviat!
De veritat: es molt trist certificar com artistes apasionats, com en Tortell Poltrona, enamorats del seu art han de, de tant en tant, donar un cop de puny a la taula i dir "prou ja!, n’estem fins els dellonses de tantes traves burocratiques, de tants entrevancs i de tanta, en fi estupidesa per part del tot crist". Es trist que artistes com ells (empressaris que se la juguen cada dia per aixecar la carpa blanca del circ) hagin de "fer politica" i ficar-se en merders d’aquests per reclamar el que de tot dret els hi pertany: respecte, ajut i, sobretot, agraiment per part de tots, sobre tot dels nostres gobernants. I, ademes es molt trist, que hagin de reclamar-ho amb la sensacio, a sobre, de que s’els hi perdona la vida. Esperem que els nostres politics (els gestors del nostres diners) deixin d’enlluernar-se pel totxo i l’especulacio inmobiliaria i potenciin l’art i la cultura. El circ es Cultura i en Poltrona es catala lo que, tot plegat, fa del Circ Cric un estandart de la nostra cultura, la cultura catalana, la mateixa que, segons sembla, esta tant en boga a Franfurt i a Nova York. Mentres tant aqui, a casa nostra, als nostres artistes que els bombin!!
En fi… Bon dia i bona hora i l’amor quan sigui l’hora!