Chào ông Viêt Nam

Uns amics van arribar ahir a Rangoon. Els van obrir les maletes, dins hi havíen medicaments, van haver d’explicar perque els portàven, i finalment la policia els va donar les gràcies per ajudar al poble de Birmània. A Rangoon hi havia moviment i quan preguntàven per The Lady, la gent somriu, sempre ho ha fet. El taxista per prudència no va voler passar per davant casa seva, ara ja amb el camí sense barricades. Avui ja marxaran al seu destí fora de Rangoon.

Aung San Suu Kyi va anar a la seu del seu partit NLD; va assistir al funeral de la dona d’un vell company de lluita, de partit, va anar a Shwedagon a fer les pregàries (ella és budista practicant), va parlar amb membres de la diplomàcia i es va reunir amb la seva gent del partit NLD.

Al diari The Irrawaddy per primera vegada han obert una secció de missatges; n’hi han molts i segueixen arribant. Els texts són emocionants. N’he fet un recull; és la veu del poble:

Estimada mare; Tot el temps que heu estat empresonada, la nostra moral s’ha anat perdent per culpa de la pobresa. Ens hem enmirallat en altres persones. No hem tingut la força de ser nosaltres mateixos. La pobresa ens ha ensenyat a ser com un gos que sempre cerca la cara del seu amo. Hem fet mal a gent que ens estimava per mirar a una altra banda i rebre’n profit. La nostra moral és egoïsta i no pensem en els demés. No tenim cap futur per continuar vivint. No tenim vergonya de vendre el nostre cos a l’estranger, a qui el demana. Molta gent s’aprofita de nosaltres. No tenen pietat. Ens sentim com una mercaderia. Si us plau, mare, ajuda’ns a recuperar, a canviar, a preservar la nostra moral.

Al meu àngel estimat; Crec que aquesta és la vostra última oportunitat. Ja teniu uns anys, seixanta-cinc. Aquests propers díes, setmanes, mesos, anys seràn curts. Us tornaran a empresonar. Com si tot fos un joc de taula, i les peces es van movent segons convinguin. Fins que vostè pugui fer canvis i guanyar la partida. El General Than Shwe també és vell, però ha deixat unes bones arrels en les noves generacions de militars. I nosaltres, els joves, aquesta nova generació ? També som arrels, sense uniformes,  i volem participar.

Estimada tieta Suu Kyi,
En nom del poble Kachin vull celebrar la vostra llibertat, esperant que la Junta no hagi posat condicions. El vostre compromís amb la veritat és cabdal per el nostre poble, és no perdre les esperances i la  vitalitat per continuar endavant. Per aquest motiu, voldríem honorar-te amb el títol de ‘ Icona i símbol de la veritat ‘ que ha lluitat sempre amb honor contra el dimoni de la Junta, el nostre enemic envers les diferents ètnies d’aquest país i la seva oposició a una Democràcia Federal, com l’acord que va signar el vostre pare a Panglong l’any 1948.

Mare, àngel, tieta … The Lady …. així s’adrecen els birmans quan volen parlar amb ella o li escriuen cartes.

Quin paper podrà exercir ara ? Sí és cert que l’impacte del seu alliberament ha estat important, i molt, per la gent de Birmània. Fins quan ? El ressó internacional ha estat important, com quan passa una catàstrofe (Cicló Nargis) o un esdeveniment (revolució dels monjos). Després, el silenci. La Junta controla el Parlament, el poder, l’exèrcit, tot.

Milers de persones han escoltat el seu primer discurs aquest migdia de diumenge. No ha canviat. Continúa explicant a la gent com aconseguir la democràcia sense violència, amb coratge, perseverància. Però les seves primeres paraules mereixen un altre apunt. La fotografia d’avui matí es pot veure quan arriba a la seu de la NLD i milers de persones són a prop seu. No he vist mai tanta gent prop de la Junta ……

Aquest poema em sembla adient per llegir-lo avui, no només per aquest país, Birmània, per molts d’altres que viuen sota un poder, de vegades invisible, i no tenen llibertats. 

Rise like lions after slumber
In unvanquishable number.
Shake your chains to earth like dew.
Which in sleep has fallen on you.
Ye are many – they are few.

Percy Bysshe Shelley – Poeta – 1792-1822