Tothom em pregunta si hi ha perill, si hi han manifestacions, si els soldats són arreu … no, res d’això. Un turista o un estranger no implicat en cap ONG, periodista, fotògraf, etc. pot viatjar tranquil.lament per el país, excepte les zones on encara hi ha enfrontaments militars entre l’exèrcit de la Junta i els Karen, sobretot, o els llocs estratègics com són les mines de pedres precioses, d’urani, les plantacions i el comerç d’opi. Però si es viatja per aquest país és absolutament necessari conèixer la situació real. Dictadura militar ferotge, treball forçat, milers de presoners polítics, salaris vergonyants, índex altíssim de mortalitat, el tercer país més corrupte del món, però la gent continúa treballant, mira el futur, té confiança, treballen com a formiguetes en una oposició clandestina que no es veu. Aquest xicot de la fotografia amb el seu fillet viu en una espècie de barca a la vora del riu Irrawaddy. És un dels 56 mil.lions d’habitants que té aquest país i que espera poder ser lliure, tenir llibertat, poder escollir el seus governants i que els militars no invalidin els resultats com va passar l’any 1990. No parlen, no expliquen res. Potser es va manifestar juntament amb els monjos l’any 2007. Només desitja que el seu fillet tingui un futur i una vida millor que la que ell i els seus pares han tingut i ténen.
Els birmans són molt irònics. Ja he penjat més d’un acudit. Em van explicar-ne un : ”
Un birmà marxa a Tailàndia, al dentista. El dentista li pregunta si a Birmània no ténen odontòlegs. Ell contesta que sí, però que no els deixen obrir la boca ….”
El dibuix que podeu veure en l’arxiu és una altra realitat. La Junta ‘pesca’ els pensaments dels monjos, ni tan sols poden fer-ho. També us convido a entrar en aquest link per veure el trailer de la pel.lícula dirigida per Anders Ostergaard i que va rebre un premi especial al Festival de Sundance d’enguany. http://www.burmavjmovie.com/
Càmeres amagades van enregistrar la manifestació dels monjos de l’any 2007 i es poden veure molts, molts detalls i escenes del que va passar en realitat.
La Junta no pot controlar internet del tot.
Com tampoc les càmeres amagades de molta gent que silenciosament volen donar a conèixer al món i a ells mateixos la realitat del seu país.
Mentre, els generals continúen exercint el seu poder amb l’aprovació dels països occidentals i els seus veïns, i van expoliant el seu propi país poc a poc, sense fer soroll.
Les condicions de vida del seu poble són cada vegada més i més febles. El poble espera, no perd les esperances, lluita tant com pot i el deixen, estimen la seva terra, ens transmeten les seves esperances i desitjos als viatgers, només amb les seves mirades, sense parlar. No cal; es percep.
Avui fa 14 anys i 36 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
