Avui 16 de juliol
Publicat el 16 de juliol de 2008 per rginer
La cultura d’un poble passa dels avis, als fills, als nets. Si has crescut prop del mar, has jugat vora el mar, has viatjat per mar, el pare i l’avi han treballat al costat del mar , sempre has escoltat a casa que avui és la patrona de la gent de mar.
Encara que sóc d’un signe del zodiac que trepitja amb fermesa la terra, el mar sempre ha estat i és el meu somni. No només el mar, també l’aigua, els rius, els llacs … un horitzó llunyà i que s’hi ha d’arribar poc a poc.
Avui penjo aquesta fotografía que he trobat a la xarxa; és el llac Inle a Birmània, on viuen més de 70.000 persones en cases de bambú sobre les aigües tranquiles del llac; un lloc on tampoc ningú ha de passar de llarg, si un dia es pot viatjar en llibertat per aquest país.
No té els colors blaus intensos que tan ens atrauen ni tampoc els temporals frenètics i sobtats, però sí pot arribar un cicló maligne o unes tempestes inacabables que poden inundar tota la terra.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari
La marededéu del Carme és una imposició forastera: és la patrona de la Marina de guerra espanyola.
Al Moll els baseros varen fer esbucar l’esglesieta de Sant Pere (era al mateix lloc on ara hi ha Can Butxaca, els gelats, davant l’hotel Eol i el restaurant Port, que ara és un xinès. Davant Messina, a la rotonda que hi ha a l’accés del Moll Nou, el de la Llonja, el Club Nàutic i tot això). I en un solar que varen donar al poble els Capllonch, els senyors de Bóquer, hi varen fer l’església i, endevina quin nom li varen posar: potser Virgen del Carmen? Sí?
Una germana de mumare fou la primera criatura que hi varen batejar. Com que la senyora del Far va regalar la pica del baptisme, en va voler ser la padrina. Aquí mateix em varen batejar a mi.
Avui és la processó marítima, al Moll. No faig comptes d’anar-hi. La capitana espanyola xucla càmera a sant Pere, que gairebé no li veuen ni la pols. Per això munpare era molt refractari a partixcipar-hi. Hi anava perquè mumare l’hi feia anar i, a més, perquè vivia en un estat de pànic.
Com que no hi ha, o no hi havia, cap barca amb el foli Virgen del Carmen, duien la capitana dins d’una barca que es deia Virgen Milagrosa, d’en Pep Gerrer (Borràs) un que pescava tonyines. Veus, a la ‘Milagrosa’ sí que li he resat. Cada mig minut a la meva tia li pegava la resera i, com que estava devora casa nostra, hala, a resar de genollons perquè ens arreglàs una cosa o l’altra. La ‘Milagrosa’ és la marededéu de les Germanes de la Caritat, la mateixa confraria de les monges del Moll.