Chào ông Viêt Nam

En Steve Jobs ha enviat una carta senzilla, sense grans paraules; renuncía a continuar com a Director General d’Apple. El càncer que pateix no el deixa estar en condicions per continuar al capdavant de l’empresa.

Tots coneixem els orígens de Steve Jobs: Un infant nascut de la relació entre una estudiant i el seu company sirià. La mare el va donar en adopció i va viure amb en Paul i la Clara. Paul era mecànic i va marxar a San Francisco després de la segona guerra Mundial. Va creixer al comtat de Santa Clara en una d’aquestes petites cases que veiem molt sovint a les pel.lícules, en un barri, al.lunyat dels ghettos. Gent benestant, d’altres treballadora, cases boniques, d’altres no gaire. La seva mare biològica va fer prometre als pares adoptius que el farien estudiar a l’Universitat. Va anar a l’Universitat (no va acabar els estudis), no l’interessava gaire el que podia aprendre, però curiosament el que sí li va interessar, i molt, van ser les classes de caligrafía, esquemes, organitzar el temps. (Les aplicacions dels Macs poden ser perfectament el resultat del que va aprendre !) Es va apropar a la gent de Hare Krishna, i quan tenia vint anys, ell i un company, van crear la seva pròpia petita empresa.
És un budista practicant i amb temperament. Deixa bocabadats als rivals i és capaç de construïr i organitzar un grup de més de 4,000 persones seguint la seva visió tan i tan particular del que s’ha de fer.
És acomiadat, criticat, menyspreat. Funda dues noves empreses, però finalment torna als seus orígens: Apple. És una mena de hippie, al qui li agrada Bob Dylan i els Beatles. ‘Think different’ ….. Li encanta la música.

Ara és en un camí sense retorn. És victima d’aquesta malaltia que no té el resultat feliç que tothom desitjaria i la seva salut és tan fràgil com quan la mar llisca sense fer soroll en un petit port de la costa.

Com serà el futur d’Apple ? I on es portarà ? Conec moltissima gent que mai li han agradat ni Apple ni els Macs. Cost elevat, elitista, fet per usuaris que no saben res de res d’ordinadors, colors no gaire reeixits, dissenys absurds, no a l’ús del català (en aquest cas, a casa només utilitzem la llengua anglesa i estem segurs que aviat podrem veure les aplicacions en la nostra llengua). 

A casa recordo molt bé l’any 1990 quan va entrar per primera vegada un ordinador; el Macintosh LC de 40 MB de disc dur i un ratolí ( el més petit dels iPods d’avui té una capacitat de 2000 MB !!!). Cal un install.lador ? No, de cap de les maneres. Endollar, on/off, uns segons i som-hi !

Sempre més els Mac han format part de la nostra vida. Per fí un ordinador pensat pels usuaris, gent corrent. Mai vam assistir a cursets, el Mac ens ho deia tot. Fàcil, divertit, engrescador. — Són útils només pels dissenyadors, arquitectes. És el que escoltàvem una i una altra vegada.

Mai he sapigut que és un virus, he pogut transformar el Mac en un PC si calia, la famosa aplicació de  ‘Windows’ ja la teníem des d’un bon principi, en el primer ordinador: sempre ens han tingut en compte als usuaris per fer-nos la vida més fàcil en la nostra feina.

Molts també critiquen, encara avui, que Apple és un jardí tancat, que aquest ecosistema que en Steve Jobs va crear, només està pensat per uns quants. Però els que ho sabem, podem transformar aquest jardi tancat en pastures verdes i vives.

La raó del per què tot se’ns presenta tan bonic és perque està fora de qualsevol obvietat – escriu el mestre Zen Shunryu Suzuki — però el seu entorn sempre està en perfecta armonia. Al davant, pot passar qualsevol cosa, al darrera, tot està en perfecte ordre i placidesa.

Steve Jobs sap des de fa temps que aviat arribarà al final del seu camí, però ha deixat una meravellosa empremta en aquest món tan complex de la tecnología i ha obert camins inimaginables. Odiat i estimat …. no és el que passa amb les persones que sempre tenen una mirada més avançada que els altres ?

Un blocaire nordamericà, John Biggs, m’ha ajudat a escriure aquest apunt. 
Paraules d’ell, paraules meves ….