Rumb a Cát Bà des de Hài Phòng

Per conèixer bé el Golf de Tonkin o el Mar de l’Est i arribar a la badia de Ha Long, hi han dues possibilitats: Hài Phong o Halong.
Hài Phòng és una Ciutat gran; un port important i amb un aire i ambient colonial molt acusat. França va considerar aquest port de primeríssima categoria.
Halong és ja una població turística, on hi havia abans un poblet de pescadors i el port és la sortida principal de les embarcacions contractades per fer l’excursió per Halong.
La veritat és que és una mica embolicat i a més d’un li han ‘aixecat la camisa’.

”’Recomano reservar i arribar a un acord amb alguna agència de Hà Nôi i fixar-se molt bé en quin vaixell es fa l’excursió, quans díes, i si per obtenir un preu molt baix us ofereixen un passeig per la badia, rebutgeu-lo; dues hores de navegació, com a molt, és el que ofereixen i senzillament no val la pena.
En canvi hi han viatges de dos díes o més, on es pot dormir en el mateix vaixell i també fer els àpats.

Desde Hài Phòng la posssibilitat és diferent. Es pot agafar un hydrofoil i en una hora s’arriba a l’illa de Cát Bà. Depèn administrativament de Hài Phòng. Una àrea de 250 km2, amb l’illa principal i 300 illetes rodejant-la. Una llargada de 25 km i 10 km d’amplada.
En aquesta illa hi han hotels de diferents categoríes i una estada d’uns díes és més que recomenable.

A Cát Bà es troba el Parc Nacional que ocupa unes 4,200 ha de mar i unes 9,800 ha de bosc.
Hi han moltes coves; refugi perfecte per els pirates de mar o durant la guerra per sorprendre als americans.

La població de Cát Bà és d’uns 8.000 habitants. Hi trobes de tot i el mercat, majoritàriament de fruites i peix, és únic.

També pots llogar algun sampan o barca que et porti a les cases flotants, i que ara s’han convertit en restaurants, o a alguna de les diferents petites illes on encara pots trobar alguna platja deserta.

Pujar a les muntanyes dins el Parc Nacional, et dóna la possibilitat de gaudir d’unes vistes panoràmiques meravelloses i no vull ni pensar com són les sortides i postes de sol ….. ( una assignatura pendent per el meu proper viatge).
També pots admirar la quantitat de flors i arbres ( 620 espècies ), fauna (cabres, mones, esquirols negres ) i més de 70 espècies d’ocells dins aquest parc.

Les platges són de sorra fina i blanca i si tens la mala sort, o bona sort, segons com t’ho miris, de ser-hi en un cap de setmana, Cát Bà s’omple de vietnamites de Hài Phòng i de Hà Nôi per anar a la platja i passar un o dos díes.

Últimament han restringit la construcció d’hotels i també he llegit que han prohibit l’utilització de les motos d’aigüa.
Al ser un Parc Nacional ténen cura de preservar la zona i el medi ambient.

Durant la guerra van patir molta desforestació i la majoria dels pescadors van marxar. A partir de 1993 han començat a invertir novament; han donat més oportunitats a pescadors perque s’instal.lin; han construït hotels (esperem que no gaires més ); han convertit la zona en un parc nacional i com anècdota curiosa han reforestat la zona boscosa d’uns arbres anomenats Kim Giao – unes 30 ha -. La fusta d’aquests arbres era utilitzada per confeccionar els bastonets per menjar, exclusivament per els mandarins i l’emperador; si hi havia verí en el menjar, el color de la fusta dels bastonets es tornava de color negre !!!!

De Cát Bà també hi ha un servei d’hydrofoil per anar a Halong City. El trajecte és d’unes tres hores. El millor seria poder llogar o reservar places en un barco amb sortida de Cát Bà i fer un recorregut de dos o tres díes ja per la badia de Halong i anar admirant les illes, paratges, coves, amarrar en qualsevol platgeta de les moltíssimes illes.

Però si no hi ha temps, aleshores, cal sortir de Halong en els vaixells contractats per les agències i fer un recorregut com a mínim de 6 a 7 hores per la badia.

He pensat que penjar aquesta fotografia del vaixell Nhang Thien, amb el que vaig navegar durant més de 7 hores per la badia, i enfilant el rumb cap aquesta regal de la natura, és una bona acompanyant d’aquest post.

”’

Un pensament a “Rumb a Cát Bà des de Hài Phòng

  1. de les muntanyes, tots els colors del gris suren damunt la mar. El viatge que jo no faré, però m’atrau com l’expliques. El faig un poc…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *