Modistes

A casa sempre vaig veure cosir, i la meva padrina era una modista de primer ordre. Era una germana del meu pare. Els meus avis van tenir 6 nois i 4 noies i la meva padrina era la noia més gran. Tenía una traça única en donar la volta a un vestit dels seus germans i tornar-lo a cosir. El resultat era un vestit absolutament nou. Jo em passava tardes al seu costat, jugant amb els fils, agulles, tisores, els ous de fusta per fer sargits als mitjons, un imant per recollir les agulles de cap del terra… La tauleta de treball era una simfonia de colors; peces de teixits, botons, fils vermells, grocs, blaus, patrons.
Malhauradament, encara que vaig aprendre a cosir, mai em va agradar i sóc un veritable desastre.

”’Vaig renovar el meu vestuari a Viêt Nam. Quan fas viatges a països llunyans, cal dur la roba més vella i llençar-la a mida que la fas servir i comprar-ne de nova al país on t’hi trobis.
A més tant a Hà Nôi, com a Hoi An o Ho Chi Minh City, una de les prioritats és entrar a les botigues de confecció, on pots escollir el teu nou vestuari. Si tens una figura estitlitzada com les vietnamites, cap problema, ja està tot fet, però també pots demanar vestits a mida tant per dona com per home.

Comencen a ensenyar-te peces de teixits de molt bona qualitat, diría boníssima, llí, cotó, seda. Portes un dibuix o els hi expliques el que voldríes. Prenen mides. Mentrestant, et serveixen un té, bé, vàries tassetes de tè. Fas una ullada per la botiga, i com no podia ser d’una altra manera, veus en un lloc concret, l’altar dels seus ancestres, amb incens, flors, menjar i les fotografíes.

Comencen a fer el patró davant teu i després d’un temps raonable, pots fer una primera prova. Si el temps s’allarga, doncs, vas a tafanejar pel carrer o vas a prendre una cervesa en un ‘Bia Hoi’.

L’endemà, és a dir, a les 24 hores, tens ja el teu vestit, el pantaló i una brusa a la recepció de l’hotel. Perfectes ! Excel.lents modistes, qualitat en el teixit escollit i el preu molt barat; per fer-vos una idea; com unes ‘terceres rebaixes’ al nostre país.

També vaig entrar en una botiga a Sapa, a la mateixa plaça del centre. Vaig comprar-me una brusa amb un brodat típic de la zona i em van prendre mides per una segona brusa. El provador era la cuina (!!!!) on estàven preparant el seu dinar ! L’endemà vaig anar a recollir-la.
La roba és fresca, còmoda i que voleu que us digui, tinc el sentiment de ser més a prop de Viêt Nam.

Podeu veure com comencen a tallar el teixit de seda negre dels pantalons fet a mida que vaig comprar, mentres bebia un tè.
Carrer Hàng Gai – a dos minuts del Hô Hoàn Kiêm el llac del centre de Hà Nôi. Aquest carrer és plé de botigues i també de carrerons amagats on pots trobar un Bia Hoi.

Ignoro si d’aquí a pocs anys els tallers industrials de confecció faran perdre aquest art de cosir; si passarà com a casa nostra. De moment, pots trobar infinitat de modistes a Viêt Nam que fan un treball diligent, virtuós i amb molta paciència.

””

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *