23 de gener: Any Nou – Tê’t a Viêt Nam.

A Viet Nam tothom està enfeinat. Acabant de preparar les menges per celebrar l’any nou, endreçar la casa, rebre als visitants, comprar vestits nous, l’arbre i branques d’albercoquer en flor. L’any de la rata daurada. Els deus de la cuina sembla que ja han passat per casa i han marxat lluny a trobar-se amb els ancestres per informar-los que casa seva ja és a punt i la família ha fet net de tot el que ha passat l’any anterior. Les famílies esperen el seu retorn amb bones notícies i això passarà el dia 23 de gener, el primer dia i començament del Tê’t.

Trobar billets d’avió a Hà Nôi o a Ho Chi Minh, Hue, Danang, és difícil, diría que impossible. Trens i autocars no accepten ja més reserves. Any rere any són més els vietnamites que tornen al seu país per celebrar el Tê’t amb la família. Queden lluny els anys de foscor i rancúnies. El banh chung no pot faltar mai a taula i cal preparar-lo aviat, una o dues setmanes abans. Les branques dels albercoquers i presseguers en flor són ja a casa i sempre costa escollir el més bonic. D’altres compren un taronger, un kumquat. I de les seves branques pengen les cartolines de color vermell on els infants han escrit els seus desitjos.

L’any de la rata daurada serà un bon any. Són animals perfeccionistes i es comuniquen extremadament bé, jo diría que molt bé. Sempre están alerta. Grans estrategues i no sempre pots entrar en el seu cercle d’amistats. Tenen un temperament fort i esclaten quan no se’ls dona la raó. I són molt crítics amb tot, jo diría que massa crítics. Els nascuts l’any 1960 i 2020, rata daurada, són ben plantades, alt índex de gelosia i amb molt de talent.

Els amics em diuen que ja han vist marxar els deus de la cuina per anar a visitar els seus ancestres, i ja ho tenen tot a punt per avui, primer dia del Tê’t. Vaig anar a dinar l’altre dia al Restaurant Viet Kitchen del carrer Aribau de Barcelona. Es el meu restaurant vietnamita preferit. El chef Han i Emmanuele a la sala fan una molt bona cuina, vietnamita. I en aquests díes de llevantada poder menjar un bon Pho és un veritable gaudi.

I recordant els dos mesos que vaig passar a Hà Nôi hivern de 2015 on vaig conviure amb els vietnamites el Tê’t, us desitjo a tothom un molt bon any de la rata daurada.

                                   CHÚC MÚNG NAM MÔ’I

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *