Matí de Sant Joan
Publicat el 24 de juny de 2014 per rginer
Matí de silenci. Les orenetes volen i volen. Avui les cotorretes no apareixen. Segurament encara estan esverades pel soroll dels petards, els coets. Al barri hi ha hagut sopar de veïns i música, i evidentment els petards. No hi han focs, com abans. Els carrers són estrets. Els carrers es poden cremar. Molta gent ha marxat fora, però des del meu balconet sí que vaig poder veure alguns veïns sopant a la terrassa, com ho vaig fer jo, al balconet de casa de’n G. i l’A. En família. Petits focs al voltant de la taula, representats per espelmes. Un bon bol de musclos, un platet de peix, un timbal d’amanida de tomàquet acabat de collir, i la coca i el cava o xampany o vi escumós. A mí m’agrada el nom de xampany. Perquè ha de ser exclusiu dels francesos ? I una nit tranquil.la, conversant, explicant històries. Les verbenes de fa molts anys ja són història, però sempre, sempre les he celebrat, de diferent manera, sí. La flama del Canigó envaeix el país. Les tradicions són les nostres. Veure sortir el sol a les platges és el miracle de la vida. Avui és Sant Joan i la vida continúa …..
Us deixo aquest enllaç del meu apunt Els focs de Sant Joan i que ha rebut, sorprenentment, un munt de visites aquests últims dos díes. És de l’any 2010.El poema de Joan Maragall, encara vigent.
Enguany que els veïns d’aquesta casa celebrem el 10è aniversari dels blocs, no pots deixar de cercar en l’arxiu vells apunts, posts, històries que vas escriure fa vuit … nou ….. set anys. I et trobes amb sorpreses.
Ja ens ho direm aquest divendres a Can Damm, no ? Després de Sant Joan, toca festa gran de blocaires !
Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari
Des de’l balcó de casa, un festival de llum i só em va acompanyar la nit durant hores i hores…, i que vaig mesclar adequadament amb la música de Joe Cocker a tota potència.
Senzill i bonic el teu apunt d’avui.
…I avui, esperem les tormentades amb candeletes.
Bona diada de Sant Joan … i fins divendres !!
Francesc.
Cal molta fe per perseverar. I potser ens cal més coratge… per desobeir les lleis espanyoles que volem oblidar. Les urnes al carrer tant sí com no el 9-N. Insubmissió. Les urnes són nostres, que siguin ells, els espanyols, qui ens les retiri. Vull el vídeo de la ussurpació que doni la volta al món.