Chào ông Viêt Nam

Ahir vespre vaig ser a la Plaça Sant Jaume i a casa vaig seguir el debat del nostre Parlament. He d’agraïr viure en aquest país, Catalunya, i no al Japó. La gent gran que ja no es val s’ha d’afanyar a morir; és el que ha manifestat Taro Aso, el ministre de Finances del país del sol ixent. Jo sóc gran, però visc a Catalunya i ahir va sortir el sol, un sol espantat, com diuen al Bages quan és clar i brillant, i no m’afanyaré pas a morir per retallar costos públics.

Poc m’hagués imaginat viure aquest moment. Una votació al Parlament del meu país aprovant la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, presentada per tres partits polìtics, CiU, ERC i ICV-EU, i amb els vots del SÍ de tots els membres d’aquests partits polítics, més 1 vot de la CUP, 2 abstencions de la CUP i 5 vots no executats de cinc polítics del partit PSC. Jo diria que un total de 92 representants polítics del poble de Catalunya van afirmar que sí volen exercir el dret a decidir i que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà. Fent un símil de partit de bàsket : 92 a 41. Pallissa.

Vaig anar a la Plaça Sant Jaume. No erem multitud, però suficient. Una emoció molt gran. Es veia en les cares de la gent. Arreu de Catalunya es van concentrar molta gent davant la Casa de la Vila i vaig tenir el goig de compartir aquest moment amb en Vicent Partal que ens va llegir el manifest signat per l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis. Va aprofitar de ser davant la Casa de la Vila de Barcelona per demanar-li que s’afegisca i espero que així ho faci.

En Partal va llegir el manifest amb una veu clara, amb aquesta parla valenciana, perque tots som dins una nació que s’allarga fora fronteres del Principat. Hem començat un camí, i el primer pas s’ha fet. Milers i milers de persones anònimes treballen i bé, sense fer soroll, per arribar al 2014 i poder fer la consulta o referèndum i exercir el nostre dret i continuar fent camí. Entre tots ho aconseguirem.

La frase d’ahir de’n Salvador Espriu:

(Aquest país) l’hem embastardit, però és. L’hem malmenat, però existeix.

Fotografia: Vicent Partal llegint el Manifest davant el Palau de la Generalitat. ANC.

Bròquil is OVER !