Referèndum sobre la independència: Tu què votaríes?
Recomano de llegir aquest article. N’Enric González és un gran periodista, dels millors.
No coneixia aquest diari jotdown.es i vaig entrar a llegir més articles i em trobo amb una conversa, en català, més aviat una teràpia a dues bandes entre Enric González i Quim Monzó publicada el dia 30 d’agost 2012. M’ho he passat molt i molt bé llegint aquesta conversa, o entrevista amb el títol ‘Català en construcció’. És llarga, així que pots gaudir-ne una bona estona i que cadascun en tregui les seves pròpies conclusions.
M’agradaria llegir-ne una altra després de la manifestació de l’11S12 i la convocatòria d’eleccions. Mateixos protagonistes. Els esdeviments s’han multiplicat per les dues bandes.
Sí que vist una fotografia (molt bona) de’n Quim Monzo mirant com la gent omplia els carrers marxant en direcció al Parlament de Catalunya l’11S12.
La meva conclusió la tinc ben clara des de fa molts anys; convertir la nostra nació en un estat independent i lliure, i veurem que en diuen i com ho fan els partits polítics. Obliden molt sovint, molt, que no vivim en una nació on els partit polítics són els amos i senyors, que fan i desfan. El poble empeny, cada vegada més, i ja es demostra cada dia.
Una de les preguntes de n’Enric González a Quim Monzó:
Si la setmana que ve hi hagués un referèndum sobre la independència, tu què votaríes ?
Votaria que sí! Claríssimament. El que passa és que amb el cul petit, calculant quins serien els ineptes que ens caurien al damunt aleshores. Però almenys ens hauríem tret del damunt uns altres ineptes: els que ens duen ara pel pedregar. ¿Per què quedar-se amb uns ineptes que no tenen gaire res a veure amb tu …? Ja sé que la ineptitud és part bàsica de la natura humana, però amb la ineptitud dels meus ja en tinc prou i de sobres. Deslliureu-me de la ineptitud aliena, sisplau ……
Pel que fa la qüestió del català a Espanya, per les vendes i la comercialització. Tu creus que hi ha un mínim d’atenció?
Crec que aquí hi ha una gran mentida que es va repetint sempre. A veure si ho sé explicar bé. Es diu que, en les traduccions al castellà, els escriptors catalans no funcionen. Crec que es mentida. Jo he funcionat de puta mare, sense gaires problemes. Que l’hi preguntin a Jorge Herralde, d’Anagrama, que té el llistat de totes les edicions i reedicions que es fan dels meus llibres. Si vas amb una proposta narrativa que s’entén i que interessa, deixa’t d’hòsties: a Espanya compren els teus llibres. Un escriptor en català hi pot funcionar perfectament i que no em vinguin amb romanços. Una altra cosa és que a Espanya hi hagi no sols animadversió sinó xenofòbia contra els catalans. No de tots els espanyols, però sí d’una part important dels espanyols. Això sí que és veritat. A Espanya hi ha una actitud clarament xenòfoba contra Catalunya. ( la resposta és més llarga ….)
I això no passa també a l’inrevés ? És a dir que aquí hi ha molta tendència a dir que tot és culpa de Madrid ?
A carregar les culpes a Madrid ?
Sí, aquesta cosa abstracta que no saps exactament què és: són ”ells”, no és culpa nostra.
Sí ! És l’excusa fàcil de, per exemple, Convergència, que són uns tios que sempre van fent la puta i la Ramoneta. Per una banda tenen un grup d’independentistes que de tant en tant fan callar i d’altres no. Van jugant amb una pota aquí i l’altra allà. Són els minyons bons del PP. O del PSOE. O de qui vingui i de qui toqui. Van jugant amb aquesta ambivalència i això els dóna un rendiment. És evident que Convergència juga a això. Però és que aquí no hi cap líder creïble. El PSC, què és ? No és res. A Convergència fan la puta i la Ramoneta, el PSC és inexistent, ERC es va suïcidar i trigarà anys a ressucitar. On són els líders ? Ara tothom parla de la independència. Sembla que serà com anar a un restaurant i dir ” Escolti, porti’m una independència”. ”Sí senyor: tingui??, ”On s’ha de firmar?” Aquí, gràcies”. I llestos. Doncs no: la independència costarà molt, si mai s’arriba a conseguir. Fixa’t que se’n parla en el moment de les últimes dècades que més ens estant donant pel sac. No pot pas ser casualitat. Les retallades, ens deuen milions i milions, i no ens els donen …. I aleshores, just en aquest moment precís, tothom parla de la independència. Me’n malfio. És la llei compensatòria: ”m’hi posi 400 grs de puta i 450 de Ramoneta”. La setmana següent ”Miri, aquesta setmana només 300 grams de puta perquè, de Ramoneta, ja en tinc 150 i em van sobrar de la setmana passada….”
Aneu a cagar a la via ! La manera com els polítics manipulen la gent fa pena.
Sí, però ens quedarem amb els nostres ineptes, que de vegades emprenyen més.
Més? O menys. Ara tenim els ineptes nostres i els ineptes aliens. Com a mínim ens trauríem de sobre els ineptes aliens i ens quedaríem només amb uns. La passaríem magra però tinc claríssim que n’estic fins als pebrots dels altres. El problema és que tot això no passarà. Estem parlant del no res. Diem que farem un referèndum. Ja m’agradaria veure aquest referèndum. Diuen : ” Ara guanyarem, perquè la Pepita ha fet una enquesta que diu que som el 51% del tal i qual”. Ha! El dia del referèndum ja ho veurem. És la independència self service ? Vas a un restaurant Wok i dius: mira, agafaré una mica d’això i una mica d’allò …. ”Nena, t’hi poso una mica d’anous, amb la independència?” ( No sé com ho posaràs, tot això ….)
Jot Down : Entrevista Enric Gonzalez / Quim Monzó.
Publicada el 30 d’agost 2012
Fotografia: Espelmes per la independència – Plaça Major de Vic. ANC – Adrià Costa