Lectures d’Infants 1931 – Estiu: La sega
Ara som al temps de la llum i de la calor més fortes. Som a l’estiu.
Els arbres ja són tots coberts de fulles perquè ens cal ombra fresca.
Sota el sol roent, el blat esdevé més ros i les fruites es van pintant de colors distintes
i van ensucrant-se.
Tot madura.
El blat, aviadet, està a punt de collita.
Llavors els segadors comencen llur tasca, pels camps alegres.
No haveu vist, cap estiu, un camp al temps de segar?
Fa molt de goig!
Entre l’or fi de les espigues, hi ha, de tant en tant, el vermell viu d’alguna rosella sedosa.
Les tiges del blat són totes vincladisses. El pes del gra les decanta fàcilment. Encara no passa un poc de ventet, tot el camp tremola de banda a banda. Sembla una mar daurada, onejant.
Els segadors tallen el blat amb falçs de cer, que lluentegen sota els raigs del sol.
Tots malden, de bo i millor, per segar les espigues a manats ben grossos.
Després de la sega, és el temps de batre la collita, per separar la palla del gra.
Quan això és fet, la grana va al molí i la palla es serva a les pallisses o en pallers vora mateix de les eres.
De la grana mòlta, en surt la farina per a fer el nostre pa de cada dia. La palla seca serveix, a l’hivern, per a menja d’alguns animals i també per a fer-los jaços als estables.
Si no fos el sor ardent d’estiu, mancaria l’aliment més necessari als homes i a molts animals, i també mancarien força fruits saborosos.
Beneït sigui Déu, que, per mitjà del bon sol, ens fa la terra rica i plena.
CURA EN EL PARLAR
Cal no dir S’ha de dir
ara estem en el temps ara som al temps
del calor de la calor
baix el sol sota el sol
Què vol dir?: roent, blat, esdevé, colors distintes, ensucrant-se, madura, a punt de collita, espigues, vermell viu, sedosa, tiges, vincladisses, falçs, malden, lluentegen, de bo i millor, manats, eres, mòlta, saborosos, beneït, per mitjà del bon sol?
Conversa: Per què el text diu que les fruites es van pintant de colors distintes i per què van ensucrant-se? Per què dius que els camps són alegres? Descriviu un camp de blat al temps de segar. Quanta feina dóna encara el blat, després de la sega? Què es fa de la palla? I del gra?
……segueix
¡Oh benhaja la segada!
¡Benhaja el bon sol de juny!
¡Com bull la gent animada
pel camp amb la falç al puny!
La matinera terrola
deixondeix els segadors
quan cantant, cantant, s’en vola
per les primeres clarors.
Ells s’afanyen a escarada
pel comellar i pel rost,
falcada i altra falcada
de l’alba fins al sol post.
I a l’ull del sol, les gavelles
s’apleguen en garbes d’or,
i es canten cançons novelles
que van cap dret en el cor.
– M.ª Antònia Salvà –
Què vol dir ? segada, benhaja, com bull la gent animada, amb la falç al puny, terrola, deixondeix, s’afanyen, a escarada, comellar, rost, falcada, el sol post, a l’ull de sol, gavelles, garbes.
Treballar a escarada : A preu fet ….. Pel comellar i pel rost ……. terreny planer i terreny de molta pendent. Paraules que es perden, pot ser ? Quanta feina dona el blat després de la sega ? És una pregunta que es fa després de la lectura. Molta, molta feina. El bon sol i la bona feina ens fa ser rics en tot. Terra productiva on hi viuen i treballen moltíssima gent i gent de fora que també poden viure gràcies a la feina que dona la terra productiva i que es converteix moltes vegades en indústries i que a la vegada dona més feina. Productes que es distribueixen arreu i donen més feina. Compradors i venedors. Consumidors. Tot és una cadena. I encara hi ha gent que volen trencar la cadena i convertir terra productiva i llocs de treball en fàbriques de fer diners i de no produïr res, malmetent la terra de cultiu, el bosc, el riu, i la feina, i malvendre-la a una gent que no té cap arrel en el nostre país.Aturem Eurovegas i comencem a treballar per una gestió de la terra, de la natura, per a benefici i benestar de la gent del nostre país. No més totxos, si us plau.
Fotografia: El bosc ben gestionat i la palla prest per portar al paller. Oô. Juliol 2009.