Aung San Suu Kyi: Londres-Paris, 13è dia a Europa
No s’ha confirmat que el seu fill gran hagués arribat dels EE.UU. Alexander sembla que no li agrada que es faci pública la seva persona i la de la seva família. Viu al.lunyat en un poblet a l’estat d’Oregon on tota la comunitat segueix la filosofia budista. Per la seva banda Kim, el fill petit, viu a Oxford i ja va viatjar a Yangon quan la seva mare va ser al.liberada – ací -.
Tots dos han passat anys dolents, molt sols, sense la mare i difícil d’entendre que la mare va escollir quedar-se a Birmània i no marxar al seu costat.
Una reflexió : Charnvit Kasetsiri és historiador, de Tailàndia, i ha rebut enguany el prestigiós Premi Fukuoka per difondre la cultura, la història del sudest asiàtic. Ha manifestat que ja és hora que a Tailàndia es tingui encara el concepte ‘d’enemics del país’ als habitants de Myanmar/Birmània. Això dificulta i molt les relacions dels dos països i els que ho pateixen són els més de 350.000 refugiats que malviuen a les seves fronteres, sense saber on anar, si al seu país o a Tailàndia. Myanmar/Birmània és l’enemic ancestral de Tailàndia, i els mateixos tailandesos consideren als birmans com éssers inferiors, amb poca cultura i menys capacitat per el treball. Charnvit Kasetsiri escriu que cal considerar i veure Myanmar/Birmània com un país amic i més ara quan sembla que han obert finestres cap a la llibertat. S’han d’oblidar dels herois i heroines de les diferents guerres entre els dos països al llarg de 400 anys. Això és el passat.
Manifesta que Myanmar/Birmània ha produït dos líders mundial de renom, el senyor U Thant, Secretari General de les Nacions Unides a la dècada dels 60 del secle passat, i Daw Aung San Suu Kyi, Premi Nobel per la Pau.
Ella té ara una meta molt difícil que és arribar al final de la carretera de la democràcia en el seu país. El senyor Charnvit confia en Aung San Suu Kyi i també en el President Thein Sein. Jo encara tinc el meu escepcisme. Molts anys de dictadura militar (1962 – fins avui) han deixat un país en la ruina total, en cultura, coneixements, desenvolupament, educació i una èlit amb arrels militars no deixarà el camí fàcil. La por de perdre els seus privilegis pot provocar veritables estralls.
Avui marxa a Paris, en tren, on arribarà aquesta tarda. Té una agenda plena, visita al President François Hollande, Alcalde de Paris, Assemblea Nacional i del Senat, conferència-debat a la Sorbona, encontre amb birmans i representants de les ONG.
L’Alcalde de Paris li atorgarà el títol de citoyenne d’honneur de la ville de Paris. Aung San Suu Kyi symbolise le combat contre une dictadure à tous égards caricaturale, le courage et la résistance ‘a l’oppresion et sa visite constitue un message de confiance dans l’avenir du pays.
Per cert a Oxford va rebre de mans del senyor Xavier Rubert de Ventós el Premi Internacional Catalunya atorgat l’any 2008 juntamenty amb una carta del President de la Generalitat. Una petita menció als diaris. Una fotografia. Tot discret. Sense importància.
Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi acompanyada dels dos joves diputats, Zayar Thaw i Nay Chin Win, del seu partit polític la NLD, i que l’acompanyen en aquest viatge a Europa. És una classe magistral per a ells i recomfortant per a ella de veure els joves que continúen en la lluita.
Arxiu: El Primer Ministre David Cameron divendres passat. (Retallades fins i tot per comprar paraigües ……..)
Aung San Suu Kyi amb el líder laborista Mr Ed Milibrand, avui, dimarts, pel matí.
La qüestió és fer-se una fotografia …….