Retrats de Birmània II

Avui he escollit aquesta fotografia feta a l’Escola Paung Daw Oo Monastic School a Mandalay. Aquestes noies són òrfenes i viuen a l’Escola. El mes de maig de l’any 2008 el cicló Nargis va esborrar, va destruir, pobles, cases, terres del delta de l’Irrawaddy, i van morir més de 140.000 persones. El govern d’aleshores, la Junta Militar, es va negar a acceptar ajut de ningú i els qui ho feien sense la seva autorització van acabar a la presó.

Aquestes noies juntament amb més infants (50 nois i 50 noies) van ser acollides en aquesta Escola de Mandalay. Una escola monàstica prestigiosa amb més de 7.000 alumnes, civils i monjos, i que només accepta noies i nois sense recursos, discapacitats, orfes. L’escola és gratuïta. Imparteixen estudis a partir dels 3 anys fins als 16 o 18. També formació professional i orfanat, en el cas dels infants arribats després de la tragèdia del cicló Nargis, i discapacitats.

Malgrat l’alt nombre d’alumnes, l’organització dins l’escola és sorprenent. Seguint el protocol és obligat mantenir una conversa amb l’abbot del Monestir. Una persona molt oberta i interessant. Em va preguntar d’on venia. Contesto Barcelona. Un dels monjos especifica, Spain, i jo li dic, no Catalonia. Desconeixen que som una nació, que tenim la nostra cultura, la nostra llengua. I a Birmània és fàcil que ho entenguin. Dins el seu estat hi conviuen 57 ètnies diferents, algunes d’elles importants, amb la seva pròpia cultura, història i llengua. Unity in diversity .. unitat en la diversitat .. és el ‘leif motif’ del primer partit de l’opsició, el NLD encapçalat per Aung San Suu Kyi.
Em pregunta per el sistema educatiu a Catalunya. Necessiten rebre informació. Ells consideren una veritable utopía poder gaudir d’unes escoles públiques gratuïtes. Viuen en un país on les ànsies de llibertat i democràcia són el seu somni. 

La Junta Militar i l’actual govern format per ‘civils’, sempre han respectat aquesta Escola.
Autoritzen que rebin donacions de fundacions de diferents països del món per poder continuar amb la seva tasca educativa i per damunt de tot, gratuïta. El sistema educatiu del govern no és gratuït. Han de pagar entre 15.000 i 30.000 kyats, segons el tipus d’escola. Diuen que és per el material.
Torno a insistir que un salari mig mensual de la majoria de la gent és de 45.000 a 60.000 kyats al mes i ja és molt. La gent que no pot pagar, la majoria, opta per inscriure els seus fills a una escola monàstica i si no queden places, doncs no estaran escolaritzats. És per aquesta raó que molts monestirs treballen i treballen per tenir escoles dins el seu recinte, gratuïtes i així poder organitzar una xarxa escolar amb un únic objectiu, que els nois i noies del seu país tinguin uns estudis per poder afrontar el futur amb més optimisme i il.lusió.

L’edifici on viuen els nois i les noies arribats del delta de l’Irrawaddy és senzill – Nargis Orphan School -. Els nois en una banda i les noies en una altra, pel que fa a dormitoris i sales de lleure. Tots junts dins les aules d’estudi i esbarjo. En total són 100 alumnes, 50 nois i 50 noies. Edats entre els 7 i 16 anys. Al capdavant d’aquesta escola especial hi ha una persona, una dona, jove, lluitadora, na Yi Yi Mon, sempre a punt per ajudar als seus alumnes. Em va confessar que de vegades necessita marxar, viure uns díes fora de l’Escola. La presió ha estat i és molt forta. Els dos primers anys van ser durs. Els nouvinguts ploraven molt, no dormíen, sempre atents al cel, recordant les escenes tràgiques de veure als pares, avis, germans, cosins, amics, desaparèixer entre les aigües i el vent. Poc a poc i amb l’ajut de na Yi Yi Mon i el seu equip de voluntaris, aquests infants, després de tres anys, comencen a somiar en un futur lluny del que havia estat casa seva.

Fotografia: Un somriure, encara trist.

Arxiu: Dormitori dels nois. Yi Yi Mon: Necessitem cada dia un sac i mig d’arròs per menjar. Els més petits dibuixant. Un grup de noies i la seva tutora.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *